Pel·lícules, cançons, fins i tot llibres, compres, regals, paquets, sucre, torró, neules, copes, lluentons, plomes, corbates, pessebre, tió, arbre, pilota, escudella, canelons, dolços, sobres, sobretaules, sofà, jocs de taula, crits, família, postals, amics, festa. Davant aquest reguitzell de paraules hi ha dues opcions: o gairebé plores de l’emoció que et provoca que ja sigui desembre i fa setmanes que tens el pessebre i el tió al menjador; o gairebé plores, però d’angoixa i nervis que et provoca ser a les portes de Nadal. Les festes aixequen passions, tan bones com dolentes, i tot sembla dirigit durant un mes i mig a aquelles persones plenes de l’esperit nadalenc, mentre les que odien Nadal no hi poden fer res i es resignen a esperar al 7 de gener perquè tot torni a la normalitat.
Moltes d’aquestes persones porten el disgust per dins, ja que no volen ser uns esgarriacries i fins i tot s’intenten integrar en l’alegria col·lectiva. Amb tot, en els últims anys també hi ha qui esquiva de manera pública tot el que tingui a veure amb Nadal: el pessebre està guardat, han renunciat a l’arbre i esquiven així com poden les mil i unes pel·lícules que ofereixen les plataformes i les llistes de reproducció de Nadales a l’Spotify. No en volen saber res d’aquesta felicitat, que consideren imposada: sembla que tothom està obligat a estar alegre i content des del pont de la Puríssima i fins després de Reis. Però, més enllà de tancar-se a casa durant setmanes i no omplir el rebost de neules i torrons, com ho poden fer aquestes persones per superar Nadal sense morir a l’intent. A ElNacional.cat hem parlat amb Maria de Pablo, una psicòloga que ens dona les nocions bàsiques per sobreviure a les festes.
Una època intensa... i angoixant
“Nadal és una època molt intensa i estressant, almenys per persones que arriben a consulta”, explica aquesta professional, que adverteix que això no té necessàriament una connotació negativa, però l’eufòria per les festes no és adient. “A les persones que no els hi agrada Nadal, aquests dies els hi produeixen estrès i ansietat i ja fa setmanes que els pacients comencen a parlar del tema a teràpia”, detalla De Pablo, que destaca, entre els moments que produeixen més angoixa aquells en què una persona ha de decidir, per exemple, si convidar o no algú a casa seva per un dinar o sopar festiu, o si fer-li o no un regal a algú determinat.
Quan preparem la llista de convidats ens podem trobar amb persones amb qui hem anat perdent la relació durant els últims mesos o anys, però pensem que es podrien ofendre si no els convidem, ja que sempre heu passat, per exemple, la nit de Nadal juntes. O també pot passar al revés, quan ens conviden a casa d’algú a qui fa molt temps que no veiem, amb qui ja no tenim res en comú i que sabem que probablement ens han convidat només per compromís. Amb els regals passa el mateix, i també hi entra el tema econòmic: ens trenquem el cap pensant un detall per algú i després ens angoixem per si a aquesta persona no li agrada i no s’atreveix a dir-nos-ho, o per si, al contrari ens fa una mala passada en públic i ens deixa en evidència. Tot plegat són situacions que ens poden suposar un malestar.
La família i el dol, el problema més comú
De Pablo adverteix, però, que gairebé sempre, el motiu pel qual a les persones no els hi agrada Nadal té a veure amb la família, tot i que cada cas s’ha d’analitzar per separat. “Quan hi ha un conflicte al sistema familiar, això ens genera angoixa i fa que visquem Nadal amb tensió”, explica la psicòloga, que també detalla que a vegades els motius són més generals, com ara que les festes ens fan remoure els dols. “Hi ha persones que a teràpia ens comenten, per exemple, que aquest és el primer Nadal que passen sense una persona estimada, com un avi que ha mort en l’últim any i que era molt present a la seva vida. Solen ser dies de recordar molt i potser ens venen a la memòria coses que hagin passat durant aquestes dates en concret, episodis traumàtics d’anys anteriors que coincideixen amb aquests dies", com ara una ruptura sentimental o un daltabaix emocional.
L’experta recorda que si bé la nostra cultura ens ha fet entendre que aquests són uns dies per passar en família, aprofitar les vacances per fer coses en companyia, en realitat, ningú ens obliga que sigui així. Amb tot, en ser una visió tan estesa, si a algú no li ve de gust passar la tarda mirant pel·lícules nadalenques, jugant a jocs de taula amb el seu nucli familiar, o anar a un sopar a casa de la seva àvia amb tiets que no suporten i es passen el sopar fent comentaris inapropiats o desagradables, se senti malament per aquest motiu. “Al cap i a la fi, és normal que ens sentim d’aquesta manera”, reconeix De Pablo.
No vull anar a un dinar: què faig?
En la majoria de casos, quan veiem que s’acosta el 25 de desembre, ens adonem que no podem deixar passar més la decisió d’anar o no a dinar amb la família. Què fem? La psicòloga recorda que damunt el paper no hauríem de fer res per encaixar en aquest motlle, però aquesta teoria és difícil de portar a la pràctica: “Això és psicologia positiva i no és realista. No és tan fàcil com dir jo faig el que vull i ja està. Estem en una situació que ens genera molt conflicte intern”. Així, l’ideal seria, segons ella, trobar la posició que en resulti més còmoda i que s’adapti més a la nostra situació, tenint en compte que és pràcticament impossible que sigui la solució ideal. Això consisteix, fonamentalment, a trobar un equilibri entre allò que ens diuen que hem de fer i el que menys desgast emocional ens suposa.
L’exemple que posa la psicòloga és clar: “Si a mi no em costa massa esforç anar al dinar amb tota la família una estoneta i després me’n vaig, doncs seria una bona opció. En canvi, si suposa un món i crec que estaré molt millor quedant-me a casa per què trobo que em generarà menys esforç emocional haver de gestionar el fet de no anar-hi que anar-hi, doncs val més quedar a casa sol i tranquil”. El que no podem esperar, però, és que aquesta situació sigui de pau total, ja que estrès en aquest sentit, n’hi haurà, encara que sigui el mínim.