Aquest dijous, com cada 11 de febrer des de 2015 se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una jornada proclamada per l'ONU dedicada a fomentar la igualtat de gènere en el món de la ciència, promovent noves oportunitats, fomentant les vocacions i visibilitzant el paper de la dona en l'àmbit científic. Aquest any, s'ha impulsat el hashtag #NoMoreMatildas per tal de donar veu a les científiques ignorades en els seus camps.
La inventora de 19 anys Maitane Alonso, coneguda pel projecte científic que l’ha portat al Institut de Tecnología de Massachusetts (MIT), va presentar a Madrid la campaña #NoMoreMatildas, impulsada per l'Associació de Dones Investigadores i Tecnològiques (AMIT) aquest dilluns.
Foto: Maitane Alonso a Madrid, aquest dilluns / Efe
A Catalunya, les xifres revelen que en els últims deu anys les carreres científiques "han estat ocupades per dones en un 55%" i en l'àmbit de les Ciències de la Salut "han arribat al 70%", segons apunta la directora de l'Observatori de Polítiques Familiars i responsable de la Unitat d'Igualtat de UIC Barcelona, Consuelo León. Aquests números plantegen un escenari optimista pel futur, sobretot en comparació amb la mitjana mundial, però les xifres també anuncien un clar biaix de gènere en certs àmbits.
Les nenes i la ciència
Des petites, les dones se senten apartades del món de la ciència. Efectivament, créixer en un sistema patriarcal fa que a partir dels sis anys les nenes comencin a considerar-se menys capaces intel·lectualment que els nens, creant una inseguretat que creix en l'adolescència i se solidifica en la Universitat, segons un estudi de la revista Science. Per tant, les dones són menys propenses a considerar una carrera científica, ja que en són dissuadides d'ençà que comencen l'escola. Aquest efecte es dóna per diverses raons, entre les quals hi ha una clara manca de representació de dones científiques als llibres (on només són citades 1 de cada 8 vegades), als mitjans de comunicació i a les escoles, fet que fa que les nenes no se sentin benvingudes en el món de la ciència.
Precisament és per això que Consuelo León reivindica reconèixer "la labor dels mestres en el procés vocacional" i "incidir en l'Educació Primària com a primer moment d'interès per la ciència", per tal de mitigar la dissuasió de nenes del camp de la ciència.
A més, aquest és un problema pel feminisme que s'ha d'atacar interseccionalment, ja que les dones que a més a més son part de minories racials, de la comunitat LGTBI+ o que compten amb menys recursos econòmics pateixen amb encara més gravetat els obstacles de la indústria científica. Quan la revista Time va escollir a la inventora de quinze anys Gitanjali Rao com a 'Nena de l'Any,' la premiada va reconèixer que no és "el típic científic" que surt per televisió, que "normalment és home, vell i blanc".
Dones universitàries i investigadores
No tot són males notícies. Concretament, no es pot negar els grans avenços per la igualtat de gènere en l'àmbit científic i acadèmic. En l'estat espanyol, les dones matriculades en carreres científiques ja arriben al 49%. Malgrat això, la majoria s'inscriuen en àrees relacionades amb la salut i les cures de les persones, fet que reflecteix els estereotips i rols de gènere inculcats sobre les dones. A més, les carreres científiques on les dones són majoria solen ser menys valorades científicament i econòmicament, com és el cas de les infermeres i les comadrones. Segons xifres del Ministeri d'Educació, les dones són una clara minoria als graus científics més tècnics, com ara l'enginyeria (28%) o la informàtica (12%).
Foto: les carreres científiques de la salut són més populars entre les dones i també menys valorades / Efe
En l'àmbit de la investigació, tal com reivindica la campanya #NoMoreMatildas, les dones segueixen sent castigades pel masclisme. El 1870, l'activista nord-americana Matilda Joslyn Gage va denunciar les dificultats que pateixen les dones científiques perquè el seu treball sigui reconegut. En aquella època la majoria d'investigadores signaven amb el nom del seu marit i veien com els seus mèrits eren premiats amb Nobels que anaven sempre a homes. És evident que moltes coses han canviat per a les investigadores d'ençà que Joslyn Gage es va retirar. Malgrat això, només el 3% de Premis Nobel de ciències han estat atorgats a dones.
Tal com apunta Consuelo León, en les carreres científiques hi "persisteix una por no confessada a què la maternitat obstaculitzi la trajectòria professional femenina". La manca de dones en la indústria té conseqüències greus en diversos sentits. D'una banda, tal com apunta la ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, la pèrdua de talent provocada per la bretxa de gènere ens costa el 15% del producte interior brut (PIB). D'altra banda, el fet que les investigacions sobre el cós de la dona s'hagin desenvolupat a través de la mirada masculina afecta a la qualitat dels tractaments. Les malalties patides amb més freqüència per les dones són, en definitiva, menys investigades.
Davant aquest panorama, l'11 de febrer cal celebrar els avenços pel que fa al feminisme dins del món científic dels quals ara podem gaudir, reconeixent aquelles figures que han aplanat el camí i trencat estereotips. Sobretot, és necessari identificar quins són els següents passos en l'alliberament de nenes i dones científiques per tal d'aconseguir eliminar els obstacles que encara ens frenen.
Foto principal: l'activista feminista Matilda Joslyn Gage