Noemí Casquet (Sabadell, 1992) s’ha convertit amb tota una referent per a milers —milions de persones, de fet—, que segueixen els seus perfils a les xarxes socials i la seva trajectòria, enfocada sobretot a la divulgació clara i sense embuts de la sexualitat. Afirma estar convençuda que només coneixem un 30 % de la nostra sexualitat i convida a tothom a trencar amb el tabú que encara recau sobre el sexe. Els seus límits són l’escatologia i el sexe no consensuat, sobre la resta, confessa, es mostra oberta a l’exploració sensorial, sexual i experimental a través dels sentits, centrada sobretot en la sexualitat ancestral.
Preguntant-li per com desconnecta de la feina, ens explica que la ceràmica i la pintura l’ajuden, així com el ioga, la meditació o quedar amb els amics i amigues; “cuidar els vincles és el més important per a mi”. A banda d’això, també està fent un curs de DJ per punxar en orgies, tot i que reconeix que vol començar a fer sessions tàntriques “perquè la gent pugui follar amb música de fons”. Parlem de sexe amb ella via Zoom, tal com ho faríem amb un bon amic o amiga, sense eufemismes ni tabús.
Noemí Casquet fotografiada per Anita Mañez
Com costa, parlar de sexe clar i sense manies! Com és que encara se segueix associant la sexualitat a alguna cosa negativa i bruta en molts casos?
Venim del sexe, és l'origen de la nostra vida, ja sigui a través d'un polvo o a partir d'una fecundació, i és curiós que haguem fet un tabú de la nostra existència i que no ho estiguem honorant cada vegada que hi tornem; el poder que això representa! En venir del sexe, és lògic que quan et trobes envoltat de la sexualitat o dins la mateixa, tinguis sensacions molt poderoses que puguin canviar en molts aspectes. Et poden donar els índexs de qui ets dins la identitat del gènere, l’orientació i el desig, la forma com conceps l'amor...
És curiós que haguem fet un tabú de la nostra existència
Per què és interessant fer un tabú del nostre origen? Bàsicament perquè així és molt més fàcil la manipulació social. L'ésser humà es distingeix de la resta d'éssers vius per la seva espiritualitat i la fe, que pot ser activa o passiva. No creure en res ja és posicionar-se. En aquest sentit ens han manipulat molt. Les bases teòriques de l'ésser humà no són divulgades; no ens eduquen sobre nutrició i mengem; no ens eduquen sobre finances i vivim en un sistema de poder capitalista; no ens eduquen sobre emocions i som éssers emocionals; no ens eduquen sobre sexualitat i som éssers sexuals. Ens imposen unes creences sense explicar-nos què és l'espiritualitat, com accedir-hi, com ens pot ajudar. Tot això amb la finalitat de no poder rebre la informació i seguir sent uns ignorants, perquè ens la donin totalment manipulada i així seguim perpetuant el sistema de poder que tenim.
Llavors, com ens hem d’alliberar?
Entenent que hem estat educats sota aquesta estructura que ens condiciona, el primer pas és preguntar-se; per què soc com soc? Per què faig el que faig? El que tinc o el que vull és el que sempre he desitjat o és el que m'han dit que és el que he de tenir? És molt difícil perquè és una desconstrucció absoluta de tot l'imaginari i de la perspectiva de la mateixa realitat. Aquesta desconstrucció la inicies ara i et dura tota la puta vida. Jo em segueixo desconstruint i trobant-me amb merdes que dic; hòstia, això m'ho han ficat d'alguna peli romàntica de merda.
Un altre dels condicionants del camí cap a l'alliberació és que la religió ens ha dit que el dolor és inevitable i que el plaer és evitable. I hauria de ser al contrari. Però això és un altre condicionant de la conducta i de la manipulació, perquè a través del dolor et poden manipular molt més. El plaer dona molt de poder, i el dolor també, però no el patiment, que és diferent. L'alliberació és adonar-se del sistema en què vivim, de com t'ha condicionat, de l'imaginari romàntic, sexual i, en general, de la realitat social per intentar tallar amb ell a través de la informació, que és el que ens fa lliures i el que mou el món. Si no en disposem, vivim en la ignorància i som molt més manipulables.
Doncs som-hi! Quin percentatge de la sexualitat consideres que a l’humà encara li queda per experimentar?
