La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha exhumat les restes òssies de 15 soldats combatents de la Guerra Civil en una fossa situada a l'exterior del cementiri municipal de Bellaguarda (les Garrigues). Es tracta de soldats morts durant els combats de la batalla de les Garrigues, a Lleida, arran de l’avanç de les tropes franquistes per Ponent, entre desembre de 1938 i gener de 1939, que va culminar amb l’ocupació definitiva de tot Catalunya i la posterior caiguda dels últims baluards de la República. En concret, els objectes recollits confirmen la presència de membres de l'exèrcit sublevat, de regulars procedents del Marroc, però no es descarta que també s'hi enterressin d'altres soldats franquistes o inclús republicans. D’acord amb el protocol vigent, totes les restes recuperades se sotmetran a estudis antropològics i genètics, amb l’objectiu final de poder identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies.
El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha explicat que disposaven de fonts orals i documentació que determinaven l'existència de la fossa, la més gran que ha obert enguany el Departament de Justícia, Drets i Memòria. Els treballs arqueològics sobre el terreny van començar el 28 de maig i es van enllestir a finals del mes de juny. L'espai d'excavació se situa al camí que dona accés a la part posterior del cementiri de Bellaguarda. "Els pares d'alguns veïns recordaven que es van enterrar soldats en aquest indret, però no teníem massa més informació", ha explicat Aragoneses en declaracions a la premsa.
"Les restes òssies s'han trobat a prop de la superfície i presenten certa erosió i compressió per la terra a conseqüència del pes dels vehicles, com camions i maquinària, que han passat pel camí al llarg del temps", ha detallat una de les arqueòlogues responsables dels treballs d'excavació, Izaskun Ambrosio. Tot i això, consideren que la conservació és "prou bona", amb peces de roba i objectes, com botons, sivelles, calçat, que són compatibles amb uniformes militars, per la qual cosa es pot determinar que pertanyen a soldats. També s'ha trobat armament divers (bales i detonants de granades 'Lafitte') i objectes d'abillament (dos anells), i també personals, entre els quals destaca una mina de llapis a la butxaca dreta de la camisa d'un dels individus.
Els objectes trobats més destacables, però, són insígnies i galons de caporal, corresponents al Grup de Regulars Indígenes de Tetuan (núm. 1), així com polseres amb la inscripció 'Tetuan' i el número d'identificació. Per la qual cosa tot apunta que hi ha membres de l'exèrcit franquista procedents del Marroc. Tanmateix, els experts que intervenen alerta que no es pot descartar la presència de combatents d'altres orígens o bàndol: una veïna del poble recorda que al mur hi havia dibuixades mitges llunes i creus per senyalitzar les tombes, fet que podria indicar la presència de soldats espanyols.
En tots els casos trobats es tracta d'enterraments individuals, amb els cossos ben col·locats en posició de decúbit supí. La majoria presenten ferides per impacte de projectil al crani o al tòrax, en algun cas múltiple, fet que podria ser compatible amb l'afusellament del qual parlen algunes de les fonts orals locals com a possible causa de la mort. No obstant això, caldrà esperar els resultats de l'estudi antropològic per tenir una valoració més clara i plantejar noves hipòtesis, ja que, en alguns casos, s'ha detectat la presència d'algun fragment de metralla i politraumatismes que fan possible la seva mort en combat.
En un cas, a on s'han trobat dos botons, restes de calçat i algun fragment d'os, no hi havia l'esquelet. Això fa pensar els investigadors que la tomba ha estat exhumada abans en algun moment. Ara mateix, es desconeix tot el que envolta aquesta circumstància, no s'ha trobat constància d'aquesta exhumació prèvia.
Intervencions a Ponent
Prèviament a la intervenció, les fosses van ser documentades en el treball 'Documentació i ampliació del mapa de les fosses i la repressió de la Guerra Civil i la dictadura franquista a les Garrigues, Pla d’Urgell, Urgell i Segarra (2019)', encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica amb l'objectiu de detallar els llocs on podrien haver desaparegut molts combatents republicans i represaliats del franquisme per trobar-los i contactar amb les famílies. L'octubre de l'any passat ja es van obrir dues grans fosses a la zona, en concret a Bovera (les Garrigues), a on Memòria Democràtica va exhumar les restes de 26 soldats republicans vinculats també a l'ofensiva franquista per Ponent.
Aragoneses ha detallat que una gran part de les fosses que queden per intervenir en aquesta zona són dins dels cementiris, per la qual cosa el "risc de desaparició és menor", tot i que calcula que en queden al voltant d'una trentena encara per obrir fora dels cementiris a la demarcació de Lleida. En aquest sentit, ha assegurat que "s'està treballant per obrir el màxim de fosses extramurs, però hem d'assumir que han passat molts anys i algunes han desaparegut". "Això pot ser perquè s'han vist afectades per grans pluges o bé perquè la memòria oral ha callat que al damunt s'hi van construir carreteres i altres infraestructures", ha explicat. A més, "un nombre important de les restes trobades a la demarcació de Lleida i, sobretot a Tarragona, van ser exhumades per traslladar-les al Valle de Cuelgamuros", ha afegit.
Més de 900 fosses a Catalunya
A Catalunya, hi ha identificades més de 900 fosses comunes de la Guerra Civil, segons les darreres dades del Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat (153, segons les dades del govern espanyol). Repartides per tot el territori català i la majoria de les quals es troben encara sense intervenir o, fins i tot, sense trobar, i de les quals només hi ha testimonis orals o estimacions d'on podrien ser. Bona part d'aquestes fosses es troben a Ponent i les Terres de l'Ebre, arran de les cruentes batalles que van presenciar aquests indrets amb l'ofensiva de les tropes franquistes sobre el territori català. El Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat i el seu Comitè Tècnic de Fosses, creat per la Llei 10/2009, executa les tasques de localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb l'objectiu de dignificar les seves restes.