Els dinosaures i el seu origen continuen donant sorpreses. Ara un nou estudi de la University College de Londres que publica la revista Current Biology apunta que podrien haver aparegut molts anys abans del que es creia, fins i tot, podria ser milions d'anys abans. Els fòssils dels dinosaures més antics que es coneixen fins al moment són de fa uns 230 milions d'anys i van aparèixer en països com el Brasil, l'Argentina i Zimbàbue. La qüestió és que entre ells són tan diferents que fan creure que els dinosaures ja feia molts més anys que evolucionaven, tot i que el seu origen continua sent un misteri. El nou estudi apunta que les restes dels primers dinosaures podrien estar per descobrir, i encara podrien estar ocults en algun punt de l'Amazònia. En concret, s'assenyala que podrien haver aparegut en una regió que llavors era el supercontinent Gondwana i que ara abasta l'Amazònia, la conca del Congo i el desert del Sàhara. Segons els investigadors les restes dels primers exemplars podrien haver-se originat en aquesta zona.
Nous descobriments dels dinosaures
La nova àrea on els investigadors han situat l'origen dels dinosaures presenta un entorn més càlid i sec del que es pensava, format per zones desèrtiques i de la sabana, i segons apunten hi estaven ben adaptats. Els investigadors consideren que fins ara no s'han trobat fòssils en aquesta zona a causa de la inaccessibilitat i la falta d'esforços per investigar aquestes zones. "No s'han trobat fòssils a les regions d'Àfrica i Sud-amèrica que alguna vegada van formar part de Gondwana. L'autor principal de l'estudi i estudiant de doctorat en la Facultat de Ciències de la Terra de la UCL i del Museu d'Història Natural de Londres, Joel Heath, ha assenyalat que "els dinosaures estan molt estudiats, però encara no sabem realment d'on van venir. El registre fòssil té llacunes tan grans que no es pot prendre al peu de la lletra. Els nostres models suggereixen que els primers dinosaures podrien haver-se originat a Gondwana occidental, en latituds baixes".
El nou estudi es basa en fòssils i arbres evolutius tant dels dinosaures com de rèptils de parents propers, així com la geografia del període. S'ha posat especial atenció en les llacunes en el registre fòssil, en zones geogràfiques on encara no s'havien trobat restes de dinosaures. "Fins ara, no s'han trobat fòssils de dinosaures a les regions d'Àfrica i Sud-amèrica que alguna vegada van formar aquesta part de Gondwana, però això es podria deure al fet que els investigadors encara no han trobat les roques adequades, bé sigui per inaccessibilitat o per falta d'esforços en recerca en aquestes àrees". A l'inici, els dinosaures eren àmpliament superats en número pels rèptils, entre ells els ancestres dels cocodrils, pseudosuquis —espècies de fins a 10 metres— i els pterosaures, els primers animals que van volar fent batre les ales i no planejant i tenien una mida similar als actuals avions de combat. En canvi, els primers dinosaures eren molt més petits que els seus descendents amb una mida semblant a un pollastre o un gos. També se sap que caminaven sobre dues potes i es creu que la majoria eren omnívors. Amb aquest aspecte no es van convertir en animals dominants fins que les erupcions volcàniques de fa 201 milions d'anys van exterminar a molts dels seus parents rèptils.
Un altre dels autors principals de l'estudi, el professor de Ciències de la Terra de la UCL, Philip Mannion, assenyala que els resultats "suggereixen que els primers dinosaures es van adaptar a ambients càlids i àrids. Dels tres grups principals de dinosaures, els sauròpodes, que inclouen als brontosaures i al Diplodocus, preferien un clima càlid, mantenint-se en latituds més baixes de la Terra primigènia. Però l'evidència suggereix que els altres dos grups, els teròpodes i els ornitisquis, podrien haver desenvolupat la capacitat de generar la seva pròpia calor corporal alguns milions d'anys després, en el període Juràssic, la qual cosa els va permetre prosperar en regions més fredes, inclosos els pols".