Bona notícia enmig de la catàstrofe. Els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana han abandonat la situació d'alerta per sequera, si bé ho han fet per un "escàs marge" i per entrar a la prealerta. Tot plegat, mentre Catalunya batalla contra una complicada situació per manca d'aigua. Això sí, cal tenir en compte que la realitat és diferent per a les conques internes que per a les conques de l'Ebre, on la sequera no afecta de forma tan violenta. Precisament, l'informe mensual de desembre de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) revela que els embassaments de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana estan actualment al 43,21% de la seva capacitat, amb 653,9 hectòmetres cúbics d'aigua.
D'aquests, 378,9 hectòmetres cúbics corresponen als embassaments de la Noguera Ribagorçana (Baserca, Escales, Canelles i Santa Anna), cosa que representa el 35% de la seva capacitat. Mentrestant, hi ha 275 hectòmetres cúbics als de la Noguera Pallaresa (Sant Antoni, Terradets i Camarasa), que és el 65% de la seva capacitat. La setmana passada, els càlculs de l'organisme ja feien preveure el pas de la situació d'alerta a la prealerta. Això implica que les mesures d'estalvi que hagin d'aplicar els usuaris no seran tan severes, amb el de l'agricultura i la ramaderia com a principal beneficiat, que ara tindrà més marge per al rec. Van entrar en estat d'alerta el maig del 2023.
En canvi, es manté la situació d'emergència a la conca del Segre per vintè mes consecutiu. En aquest cas, els embassaments d'Oliana i Rialb estan al 30% de les seves reserves conjuntes i sumen 145 hectòmetres cúbics de reserves. La conca del Segre va entrar en estat d'emergència el juny del 2022, per després declarar-se la situació d'excepcionalitat la primavera de l'any passat, que va obligar a tancar l'aixeta dels canals d'Urgell i Segarra Garrigues, un moviment sense precedents. L'agricultura va haver d'afrontar una realitat sense recs lliures, amb l'aigua limitada per als abastiments, les granges i la indústria.
El Ter-Llobregat, aviat en emergència
Mentre que hi ha avenços en el sistema de l'Ebre, el sistema del Ter-Llobregat es troba en una situació completament oposada. Aquí, les reserves continuen a la baixa, i el 2024 s'ha encetat amb els embassaments al 17%. La previsió és que aquesta regió, on hi ha sis milions d'habitants, passi de la fase de preemergència per sequera a l'emergència en unes setmanes. Els darrers anys —2021, 2022 i 2023— han estat els que han registrat una menor quantitat de precipitació, una realitat que ha provocat la preocupant situació actual.