Aquesta setmana comença la ronda de contactes per negociar la nova composició del Consell General del Poder Judicial. El màxim òrgan de direcció dels jutges espanyols està en suspens i amb tota la cúpula de direcció pendent de renovació des del 2018. L'estructura actual, amb el magistrat Carlos Lesmes com a president, formada per membres a proposta dels diferents grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, en funció de les seves majories, està bloquejada des de fa 3 anys, i tot i el canvi del govern espanyol després de la moció de censura a Mariano Rajoy, el nou govern de Pedro Sánchez, no se n'ha sortit a l’hora de triar els nous membres.
L'organisme està en funcions, però ha seguit nomenant magistrats responsables de les diferents sales, entre els quals Manuel Marchena, que el 2019 va presidir el judici contra el procés independentista dictant la sentència exemplificadora de 100 anys de presó per sedició als condemnats, bona part d'ells, consellers del Govern de la Generalitat que van encapçalar l'1-O.
Aquesta setmana, dimecres i dijous 1 i 2 de setembre, comença una ronda de negociacions entre partits. La ministra de Justícia, Pilar Llop, es reunirà amb els grups parlamentaris i la renovació del CGPJ "serà un dels temes principals". Té previst comparèixer davant el Congrés dels Diputats el proper 9 de setembre. En aquest sentit, ha apel·lat al PP que participi en les negociacions "sense xantatges" i amb "sentit d'Estat" i que deixi d'instal·lar-se en aquest bloqueig "tan perjudicial per a la imatge del nostre país".
Pilar Llop / EuropaPress
Llop ha recordat que el pròxim 6 de setembre s'inaugurarà el nou curs judicial enmig de la situació de bloqueig, fet que ha considerat un "fracàs" perquè incompleix el que estableix la Constitució. Aquest serà el tercer intent de Pedro Sánchez per renovar el CGPJ. L'octubre del 2020 va presentar un projecte de llei per facilitar la votació dels membres de l'òrgan judicial. El febrer d'aquest any es van iniciar converses, però es van trencar les negociacions per diferències "irreconciliables".
La composició del CGPJ
El Consell General del Poder Judicial és un òrgan col·legiat compost per 20 membres nomenats pel rei, elegits per les Corts Generals (Congrés i Senat). Són jutges i juristes de reconeguda competència.
El president, que alhora també ho és del Tribunal Suprem, el designa el Ple de Consell en la seva sessió constitutiva. És elegit entre membres de la carrera judicial o juristes de reconeguda competència.
Els vocals són nomenats per un període de mandat de cinc anys, a partir de la data de la sessió constitutiva. El CGPJ es renova totalment un cop transcorreguts els cinc anys de mandat, tot i que el Consell sortint continua en funcions fins a la presa de possessió de la nova composició. Que és l'estat en què es troba actualment.
Els vocals no poden ser reelegits en el Consell següent. No passa el mateix amb el president. Aquest pot ser reelegit i nomenat per a un nou mandat.
Els membres del Consell General del Poder Judicial són elegits per una majoria qualificada de tres cinquenes parts de les Cambres. En total el Congrés escull 10 membres, 6 jutges i 4 experts de reconegut prestigi. I el Senat els 10 restants, també 6 jutges i 4 experts.
El conflicte de la majoria
Per sortir escollits cal una majoria qualificada que es concreta en cada cas i que pot ser de 2/3 o 3/5 de la totalitat dels diputats del Congrés. Això obliga al PSOE i al PP a posar-se d'acord per poder sumar la majoria necessària. Però a més, cal, en aquest cas, tenir en compte la formació del govern espanyol en l'actualitat, amb una coalició entre PSOE i PODEMOS, on el soci de govern de Pedro Sánchez, a més del vot també vol tenir veu a l’hora d'escollir els magistrats.
L'octubre passat, PSOE i Podemos van presentar una proposició de llei per reduir la majoria necessària per escollir els membres del CGPJ. Amb la proposta dels partits de govern, si en la primera votació no s'aconsegueixen els 210 vots de la majoria qualificada de 3/5 dels escons del Congrés que es requereixen ara per nomenar els nous jutges de CGPJ, en segona votació n'hi hauria prou amb la majoria absoluta (176 escons).
Durant les negociacions es veurà quin pes, també, tindran la resta de partits de l'arc parlamentari, sobretot ERC i el PNV, amb 6 i 9 escons cada un, que tot i que no són decisius, però sí que poden obtenir resultats per a altres negociacions polítiques on el seu vot és suficient per a Sánchez per prescindir del PP, com ara els pressupostos.
PSOE, PP i PODEMOS sumen en total 243 vots: 120 el PSOE, 88 el PP i 35 PODEMOS. Només amb l'acord dels socis de govern i el cap de l'oposició n'hi hauria prou. La proposta, però, garanteix que si el soci de Pedro Sánchez no està d'acord amb la proposta, la renovació del CGPJ es pugui tirar endavant amb 176 escons de la majoria absoluta que assoleixen PSOE i PP sols. Per tant, si l'acord entre PSOE i PP no és ben vist per PODEMOS, PSOE i PP es queden a dos vots a la primera ronda de votació, amb 208 vots, i l'acord tiraria en la segona votació superant els 176 vots que calen per a la majoria absoluta.
Fins ara, però, ni tan sols hi ha hagut acord entre PSOE i PP. I un dels punts clau és el nom del nou president, que tot i que el trien els 20 vocals escollits pel Senat i el Congrés, la influència política en cada un d'ells mana a l’hora de triar també el president del poder judicial espanyol.