Nova espècie humana. Sí, sí, Atapuerca ha reescrit la història dels homínids a l'Europa occidental amb la troballa d'una nova espècie humana. Els ossos facials descoberts en aquest jaciment ubicat a Burgos, d'entre 1,1 i 1,4 milions d'anys, són les restes humanes més antigues mai trobades al continent i... els seus trets no encaixen amb cap de les espècies conegudes del Plistocè. És a dir, que és una nova espècie humana a Europa que, de moment, ha estat classificada com a Homo affinis erectus.
El 2022 es va descobrir un fragment facial humà en el jaciment de l'Avenc de l'Elefant, que representa el rostre més antic conegut a l'Europa occidental: la cara del primer europeu. Però el fòssil no pertany a l'Homo antecessor, sinó que ara ha estat catalogat provisionalment com a Homo affinis erectus. La troballa ha estat publicada aquest dimecres a la revista Nature i, pels científics, indicaria que durant el Plistocè inferior hi va haver almenys dues espècies a Europa: l'Homo affinis erectus, que va arribar primer al continent; i l'Homo antecessor, que fins al moment era l'espècie humana més antiga de la regió. L'estudi ha estat liderat per Rosa Huguet, investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA); en col·laboració amb Xosé Pedro Rodríguez, de la Universitat Rovira i Virgili; María Martinón-Torres i José María Bermúdez de Castro, del Centre Nacional de Recerca sobre Evolució Humana (CENIEH); i una trentena de científics de l'equip d'Atapuerca.
1997, 2007 i 2022: la història de noves espècies
Es creu que Euràsia va ser poblada per primera vegada per homínids fa almenys 1,8 milions d'anys. A l'Europa occidental, les proves més antigues d'assentaments humans s'han trobat a Atapuerca. Va ser l'estiu del 1994 quan van aparèixer a la Gran Dolina els fòssils més antics, de fa uns 860.000 anys, una troballa històrica: eren les restes de sis individus (dos nens, dos adolescents i dos adults) d'una nova espècie, l'Homo antecessor. Aquest home primitiu tenia una part del rostre més esvelta i similar a la dels humans moderns, ja que era l'ancestre de la nostra espècie (Homo sapiens) i dels neandertals.
El 2007 va aparèixer a l'Avenc de l'Elefant una mandíbula d'homínid d'uns 1,2 milions d'anys d'antiguitat que no es va poder assignar de manera concloent a l'Homo antecessor. De fet, van sospitar que podia ser d'una espècie diferent i, finalment, es va classificar com a Homo sp (sense espècie). Un any després es va trobar la falange d'una mà, que tampoc no es va poder assignar a cap espècie concreta. I, així, arribem al 2022: després de moltes campanyes d'excavació, l'equip d'Atapuerca va trobar un maxil·lar d'homínid en un nivell inferior (2,5 metres més profund) que la mandíbula. És a dir, que era més antic.
Pink, un nou capítol en l'evolució humana
Ara s'han completat les anàlisis del fòssil, que ha estat batejat com a Pink en honor a la banda de rock Pink Floyd i com a picada d'ull a la investigadora Rosa Huguet (pink és rosa, en anglès). Els resultats mostren que Pink no és pas un Homo antecessor, ja que no té els trets moderns de la cara d'aquesta espècie, que era similar a la nostra. Tampoc no encaixa en el grup de les restes més antigues que es conserven fora d'Àfrica, homínids del jaciment georgià de Dmanisi (d'1,7 milions d'anys); ni tampoc amb les restes d'Homo erectus d'altres parts del món.
Llavors, què? Doncs que Pink està al mig d'aquestes espècies i obre un capítol totalment nou en l'evolució humana. A l'espera de noves proves, ha estat batejat com a Homo affinis erectus. El que queda clar és que la troballa demostra que hi havia una altra espècie a Europa abans de l'arribada de l'Homo antecessor. Atapuerca ha tornat a fer història.
Nous reptes després de la troballa de Pink
L'estudi també ha aconseguit descriure el context de l'homínid: hi havia zones boscoses, amb fonts d'aigua estacionals i animals propis de l'ambient (com castors o hipopòtams); el clima no era molt extrem, sinó humit i temperats, amb plantes com l'avellaner, molt mediterrani. A més, la seva indústria lítica era molt primitiva, amb eines senzilles de quars i sílex de la cultura olduvaiana, amb les quals es podien processar animals.
La troballa planteja ara el repte de trobar noves restes que confirmin l'existència d'aquest nou gènere, oficialment i taxonòmica, ja que Homo affinis erectus és un nom provisional. A l'Avenc de l'Elefant queden per excavar les últimes parts del jaciment (uns cinc metres), cosa que anticipa dos o tres anys de feina molt intensa. I no es pot descartar que apareguin restes de la nova espècie a llocs que s'estan excavant des de fa poc, com la Cova Fantasma. Mai pots dir mai a Atapuerca.