La Generalitat preveu posar en òrbita el seu quart microsatèl·lit espacial a finals del 2025 amb una inversió de 3,4 milions d'euros per al seu disseny, construcció i posada en funcionament, que recauran en l'empresa Open Cosmos. El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, ha dit que és la missió "més gran i ambiciosa" impulsada per l'executiu català en el marc de l'Estratègia NewSpace, que va arrencar en 2020. El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Ignasi Ribas, ha sostingut que aquest microsatèl·lit ofereix prestacions entre dues i cinc vegades més altes que la primera missió d'observació catalana, el nanosatèl·lit 'Menut', llançat el gener de 2023, i requereix una inversió que ha situat en aproximadament el doble que la de llavors.
Ha destacat que el futur microsatèl·lit embarcarà una càrrega útil demostradora de tecnologia impulsada a Catalunya, una "prova de vol" per acreditar el seu funcionament de cara a l'exterior. La Generalitat complementarà la missió protagonitzada per aquest microsatèl·lit amb "un mínim" de dos satèl·lits més, propietat d'Open Cosmos, els qui complementaran les captures del principal.
D'un nanosatèl·lit a microsatèl·lit
El conseller Torrent ha explicat que és "un nanosatèl·lit una mica més crescut, i tindrà millors prestacions" que el 'Menut', considerat un nanosatèl·lit per tenir un pes inferior al qual pretenen ara ampliar, millorar i complementar amb aquesta nova iniciativa. L'artefacte pesarà uns 50 quilos i incorporarà un sistema de comunicacions d'internet de les coses --amb una ràdio i una antena-- i una càmera espacial amb una resolució "molt superior" a la d'altres artefactes espacials de la Generalitat, i que operarà en dos espectres.
Està previst que començar a utilitzar les seves imatges a mitjan 2026: oferirà un temps de revista inferior al del 'Menut', d'unes 30 hores respecte als cinc dies del primer, el que obrirà la porta a cartografiar Catalunya en unes tres setmanes. Funcionarà en òrbita baixa, a uns 550 quilòmetres, que compartirà amb el Menut, i les dades proporcionades per totes dues missions podran ser combinats. El conseller Torrent ha xifrat en uns 23 milions d'euros els recursos que la Generalitat ha invertit en la seva estratègia espacial, la NewSpace.
NewSpace: un nou mercat
Ha defensat que constitueix un eix transformador que, a més d'obrir un nou mercat, també té repercussió en sectors econòmics --ha enumerat l'agricultura, les infraestructures i la gestió climàtica-- i en el desenvolupament de noves tecnologies: "No és només l'aplicació concreta, sinó tot el que desborda el projecte en si". Per això, ha advocat perquè l'aposta espacial "continuï sent un element essencial en la tasca de la Generalitat" amb la mirada posada en les eleccions al Parlament del 12 de maig.
"L'estratègia no és del Govern, és una estratègia de país", ha resolt Torrent, qui ha demanat que es mantingui en el temps i ha opinat que Catalunya disposa de les capacitats i el potencial per a posicionar-se en aquest àmbit tant en l'àmbit europeu com mundial. Ha recordat que la Generalitat ha impulsat dues missions en l'àmbit de la connectivitat i la Internet de les Coses (IoT), l'Enxaneta i el Minairó, a més de la d'observació, Menut, i ha fet broma que, de moment, no han triat el nom d'aquesta.
Oferirà dades amb molta més freqüència
La Generalitat ha impulsat la iniciativa per tenir més dades d'observació de Catalunya i "actuar com a projecte tractor" per al sector espacial i estimular l'atracció de talent. El CEO d'Open Cosmos, Rafel Jordà, ha destacat que el nou dispositiu oferirà dades amb molta més freqüència: "Quan hi ha un incendi o una inundació és molt diferent tenir imatges cada setmana que tenir-les cada dia", ha exemplificat.
El subdirector general de Geodèsia i Cartografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Julià Talaya, ha destacat les aplicacions de les imatges proporcionades pel 'Menut'. Ha enumerat l'afectació de la sequera a Vilanova i la Geltrú, les extensions de cultius del Delta de l'Ebre i l'afectació de l'incendi de Pont de Vilomara, així com la definició d'actuacions en les tres casuístiques: "Tots aquests exemples proporcionen informació per a la gestió del territori", ha defensat.