El 70% de la sexualitat de l'ésser humà encara està per descobrir. Ens quedem amb un 30 % que és el cos físic. Per a mi aquest sexe per plaer físic —com pot ser l'ejaculació o un orgasme— és aquesta descàrrega, contracció muscular i un lleu i momentani orgasme. La gent no sap el que és capaç de fer el sexe. Els meus estats més alterats de consciència no han estat a través de les drogues o de la meditació. Puc estar-me corrent durant minuts, allargant el plaer més enllà del genital i del cos físic. Puc tenir orgasmes sense tocar-me en diferents parts del cos i, no és que sigui superdotada, ho he treballat i tinc la informació correcte.
Els meus estats més alterats de consciència no han estat a través de les drogues o de la meditació, sinó a través del sexe
Noemí Casquet fotografiada per Anita Mañez
Em preocupo perquè si ens queda un 70% del plaer sexual per descobrir, què estem fent, estem perdent el temps?
En absolut, molta gent està contenta amb aquest 30 % i molts no volen viure la sexualitat d'una forma espiritual o entrant en estats alterats de consciència. No cal sempre estar al màxim de tot. Ara bé, per a mi sí que és important. En el meu cas, per exemple, va ser la sexualitat ancestral que em va canviar l'existència sexual i personal. Per això estic tan pesada amb aquest tema, perquè em va marcar un abans i un després. Jo veuria amb curiositat i amb motivació el camí que encara em queda per recórrer.
Tinc la sensació per l’entorn —limitat, lògicament—, que percebo com les noies es mostren més obertes a l’experimentació a diferència dels nois o dels homes més adults. És així?
Això és degut a la masculinitat tòxica present a la nostra societat. A les dones se'ls dona el paquet sencer de les emocions i no existeix cap tabú respecte a la vulnerabilitat o a la ignorància. Ens han educat d'una forma molt més permissiva, òbviament amb un altre tipus d'opressió. Pel que fa als homes la seva gestió emocional és pràcticament nul·la. L'alegria sovint l'expressen com a ira, la tristesa no la poden processar i amb la por, els passa el mateix. Només els han deixat la ira, la ràbia, el poder enfadar-se amb la capacitat d'haver-ho de solucionar tot, de saber-ho tot i d’estar per damunt de tot. Això fa que no tinguin tant d'interès en una educació sexual, perquè tenen interioritzat aquest missatge que ja ho saben tot.
I s'estan perdent un dels punts de plaer més importants que tenen al seu cos...
Correcte! Si has de creuar el cul et tornaràs gai? Ni que ser gai fos dolent, vida meva! De sobte no t'agradaran els nois, potser t'agradarà una pràctica en concret. La paraula maricón és una paraula que als homes els rebota al cap com alguna cosa que no han de ser, que han de renegar, perquè durant la infància o l’adolescència l’han rebut com un insult. Les dones no hem tingut aquesta lluita. Per això penso que hi ha moltes més dones obertes a la bisexualitat i per això als homes els costa molt més que expressin públicament la seva orientació sexual. Molts homes es moriran sense conèixer un del dels punts més plaents que tenen al seu cos.
Molts homes es moriran sense conèixer un del dels punts més plaents que tenen al seu cos
Jo soc de la teoria que tots som bisexuals. El desig influeix molt en la nostra obertura, no t’han d’agradar tots els homes, jo em considero bisexual i no m’agraden totes les dones. L'escala de Kinsey, que va del 0 —estrictament hetero— al 10 —estrictament homo— consistia a preguntar a la gent on se situaven i molt pocs es van posicionar al 0 o al 10. La gran majoria estaven entorn de l'1 o del 9, però s'obrien a la possibilitat. Sempre hi ha cert marge a la sorpresa.
Això és fantàstic! Expliques com menjar un cony, com fer una bona mamada, què és l'squirt... Són coses que poden semblar fàcils, però que potser no ho són tant; fa falta més divulgació sexual?
No ens eduquen sobre com podríem menjar un cony o una polla. La meva intenció no és imposar unes doctrines, cada persona és un món amb els seus gustos, però sí que hi ha certs paràmetres que es poden aplicar en general i, a partir d'allà, s’apliquen a nivell personal. No tenim informació sobre el plaer, tenim informació partint de la por; a agafar ETS, a quedar-nos embarassats... Com podem fer del preservatiu un moment sexy? Es pot fer atractiu i cool posant-lo d'un munt de formes diferents. I és aquí on entra la meva feina.
No tenim informació sobre el plaer, tenim informació partint de la por
Que pràcticament un 80 % de les teves seguidores siguin dones, et fa pensar que potser hi comença a haver un empoderament de la dona a l’hora d’escollir, d’identificar i de saber què vol i com ho vol?
