Reflexions i apostes enriquidores. És el balanç del primer seminari web d’un cicle, organitzat pel Departament de Justícia i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), per impulsar el coneixement de les darreres novetats legislatives sobre el dret civil català. La violència vicària, que és un tipus de violència masclista contra els fills per provocar patiment psicològic a la mare, va centrar el primer debat. Mª del Carmen Gete-Alonso Calera, catedràtica de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona i presidenta de la Secció de Persona i Família de la Comissió de Codificació de Catalunya (òrgan col·legiat encarregat de revisar el dret privat de Catalunya), va detallar els articles nous i de fa anys que es poden usar per protegir els menors. I, Judith Solé Resina, catedràtica de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de la Secció de Persona i Família de la Comissió de Codificació de Catalunya, va apostar perquè el Govern reguli la violència econòmica com una de les modalitats de l’actual violència masclista en el Codi Civil Català. “El dret Civil és una bona eina per prevenir, i abans que actuï el dret penal. Cal regular la violència econòmica perquè ara l’ordenament permet i tolera massa sovint la violència econòmica, com ara l’impagament d’aliments”, va assegurar Solé.
Precisament, la magistrada Lucía Avilés, titular d’un jutjat de Mataró, ha demanat al govern espanyol (tal com preveu l’art.4.2 de la LO10/1995) que el Codi Penal tipifiqui la violència econòmica, com ara l’impagament de les pensions, com una modalitat de la violència de gènere i que les dones siguin restituïdes, del dany econòmic i també del “dany social”. Va presentar la seva proposta el novembre del 2022 i el gener passat la ministra de Justícia li va respondre que ho analitza, tot admetent que cal actualitzar La Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. L’any passat, cinc menors van morir a mans d’un dels seus progenitors. A Catalunya, l’agost del 2021, Martín Ezequiel Álvarez matava el seu fill de dos anys en un hotel de Sants de Barcelona. I recentment s’ha sabut del cas del pare que va matar el seu fill d’11 anys a Sueca. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a l’Estat espanyol es van dictar 20.450 mesures cautelars, la majoria ordres de protecció per violència de gènere. La suspensió de la guarda i custòdia a un progenitor acusat de maltractaments només va ser del 5,8% i la suspensió del règim de visites del 8,8%.
Tres accions
En el seminari, el 30 de març passat, les dues expertes van analitzar on es protegeix el menor de la violència per part d’un progenitor en la llei 25/2010, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família; la llei 14/2020, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, i el decret llei 26/2021, de 30 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya en relació amb la violència vicària. Vers aquest canvi normatiu, la catedràtica Solé va aclarir que en les prohibicions a progenitors maltractadors, “no es distingeix homes de dones” ni tampoc en les parelles de doble paternitat i doble maternitat. Solé també va afegir que des de l'actualització del 2010 es “possibilitava” retirar un règim de visites a un progenitor que maltracta la dona, i amb el decret llei de l’any passat “es prohibeix com a norma general”, ja que normalment aquests episodis violents contra els fills es produeixen en règim de visites o estades. “El maltractador no és un bon pare”, conclou. Una novetat, de finals de l'any passat, és que el jutge pot realitzar aquesta retirada de visites, no només amb una denúncia o sentència, sinó si la mare és tractada en algun centre especialitzat o rep assistència social, definició que redactada a la norma va crear dubtes entre les participants i les expertes ho van aclarir.
Judit Solé també va identificar tres situacions clares actuals on es produeix aquesta violència econòmica. El primer és el reiterat de l’incompliment reiterat en el pagament de les pensions d’aliments als fills menors. Hi exposa que tot i les sentències, on s’acorda aquest pagament després hi ha molts incompliments i és la persona que ho pateix, quasi sempre la mare, qui ha d’instar un nou procediment perquè s’executi, com en el cas del pagament de les hipoteques. “El cobrament és extemporani i el patiment també és pels fills”, sosté l’experta, que afegeix que “cal revertir aquesta situació i que s’acordin garanties perquè es cobrin les pensions”. El segon supòsit, indica, és que en la fixació de les pensions “sempre són molt baixes”, i advoca perquè jutges i jutgesses reclamin a les parts la seva situació econòmica per adequar-la, si no “és violència masclista institucional” i per això va reclamar canvis legislatius en l’àmbit civil i processal. La tercera situació és en les famílies monoparentals, de les quals va assegurar que viuen situacions “molt greus”. Va detallar que la llei precisa que només es pot reclamar el pagament de la pensió per aliments durant un any abans des que el progenitor es reconeix o reclama la seva paternitat. Per Solé cal un canvi de llei que fixi que el pagament ha de ser retroactiu des del naixement de la criatura. La mare -va recordar- mai pot renunciar a la maternitat, ja que es fixa des del naixement a l’hospital. “Ara el sistema judicial incentiva l’impagament”, va sentenciar Solé.
Eines
Per la seva part, Gete-Alonso va exposar que el Codi Civil Català fa anys que té mesures contra la violència masclista, que cal fer servir més, tot i que s’ha demostrat que “en alguns casos calia que la llei fos més explícita, amb prohibicions”. També va coincidir amb Solé, que a voltes les accions civils són més efectives que les penals, com ara la privació de drets econòmics. L’experta va detallar cinc àmbits del Codi Civil Català que dona eines per fer front a aquesta violència: la minoria d’edat; les relacions de parella i conjugals; la filiació i la potestat parental; el dret de successions, i el dret al nom i la identitat, en aquest darrer cas per canviar l’ordre dels cognoms o fer desaparèixer el del progenitor maltractador cal anar a la llei del registre civil espanyola, i en casos d’urgències demanar-ho al Ministeri de Justícia, va indicar.
Dubtes
Després de l’exposició, va haver-hi força preguntes a les dues doctores, una d’elles de la magistrada i exdegana dels jutjats de Barcelona, Mercè Caso, com ara què passa si hi ha una condemna ferma i cap part demana que se suspengui les visites dels fills a la persona condemna per violència domèstica, supòsit del qual van contestar-li que fins que no s’extingeixi la responsabilitat penal sí que hi ha prohibicions. Caso també va exposar que els jutges tenen poca informació sobre la situació patrimonial i laboral dels cònjuges amb l’actual punt neutre, i tal com hi ha auxiliars de justícia en l’àmbit social i psicològic també podrien dotar-los d’un auxiliar d’Hisenda per saber realment la situació econòmica.
Un altre canvi fixat per la norma catalana és que el menor pot rebre tractament psicològic si ha presenciat actes de violència masclista, malgrat que un dels dos progenitors no ho aprovi, i no cal que aquesta assistència sigui feta per unitats públiques i oficials, van aclarir les catedràtiques. En l’àmbit penitenciari, dos funcionaris també van preguntar si poden privar a un reclús les visites dels fills. Les expertes van aclarir que la nova norma fixa prohibicions per casos de condemnats per violència de gènere, de les quals les prohibicions es mantenen fins que s’extingeixi la seva responsabilitat penal, i que si veuen algun risc com a funcionaris han d’informar a la fiscalia perquè demani una suspensió de les visites amb els fills.
Seu de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Foto: Sergi Alcàzar