Gairebé la totalitat de les dones que es dediquen a la prostitució, el 94%, veuen aquesta activitat com l'única opció de supervivència que tenen. Així es desprèn d'un estudi que presenta aquest dimecres la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), basat en entrevistes amb 76 dones que han exercit o exerceixen encara la prostitució a Catalunya. La investigació també assenyala que el 89% de les dones que han participat han intentat deixar la prostitució sense èxit. El motiu? La precarietat de les altres alternatives de feina que tenen al seu abast, que els fa impossible mantenir els ingressos que els proporciona la prostitució.
La recerca, titulada ‘Dones cis i transsexuals que practiquen el sexe de pagament: involucració i conseqüències’, s'ha publicat a la Revista de Dret Penal i Criminologia i s'emmarca en un projecte finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats per a diversos estudis sobre la prostitució. El catedràtic de Dret Penal Josep Maria Tamarit, qui ha liderat l'estudi, afirma que "és molt necessari fer recerca en aquest àmbit perquè és especialment sensible a les concepcions basades en estereotips o posicions ideològiques". "La visió que totes les dones que practiquen sexe de pagament estan explotades es basa en un estereotip i un reduccionisme, com ho seria també creure que totes les que es dediquen a aquesta pràctica ho fan de forma plenament lliure. Prendre decisions polítiques a partir d'aquesta mena de visions és un error greu", precisa l'acadèmic.
L’estudi apunta que la meitat de les entrevistades consideren que el sexe de pagament hauria de regular-se, mentre que només un 17% creuen que s'hauria de prohibir. Entre els motius que aporten per a la regulació, contemplen el fet de "tenir més protecció i seguretat", i també "perquè els diners siguin de la dona", així com "perquè ho accepti la societat” i les vegi “de manera menys negativa". Tamarit assevera que a la violència relacionada amb la pràctica del sexe de pagament s'hi afegeixen altres experiències de victimització, com haver patit abús sexual en la infància o violència en les relacions de parella.
Denominador comú: gairebé totes han patit violència
Els autors de l'estudi han entrevistat 76 dones. La majoria –un 84%– són d'origen estranger, principalment de Llatinoamèrica –més d'un 60%–, encara que n'hi ha algunes de països europeus, especialment de l'Europa de l'Est. L'edat de les dones oscil·la entre els 25 i els 63 anys, i un 75% té com a mínim estudis secundaris, un 20% ha completat el batxillerat i gairebé un 11% compta amb formació universitària. Un 30% de les entrevistades s’ha dedicat a la prostitució perquè són víctimes de tràfic o explotades; les altres s'hi van iniciar per voluntat pròpia. Tot i que l'experiència de les dones és molt diversa sí que existeix un denominador comú: el 90% ha patit violència —física, sexual o psicològica—, per part de clients, proxenetes o parelles.
Dones transsexuals, un factor diferencial
Unes 26 de les dones entrevistades eren transsexuals i això ha comportat particularitats en les seves experiències. Si en el cas de les dones no transsexuals la motivació per involucrar-se en la prostitució és predominantment la necessitat econòmica després d'un procés de migració en el qual veuen frustrades les seves expectatives quan arriben a Europa, en les dones transsexuals la decisió està relacionada, en molts casos, amb la voluntat d'afirmació de la seva identitat sexual i amb experiències de tipus lúdic. En altres casos, també pesen les dificultats a l'hora de trobar feina a causa de la discriminació que pateixen per la seva condició. Una altra particularitat: el 61% de les dones transsexuals va començar a treballar en el sexe de pagament quan eren menors, mentre que en les dones cisgènere aquest percentatge era del 20%.
Alcohol i drogues
També és comú el consum habitual de drogues vinculat a aquesta activitat. Així, un 67% havia consumit drogues, i un 46% havia patit alteracions físiques o psicològiques que havien afectat la seva salut arran de la seva ocupació. Entre els factors que les motiven a prendre drogues, hi ha la insistència dels clients o l'ús d'aquestes substàncies com a mecanisme de fugida o per gestionar el dany que els provoca l'activitat. "L'ús d'alcohol i de drogues, especialment de cocaïna, s'explica per la pressió que exerceixen alguns clients, que busquen experiències de sexe de pagament i consum. També poden trobar en la droga una manera d'evadir-se de la realitat", explica Tamarit.