Les teories sobre què era l'objecte no identificat que va sobrevolar Catalunya i el País Valencià el passat divendres continuen i ara alguns experts assenyalen que no es tractava d'un míssil balístic, ni tampoc d'un satèl·lit d'Elon Musk. "Un petit fragment d'asteroide", ha plantejat Marco Langbroek, científic expert en la matèria i professor de la Universitat Tècnica de Delft, que ha posat una nova explicació damunt de la taula. Una teoria que han confirmat des del Centre d'Operacions i Vigilància Especial (COVE), del Ministeri de Defensa, organisme que ha assegurat que, finalment, el bòlid era un meteorit que va fregar l'atmosfera.
La primera informació difosa pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) va ser que es tractava d'un míssil balístic, però amb el pas de les hores va descartar-ho i van plantejar que es tractava d'una reentrada d'un objecte de l'òrbita. Les forces àrees alemanyes van reforçar aquesta aposta i es van atrevir a identificar de què es tractava: un satèl·lit de Starlink, la companyia d'Elon Musk. Si bé semblava que ja s'havien descobert tots els detalls, diferents experts en la matèria han qüestionat ara aquesta teoria, deixant pas a una de nova.
En aquest sentit, el científic Marco Langbroek ha explicat que "hi va haver-hi reentrades de Starlink el dia abans i l'endemà" del 29 de març, "però no en aquesta data", que va ser quan es va veure l'objecte no identificat al cel. "Acabo de comprovar tots els Starlink en òrbita amb perigeu per sota dels 300 km el 29 de març. Cap d'ells coincideix en la posició geogràfica o la ubicació general del pla orbital amb l'albirament espanyol", ha precisat. En la mateixa línia s'ha posicionat Jonathan McDowell, astrofísic del Centre d'Astrofísica de la Universitat Harvard i la Smithsonian Institution, que ha afirmat que no veu "cap evidència que un Starlink tornés a entrar en aquell moment".
D'aquesta manera, els científics han descartat que es tracti d'un satèl·lit de Musk i han plantejat la nova teoria: "Crec que el veredicte final serà que va ser un petit fragment d'asteroide que va entrar a l'atmosfera terrestre amb un angle molt baix amb poca velocitat", ha dit Marco Langbroek. Lluny de carregar contra els seus companys i les primeres deduccions, ha explicat que "aquests objectes són difícils de discernir a partir de les entrades de satèl·lit" i que la solució serà "una bona determinació de velocitat", un procediment, però, que trigarà perquè "requereix temps", ha avisat.
Després d'analitzar el vídeo difós, i de consultar el consorci europeu i altres actors espacials, el COVE també ha descartat que fos un míssil o un satèl·lit privat de l'empresa Starlink i ha confirmat que es tracta d'un meteorit, després de consultar-ho també al Centre de Vigilància d'Alertes de Míssils Balístics del Comandament Aeri de l'OTAN.
Per la seva part, l'astrofísic i investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE) del CSIC Josep Maria Trigo ha rectificat i ha apuntat cap aquesta direcció. En una conversa telefònica amb El País, ha lamentat "haver mencionat el míssil" i ha assenyalat que segurament es tracta d'un asteroide amb una trajectòria "altament inusual". "És un bòlid en un milió", ha detallat. Sobre la confusió inicial, ha explicat que la primera conclusió va ser un míssil provinent de França perquè el 18 de novembre van detectar-ne un al golf de Biscaia, el qual "va arribar a entrar en l'espai aeri espanyol i sorgia d'una base militar francesa".