L'últim cap de setmana d'octubre el rellotge s'enredereix una hora i s'entra en l'horari d'hivern, però quines repercussions té? El principal avantatge és l'estalvi d'energia. De fet, segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA), el potencial d'estalvi en il·luminació podria arribar al voltant de 300 milions d'euros, l'equivalent al 5 per cent del total. D'aquesta quantitat, 90 milions correspon al potencial de les llars espanyoles, fet que suposa un estalvi de 6 euros per llar i 210 milions restants s'estalviarien als edificis del terciari i en la indústria.
Ara bé, un estudi de la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia de Parlament Europeu, que es va publicar el febrer de 2019, puntualitza que els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis en el consum d'energia, però que són marginals i que no hi ha certesa que s'obtinguin en tots els estats membres.
Despeses
A més, l'informe també destaca que hi pot haver estalvis en il·luminació, però que no és tan obvi que passi el mateix amb la calefacció, ja que podria fins i tot augmentar el seu consum. Ara bé, tot plegat és difícil d'interpretar perquè els resultats estan molt influenciats per factors externs, com ara la meteorologia, la geografia i el comportament dels usuaris. A més, les noves exigències d'eficiència energètica en il·luminació, en els sistemes de climatització, i en els mateixos edificis, així com la progressiva introducció de l'autoconsum alteren significativament les anàlisis que originalment s'utilitzaven per calcular aquestes dades.
Per això, aquest informe conclou que, realment, no es pot assegurar que el canvi d'hora porti associats estalvis energètics.
Acabar amb el canvi d'hora
El canvi d'hora va començar a generalitzar-se a partir de 1974, a partir de la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. No obstant això, ara podria tenir els dies comptats.
El febrer del 2018, a proposta de Finlàndia, l'Eurocambra va votar sobre la possibilitat d'acabar amb el canvi d'hora. Tot i rebre 384 vots en contra i només 153 a favor, el Parlament Europeu es va comprometre a estudiar la viabilitat d'aquesta mesura alhora que va obrir una consulta pública, en la que més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que van participar, es van mostrar a favor d'acabar amb els canvis d'hora.
Això, la Comissió Europea va aprovar que s'eliminés el canvi d'horari a partir de l'abril d'enguany, però, finalment, es va endarrerir aquesta mesura fins al 2021 a proposta de la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu. Amb això, es persegueix que les capitals tinguessin més temps per decidir si el país es queda amb l'horari d'estiu o el d'hivern o, si prefereixen, seguir amb el canvi d'hora estacional tal com farà Portugal.
La situació d'Espanya
En el cas d'Espanya, la comissió encarregada d'estudiar la conveniència o no d'eliminar canvi horari estacional, va dictaminar que Espanya havia de mantenir el seu actual fus horari, un debat paral·lel al del canvi d'hora estacional i en què alguns s'inclinaven perquè Espanya adoptés el fus horari de Londres i Portugal enfront del de Berlín.
Espanya geogràficament està situada en l'ús GMT +1 coincidint amb la major part d'Europa, excepte Regne Unit, Irlanda i Portugal, que es mantenen en l'UTC / GMT + 0. D'altra banda, a Espanya les hores de sol són les mateixes, aproximadament, deu a l'hivern i unes 14 a l'estiu, però no es fa de dia o de nit a la mateixa hora a l'est que a l'oest, cosa que provoca que hi pot haver més d'una hora de diferència d'un extrem a l'altre. Vigo, per exemple, és la ciutat europea en què més tard es fa de nit.
Per estudiar aquesta situació, l'Executiu espanyol va crear una comissió de 14 'savis' per determinar la conveniència o no d'eliminar el canvi d'hora estacional i, en cas de decisió afirmativa, decidir quin horari era més adequat, el d'estiu o el d'hivern. Ara bé, al març de l'any passat, aquesta comissió va presentar un informe en el qual no va arribar a cap "resolució concloent", tenint en compte la "gran quantitat de repercussions d'impacte" que té aquesta mesura en camps com l'econòmic o el cultural.