El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a anul·lar un projecte escolar per considerar que "no contempla el caràcter vehicular del castellà com a llengua oficial". Es tracta del projecte lingüístic del col·legi Puig de les Cadiretes de Llagostera (Gironès), que pretenia explicitar el català "com a eix vertebrador" i "llengua vehicular" d'ensenyament. La secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC ha decidit que aquest projecte "no és conforme a dret", ja que no garanteix que els infants rebin "un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular en proporció raonable".
Un 25%
Malgrat reconèixer la llengua catalana "com a centre de gravetat del sistema educatiu", el TSJC ha anteposat el dret a què una part de l'ensenyament sigui en castellà. En la sentència, el TSJC ha recordat que la llei vigent contempla "la presència mínima del castellà com a llengua vehicular en el curs i classe en el qual el fill dels recurrents segueix els seus estudis en un 25% de les hores efectivament lectives, havent-se d'impartir en aquesta llengua oficial, a més de la matèria o assignatura lingüística, almenys una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular de caràcter troncal o anàloga".
Amb aquesta darrera decisió, ja són sis els projectes lingüístics que han estat tombats pel TSJC. Aquests inclouen l'Escola Puig de les Cadiretes de Llagostera (pública); l'Escola Frangoal de Castelldefels (concertada); l'Escola Aura de Reus (concertada); l'Institut Els Pallaressos d'Els Pallaressos (públic); l'Escola Bogatell de Barcelona (pública) i l'Escola Josefina Ibáñez d'Abrera (pública).
La llengua pròpia
Per la seva part, l'escola considerava que l'aprovació d'aquest projecte lingüístic responia al fet que "la complexitat més gran i diversitat lingüística i cultural de la societat catalana fan necessari potenciar des de l'escola la llengua pròpia, que ha de convertir-se en llengua comuna i factor de cohesió social de tota la població". Segons l'escola, la llengua materna dels alumnes és el català en un 60,2% dels casos, mentre que el castellà ho és en un dels 28,7% i l'11,1% parlen llengües estrangeres. És per això que el seu projecte pretenia primar "la llengua catalana com a eix vertebrador d'un projecte educatiu plurilingüe, explicitant l'ús com a llengua vehicular i d'aprenentatge a emprar de forma habitual en les activitats internes i externes de la comunitat educativa".
Per contra, el tribunal ha apostat per la protecció del castellà, incidint en el dret "que el seu fill rebi l'ensenyament obligatori, conjuntament amb els seus condeixebles, al col·legi i curs en el qual segueix els seus estudis, un ensenyament que inclogui el castellà com a llengua vehicular en proporció raonable".
La Generalitat ha recorregut en cassació fins ara les anul·lacions dels projectes lingüístics de l'Escola Josefina Ibáñez, Bogatell i Els Pallaressos perquè considera que els pares dels alumnes no tenen "legitimació activa" per recórrer els projectes lingüístics.
Foto principal: la tornada al col·legi a l'escola Mirades / Sergi Alcàzar