Sí, sens dubte el feminisme al llarg de la història ha ajudat molt i és una lluita que cal seguir. Ens sentim menys reprimides i més empoderades amb el sexe que els homes. Entre ells no es parla d'ejaculació precoç, de si no se'ls posa dura o de si no saben donar plaer, per exemple. Això es deu a aquesta masculinitat tòxica i per com han d'actuar en grup. Dels pocs homes que em segueixen n’hi haurà que pensaran "que bona que està aquesta tia" o "que calent que em posa" i d’altres que realment voldran aprendre.
Consideres que la teva és una veu que incòmoda parlant obertament de sexe?
Moltíssim! Soc molt clara i directa. Molta gent em diu que soc vulgar o xoni, però és la meva forma de fer; natural. Un cony és un cony, una polla és una polla i follar és follar. No he de per què batejar-ho amb altres noms. Per mi és important la resignificació de les paraules. Zorra sempre ha estat un insult cap a la dona que vivia una sexualitat activa i al seu gust, i durant molt de temps ens ha fet mal. Per això li vaig posar de títol a un dels meus llibres, perquè deixi de ser-ho, perquè deixi de causar dolor.
Una forma de comunicar que atribueixes al teu èxit?
Sens dubte, la identitat sempre és la clau de tots els èxits. Quan una persona té una identitat molt definida és pel que es busca. Mai ens funcionarà ser clons d'altres. Hem de ser nosaltres mateixos i la meva forma de parlar és la clau de l'èxit i també la clau perquè tot costi una mica més.
La meva forma de parlar és la clau de l'èxit i també la clau perquè tot costi una mica més
Si alguna cosa et distingeix, és la difusió de pràctiques basades en la sexualitat ancestral. En què consisteixen, aquestes?
És tot el que té a veure amb les pràctiques sexuals de civilitzacions antigues actualitzades a dia d’avui. Em baso en la investigació de totes aquestes pràctiques per poder recollir la informació i explicar-la. Per les meves xarxes socials en parlo a través del tantra o del taoisme, però poc a poc vull anar ampliant la difusió mentre segueixo parlant del BDSM, de les relacions obertes, etc. Intento fer una fusió del que veig que més interessa, que és sobretot el sexe més clàssic i tradicional, barrejant-ho amb la part més tàntrica per estimular altres parts.
L’autoconeixença d’un mateix és el fonament per gaudir al màxim de la sexualitat?
Sens dubte, i l’autoescolta activa durant les relacions sexuals compartides. Sovint no sabem posar límits, ens costa posar-los per l'excitació del moment, per por i vergonya. Saber com funciona el nostre cos i com reacciona davant d'estímuls és important, i depèn molt del context, de la persona, del moment en què estàs, de la sensibilitat que tinguis, del cicle menstrual... Hi ha un munt d'extres que condicionen el plaer a banda de l'autoconeixement. Però aquesta és la base de tots aquests extres. Si et coneixes a tu mateix tens molt de guanyat amb el sexe.
Noemí Casquet fotografiada per Anita Mañez
Estàs immersa en una sèrie i amb un nou llibre. Què ens en pots avançar?
No sabem encara quan s'estrenarà, però sí, estem fent l'adaptació audiovisual de la primera novel·la, Zorras, Malas y Libres, per a la plataforma d'Atresplayer premium. Ara ens trobem en ple rodatge i jo també hi sortiré en un petit paper que crec que agradarà. Pel que fa a la novel·la veurà llum el segon trimestre del 2023, entre el maig i el juny, i viatjarem una mica lluny amb una part més divulgativa barrejada amb entreteniment. Això ens permetrà aprendre molt sobre una temàtica en concret a través, també, de la ciència-ficció.
Abans d’acabar, en època de Tinders, Grindrs i Bumbles; 4 consells per quedar bé a les fotografies dels perfils?
La naturalitat és el més sexy que existeix. El somriure és sexy i actua com a mirall de les neurones que ens permet aproximar-nos a la persona. És una invitació a voler conèixer, a interactuar. No et facis fotos amb els col·legues, si has fet un curs de surf no vagis de surfista, no et facis una foto amb el gos de l'amiga i, sobretot, no facis un voluntariat turístic a l'Àfrica i et facis la foto de torn amb l'infant, rollo soc el salvador blanc. Aquestes merdes s'han d'evitar. Ah, i evita també els filtres, perquè ja ets guapo o guapa tal com ets.
Noemí, ha estat un plaer.
Moltes gràcies a vosaltres, una abraçada.