Ja han passat més de dos anys. Entre mitjans i finals de març del 2020 -així com els mesos d’abril i maig d’aquell any- era motiu de conversa pensar i pronosticar quines petjades deixaria el coronavirus en el nostre dia a dia del futur. I un dels temes recurrents era la digitalització. Ara, més de dos anys després, el virus encara no ha marxat de les nostres vides, però, tocant molta fusta, sí que és possible que comenci a estar en la seva fase final. És un bon moment per analitzar com la pandèmia del coronavirus ens ha digitalitzat. Ho ha fet tant com ens esperàvem? Quins efectes ha tingut a Catalunya? Quines accions ha fet el Govern per adaptar el país als canvis que ens ha dut la covid-19? Per a respondre a aquestes qüestions, parlem amb tres directors generals del Departament de Polítiques Digitals. 

No, la pandèmia no ens ha dut a un escenari de ciència-ficció en només dos anys. Tot i la normalització exprés del teletreball i les videotrucades, encara no han arribat a les nostres mans ni un metavers de l’estil de Mark Zuckerberg ni els hologrames d’Star Wars. Però si algun dia ha d’arribar tot això, com a mínim sí que ens hi hem apropat més de pressa del que es calculava. El director general d’Innovació i Economia Digital, Dani Marco, assegura en declaracions a ElNacional.cat que aquest virus ha contribuït, fonamentalment, a “accelerar” aquells canvis que ja havien d’arribar. És per això que, segons ell, sense covid “encara no parlaríem de metaversos”. Fa només uns mesos que la Generalitat presentava el CatVers, la versió made in Catalonia d’un metavers, un espai digital “que la gent fa uns pocs anys no hagués entès”. “El desenvolupament de metaversos estava a un nivell de maduresa molt bo, i això s’ha ajuntat amb un moment de capacitat de la ciutadania per entendre’ls”, reflexiona Marco.

Acceleració

Aquesta idea “d’accelerar” allò que ja havia de venir, més que crear coses noves o transformar radicalment el nostre món no és una idea que només defensi Marco. La comparteixen la directora de Societat Digital, Joana Barbany, i la de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana, Ester Manzano. Barbany sosté que alguns aspectes “s’ha normalitzat deu vegades més ràpid del que s’haguessin normalitzat sense pandèmia”. Es refereix a aspectes “globals”, a “canvis universals” que no només han tingut lloc a Catalunya. Són la compra per internet, la formació online, les consultes amb el metge a distància… i el teletreball. Manzano explica que fins fa poc era la directora general d’Administració Digital, i que va ser allà on, un any abans de l’esclat de la pandèmia, va proposar de fer teletreball a l’administració.

“Em van dir que ens hauríem d’esperar uns deu anys perquè això fos una realitat i que seria molt costós”, assegura en aquest diari, a més d’afirmar que “la pandèmia ens va obligar a fer-ho d’una manera molt natural, i ara ja ningú no qüestiona que el teletreball es quedarà”. I, a més, Manzano assegura que fer teletreball pot ser, fins i tot, millor que fer presencialitat. “Si has de fer una tasca individual, és millor que ho facis des de casa teva perquè t’hi concentres millor; i la presencialitat té sentit si has de fer feines més col·laboratives”.

Fibra òptica

Tot i que ja es parlava de la fibra òptica i del 5G abans, la pandèmia ha aconseguit que els diversos governs s’adonin de la importància que tothom tingui accés a Internet. “Ens hem adonat que tenir una bretxa digital baixa no és suficient; ha de ser inexistent”, afirma Marco. El director general d’Innovació i Economia Digital explica que durant el confinament hi havia famílies que van quedar desconnectades del seu entorn per culpa de no tenir accés a la connectivitat. I això ha fet, assegura, que el Govern acceleri el seu desplegament de fibra òptica a tot el territori català, per tal que els més vulnerables i els que viuen en zones rurals tinguin connexió a Internet. 

En la mateixa línia es justifica el fet que aquest Departament hagi apostat per l’economia digital. “És aquí on hem posat en marxa el Catvers, el blockchain i el NewSpace”, detalla Marco; i assegura que tot això són elements “postpandèmia” perquè “no ens podem quedar només amb les videoconferències”. “Hem de ser desenvolupadors de coses que el 2018 s’haguessin tirat endavant d’una manera molt més lenta”, sentencia. I també apunta que l’alteració en la manera com ens relacionem també ha normalitzat la presència de robots als hospitals, així com els bots conversacionals, per exemple.

Despoblament

De totes les coses dolentes que ens ha dut la pandèmia, els tres directors generals coincideixen a pronosticar que aquest virus podrà contribuir a frenar el despoblament. Si la fibra òptica arriba a més pobles remots de Catalunya, la població tindrà menys necessitat d’apropar-se als nuclis urbans que estan més ben connectats. I si hi ha empreses que aposten fortament pel teletreball, hi haurà ciutadans que ja no tindran la necessitat de viure en grans ciutats per estar a prop del lloc de feina. “Durant la pandèmia moltes persones han decidit passar més temps a la segona residència perquè des d’allà poden teletreballar”, apunta Manzano”. I el mateix passa amb l’administració. El Govern està fent esforços per poder gestionar tràmits de manera remota, i fer videotrucades amb els usuaris a través dels seus telèfons mòbils, ja que les càmeres dels smartphones permeten que no hagin de fer tantes gestions de manera presencial. És més, recorden els antics locutoris? Doncs el Govern vol habilitar punts al llarg del territori on els ciutadans puguin apropar-se per fer gestions amb l’administració de manera telemàtica a través d’una videotrucada.