El barri del Nou Campanar està situat en un dels 19 districtes en els quals està dividida la ciutat de València, l’històric districte de Campanar (nº 4 en el mapa adjunt), amb 38.000 habitants, situat al límit de València amb el municipi contigu de Mislata. El barri està envoltat de grans avingudes, centres comercials, zones verdes com el jardí del Túria o el Parc de Capçalera, on es troba el Bioparc. Fins a la dècada dels 90, Campanar era una pràcticament un poble de l’horta de València, que va créixer al voltant del campanar d’una església, envoltat de canals, terrenys agrícoles, olivars i zones verdes. Però la seva proximitat al centre de València va despertar l’interès d’un grup de constructors que li van posar en safata una oportunitat única a l’alcaldessa Rita Barberà de construir un barri nou, exclusiu, que disposaria de tots els serveis, centres comercials, hospitals, comunicat amb el centre a través de diverses línies d'autobús i de metro, i amb una perfecta connexió viària, al costat de la sortida de València cap a l'A-3, l'autovia que connecta amb Madrid. La darrera promoció urbanística que es va construir és la que es va convertir en una tràgica falla real, construïda no de cartó pedra, sinó amb materials que es van vendre com de màxima qualitat i que en realitat van contribuir a la ràpida propagació del foc.
🔴 Incendi en un edifici a València, DIRECTE | Última hora dels morts i desapareguts
El nom prové de ‘camp’ i no de ‘campanar’
A Barceló Experiències, expliquen que “al nord-oest de València, hi ha un lloc on el tràfec urbà i els cotxes desapareixen per deixar pas a la tranquil·litat. De cop i volta, sembla que estem en un poble en plena ciutat, i és que el barri de Campanar va ser durant moltíssim temps una àrea rural la vida de la qual girava al voltant de l'horta”. Tot i que el vell barri de Campanar compta amb el campanar d’una església construïda el 1507, “la nostra senyora de la Misericòrdia (el temple passaria a anomenar-se parròquia de Nostra Senyora de la Misericòrdia de Campanar el 1596 després de trobar-se al poble la imatge d'una verge que es convertiria en objecte de la devoció local), el nom en realitat prové de camp i no de campanar”, segueix explicant, i afegeix: “Al segle XX, el barri de Campanar va canviar dràsticament el seu aspecte: les antigues alqueries i hortes van anar desapareixent a favor de nous habitatges d'estètica modernista”.
El barri també és conegut per la seva activitat musical, amb una activa banda de música juvenil i amb una de les escoles de música més importants de la Comunitat Valenciana, l'Aula de Música DIVISI, en els cors i orquestres de la qual s'han format molts músics professionals. Però també va tenir rellevància mediàtica les notícies relacionades amb la seva falla, de la comissió fallera Pediatra Jorge Comin-Serra Calderona, coneguda popularment com la falla Nou Campanar, fundada el 2020 i que l'any 2015 va ser notícia perquè va quedar esfondrada pel vent. La falla Nou Campanar ha aconseguit molts premis al llarg de la seva història, que va durar fins al 2016, quan es va dissoldre definitivament. És curiós com la història de la falla reflecteix perfectament la història boom immobiliari. L'èxit d'aquesta falla es va donar, en gran part, a les contribucions econòmiques del president, l'empresari immobiliari Juan Armiñana, i d'altres inversors privats. Quan el 2013, Juan Armiñana abandona la falla (la seva constructora havia entrat en concurs de liquidació el 2011) i va arrossegar amb ell a la major part dels fallers de la comissió. Després d'un intent de donar un nou rumb a la falla apostant per falles de caràcter experimental, va acabar tancant tres anys després.
Un producte del ‘boom’ immobiliari
El Nou Campanar, extensió de l’històric barri de Campanar, es va urbanitzar al caliu del moment previ al boom immobiliari, durant el mandat de la desapareguda alcaldessa Rita Barberà i forma part del llegat urbanístic de l’alcaldessa del PP entre 1991 i 2015 (que va morir el 23 de novembre del 2016), com també ho és el Nou Orriols, “O els PAI (Pla d’Actuació Integrada) a Benimaclet, Benicalap o a l’avinguda de les Corts. I alguns inacabats, fantasmagòrics, com el de les Moreres, a tocar de Natzaret, a qui l’esclat de la bambolla immobiliària el reduí a solar. En tot cas, espais urbans de greuge comparatiu amb els vells barris amb qui comparteixen nom. Edificis novells on viu la gent que pot pagar, mentre els que no poden cauen als Orriols, Campanar o Benicalap de sempre, sense zones enjardinades interiors ni piscines comunitàries. L’aluminosi enfront de l’hipotecat, i en molts casos desnonat, progrés”, explica el diari La veu del País Valencià en un article sobre les claus dels 24 anys de Rita Barberà com a alcaldessa de la ciutat, a la que relacionen “amb una bona dosi de promotors, constructors, empresaris famolencs per l’adjudicació pública i animosos ventadors de fums”, afegeix l'article.
Edificis amb “habitatges privilegiats”
La majoria dels edificis de Nou Campanar són relativament nous, en créixer a l'empara de la bombolla immobiliària de principis dels 2000. L'edifici que va quedar completament calcinat en pocs minuts està situat entre les avingudes del General Avilés i del Mestre Rodrigo i forma part d’una promoció de la firma Fbex de Juan Parada Henares, finançada per Banesto, que venia “dos edificis avantguardistes i singulars” amb “façanes revestides amb un innovador material alumini tipus alucobond” i la “màxima qualitat en materials de construcció amb unes modernes instal·lacions, acabats i equipaments”. L'empresa assegurava que s'havien aplicat “rigorosos controls de qualitat durant tot el procés d'edificació” de la promoció de 138 “habitatges privilegiats”. Fbex es va enfonsar amb la punxada d’aquella bombolla, deixant un deute de 27,7 milions amb administracions públiques després d'entrar en concurs de creditors.