L’economia social i solidària (ESS) representa una alternativa viable i sostenible, que defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i el territori. Contempla una nova manera de produir, distribuir i consumir basada en l’equitat, la sostenibilitat, la solidaritat, la inclusió o la participació, entre d’altres.

Actualment, l’ESS -caracteritzada per situar les persones al centre i promoure una societat més justa, equitativa, inclusiva i democràtica- és present arreu del territori, amb organitzacions de diferent abast (veïnal, comarcal, nacional...) i amb incidència en sectors estratègics com l’habitatge, l’energia, la indústria, la cultura, la tecnologia, les cures, la dinamització social i comunitària, o el sector agroalimentari, entre d’altres. Representa prop del 3% de les empreses, el 6% dels llocs de treball i més del 8% del PIB a Catalunya. Per tot plegat, el Govern vol continuar impulsant-la.

L’economia social i solidària serà un element important per al Govern en aquesta legislatura, ja que és clau a l’hora d’afrontar els grans reptes del país

Tal com explica David Bonvehí, director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme del Departament d’Empresa i Treball, “l’economia social i solidària és àmplia i diversa, i té uns valors clars que des del Govern hem de preservar. A més, és una bona aliada a l’hora d’afrontar els grans reptes que té el país: l’atenció a les persones, l’accés a l’habitatge, la transició energètica...”. “El Pla de Govern d’aquesta legislatura fa referència a un model econòmic competitiu, just i sostenible. I un model econòmic competitiu, just i sostenible té a veure també amb l'ESS. En aquest sentit, estic convençut que l’ESS serà un element important per al Departament d’Empresa i Treball i per al conjunt del Govern”, remarca Bonvehí.

De cara al 2025, concretament, es preveuen passos endavant amb l’inici de la tramitació parlamentària de la Llei de l’Economia Social i Solidària, que ha de permetre establir el marc jurídic comú de l’ESS a Catalunya, amb la voluntat que aquesta creixi, es consolidi de forma progressiva i tingui un pes rellevant en l’economia del nostre país.

Persones treballant en una oficina. Foto: Pexels

Suport al cooperativisme i a l’economia social

Són diversos els programes del Departament que reforcen el teixit cooperatiu: Ateneus cooperatius, Projectes singulars o Comunalitats urbanes. Així mateix, també s’han subscrit diversos convenis amb les entitats representatives del sector, com la Confederació de Cooperatives de Catalunya, que enguany ha commemorat els 125 anys de cooperativisme a casa nostra. Amb motiu del 125è aniversari s’ha organitzat el Congrés del Cooperativisme (juliol 2024) i el concert “Persones. Planeta. Propòsit” (octubre de 2024).

Altres convenis subscrits són amb l’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT) i amb la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS), per tal de difondre les polítiques d’ESS arreu del territori.

El suport al cooperativisme i a l’economia social ha estat de 41,2 M€.

Ajuts i subvencions per fomentar la inserció laboral de col·lectius vulnerables

En la millora de la inserció laboral de col·lectius vulnerables, sigui perquè presenten risc o situació d’exclusió social, discapacitat o ambdues condicions, destaquen principalment els ajuts i subvencions als centres especials de treball i les empreses d’inserció. Aquests ajuts s’adrecen al manteniment i l’increment de llocs de treball, a l’acompanyament d’aquestes persones per part de personal tècnic de suport, i a la transició cap a la jubilació en cas de persones amb  discapacitat afectades per envelliment prematur. A més, els centres especials de treball i les empreses d’inserció poden sol·licitar els ajuts als projectes d’inversió per a l’activació socioeconòmica de la seva activitat, la innovació i la sostenibilitat en els processos productius i als projectes industrials transformadors que generin noves oportunitats empresarials i d’ocupació.

Així mateix, s’impulsen anualment els ajuts per a la realització dels serveis integrals d’orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorn de salut mental (SIOAS), que permeten millorar el grau d’ocupabilitat de les persones amb aquesta problemàtica i en faciliten tant la inserció laboral com la seva adaptació social i laboral a les empreses del mercat ordinari de treball.

De manera similar, el programa de mesures actives d’inserció (MAIS) permet incrementar el grau d’ocupabilitat i la inserció laboral de persones que perceben la renda garantida de ciutadania (RGC) o que es trobin en risc o situació d’exclusió social (especialment, les persones en situació d'atur de llarga durada, dones i joves).

Quant a aquest darrer col·lectiu, destaca l’innovador programa Ocell de foc, amb l’objectiu d’acompanyar a joves —d’entre 16 i 30 anys— amb malestar emocional i problemes lleus de salut mental perquè millorin la seva autonomia personal i puguin construir una vida independent, mitjançant la inserció laboral en l’empresa ordinària o la recuperació del seu itinerari formatiu. Aquest programa s’ha convertit en un exemple de bones pràctiques en matèria d’acció comunitària, de treball enxarxat, de participació i d’autoorganització dels i les joves.

El suport a aquestes polítiques d’inserció laboral ha estat de 206,7 M€.