Només una de cada tres assignatures de màsters impartits en les universitats públiques de Catalunya es pot cursar en català, la qual cosa suposa un retrocés pel que fa al curs 2016-17, quan eren la meitat. Això coincideix amb un augment de l'oferta en castellà (41%), en anglès (37%) —totes dues llengües superen el català (32%) en presència als màsters— i en altres idiomes. Pel que fa als graus, el percentatge del català millora i arriba a tres de cada quatre assignatures que es poden cursar en aquesta llengua en els centres públics catalans, d'acord amb dades del Departament de Recerca i Universitats que aporta aquest dissabte l'ACN. Pel que fa al global, tant a màsters com a graus, són prop de dos terços —el 64,5%— les assignatures que es poden fer en català a Catalunya. Això, tanmateix, és tres punts percentuals per sota del nombre d'assignatures en català que hi havia ara fa sis anys, durant el curs 2016-2017.
Alhora, hi ha un 35% d’assignatures en oferta en castellà i fins a un 24% en una tercera llengua, dues opcions a l’alça els últims anys. De fet, l'increment de les assignatures en castellà ha estat notable, donat que ha passat d'un 27% a aquest 35% actual en sis anys. També ha crescut notablement el nombre d'assignatures en anglès, que eren només el 18% fa sis anys. Per tot plegat, de les dades del català es desprèn que hi ha almenys un 35,5% d'assignatures de grau o màster a Catalunya que s'imparteixen en castellà o anglès, però no en català. Cal recordar, tanmateix, que una mateixa assignatura universitària pot ser impartida en una, dues o més llengües.
Pel que fa als graus amb més i menys català en el conjunt d'assignatures, només n’hi ha una mica més d’un terç que ofereixin un 90% o més de les assignatures en català, i només un de cada deu es pot cursar en català íntegrament. Això sí, en 9 de cada 10 graus l’oferta en català arriba almenys a la meitat de les assignatures. Pel que fa als màsters, a causa del grau d’especialització i al nombre més limitat d’assignatures, abunden més que en els graus els programes amb un 100% d’assignatures en català (el 17%). En canvi, a diferència del que passa en els graus, els màsters amb almenys la meitat d’assignatures en català són només un de cada tres.
La UdG la que més català usa; UPF la que menys
La Universitat de Girona (UdG) ofereix fins a un 84% d’assignatures en català; a l’altre extrem, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) només el 45%. La “voluntat internacionalitzadora” de la UPF explicaria aquest baix percentatge —apunten fonts de la universitat a l'ACN— així com el fet que la segona llengua a la UPF no sigui el castellà sinó l’anglès, amb gairebé tanta oferta (41%) com de català. Pel que fa a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Lleida (UdL), la presència del català és superior a la mitjana del conjunt d’universitats, amb un 72% i 71% de les assignatures, respectivament. A la Universitat de Barcelona (UB) són el 62% i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el 60%.
La vocació "internacional", un factor clau
Un dels motius que expliquen per què no hi ha nivells més elevats d’oferta en català en general és, per exemple, que en l’àmbit de les filologies domina la llengua pròpia de cada especialitat i, per tant, pràcticament no hi ha matèries en català, excepte en els graus i màsters de filologia catalana. També hi intervé la vocació internacional de determinades universitats, com la UPF, on el 30% de la docència s’imparteix en anglès i un 25% del professorat és estranger. A més, molts màsters universitaris estan vinculats a programes internacionals pensats per ser homologables arreu. Finalment, les dades mostren que entre les facultats i departaments amb menys presència de català destaquen les especialitats tècniques i científiques, i també de l’àmbit econòmic i social.
Unes 200 queixes per canvi d'idioma
El Departament de Recerca i Universitats registra des del curs 2021-22 queixes d’alumnes per “canvi de llengua” del docent respecte a l'opció idiomàtica que havien escollit en matricular-se. Les dades només reporten queixes per canvi de llengua del català al castellà, amb un sol cas d’incidència per un canvi del català a una tercera llengua, registrat el primer trimestre del curs acadèmic actual. Des que existeix el registre, s’han comptabilitzat i “verificat” unes 200 queixes. La majoria de queixes es produeixen en assignatures de grau, mentre que els motius que motiven el canvi d’idioma són, segons la mateixa font, molt majoritàriament deguts a un canvi de professor i, en segon lloc, per una petició per part d’alumnes del programa Erasmus. També, per la sol·licitud “d’altres estudiants” no necessàriament estrangers. D’aquestes queixes, només una de cada tres culminen amb la “restitució” de la llengua originalment prevista, és a dir, el català, segons dades Departament. En el darrer curs, però, s’ha retornat més habitualment al català, concretament en 9 dels 12 casos denunciats. Com a resposta, en algun cas es proposa als alumnes que han demanat el canvi d'idioma que assisteixin a les classes en un altre grup.