El Govern de la Generalitat anuncia aquest dijous l'entrada a la fase d'emergència de la sequera per a uns sis milions de catalans. La Comissió Interdepartamental de Sequera s'ha reunit aquest matí, de forma extraordinària, per avaluar la situació actual dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, que abasteix d'aigua l'àrea de Barcelona i la seva rodalia, així com Girona. Els pantans ja acumulen menys de 100 hm³ (un 16% de la seva capacitat), de manera que es deixarà enrere la preemergència per entrar de ple en l'emergència. El canvi de fase significarà noves restriccions i prohibicions per als sis milions d'habitants dels territoris afectats. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, informaran de les novetats en roda de premsa a partir de les 12h.
- Sis milions de catalans entraran en emergència per sequera aquest dijous
- Aquestes són les restriccions d'aigua a Catalunya en l'emergència per sequera
- Mapa dels 202 municipis catalans que entraran en estat d'emergència per sequera
-
Quanta aigua consumim a casa? Consells per estalviar i evitar el malbaratament
Fins aquí el seguiment de l'actualitat sobre la sequera d'aquest dijous, en què el Govern ha decretat l'emergència a tot el sistema Ter-Llobregat, que afecta 202 municipis i 6 milions de persones.
L'esport català critica que el tancament de dutxes als centres esportius "no és la solució" i, en canvi, proposa aplicar altres mesures com ara les següents:
- Reducció del 25% del temps dels polsadors de les dutxes i aixetes.
- Reducció de 0,5 kg de la pressió d’entrada d’aigua destinada a dutxes i aixetes.
- Reducció de la temperatura de l’aigua a les dutxes (màxim 35°) i tancament total d’aigua calenta en aixetes.
Diverses entitats i organitzacions del sector de l’esport i l’activitat física, incloent-hi la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i l’Associació d’Empreses de Catalunya d’Activitat Física i Fitness (ADECAFF), han signat un manifest en contra de les mesures de sequera decretades pel Govern, ja que consideren que són molt restrictives que posaran en risc tot el sector.
Els creuers que pertanyen a l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) no carregaran aigua al Port de Barcelona mentre duri la fase d'emergència per la sequera. L'any 2022, els creuers es van proveir d'aigua en menys del 30% de les escales davant el 50% del 2017 i el consum d'aigua en aquest sector representa el 0,09% de tota la ciutat.
L'entrada a l'emergència per sequera afecta més de sis milions de catalans, la majoria situats a l'àrea de Barcelona i la rodalia, que depenen del sistema Ter-Llobregat. En total, són 202 municipis de 14 comarques. Consulta aquí en quin estat es troba el teu municipi.
Quanta aigua consumim a casa? Les accions del dia a dia que més aigua consumeixen són rentar el cotxe i regar el jardí, amb una mitjana de 400 litres cada vegada que es fa. Seguidament, posar una banyera, que consumeix entre 200 i 300 litres, per la qual cosa es recomana una dutxa ràpida, d'uns pocs minuts, que consumeix entre 30 i 80 litres.
Les administracions locals, a través dels seus plans d'emergència, poden establir limitacions o prohibicions addicionals a l'ús de l'aigua en instal·lacions esportives, públiques o privades i en espais lúdics. Les entitats prestadores del servei d'abastament d'aigua aplicaran les mesures dels seus plans d'emergència, que poden incloure reduccions de pressió i fins i tot la suspensió temporal en la prestació del servei d'abastament.
Pel que fa a les fonts ornamentals, llacs artificials, i altres elements d'ús estètic d'aigua, en emergència quedarà prohibit l'ompliment total o parcial, amb l'excepció d'aquelles basses que serveixen de refugi de fauna en perill d'extinció i de fauna destinada a la recuperació de les espècies autòctones en les masses d'aigua, que es poden omplir amb la mínima quantitat d'aigua indispensable procedent de la regeneració o del freàtic.
Mascort ha avançat que el pròxim dilluns, dia 5 de febrer, mantindrà una reunió bilateral a Barcelona amb la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, per abordar la sequera que pateix Catalunya. "La col·laboració és màxima i segur que trobarem la fórmula perquè, si és necessari, portem aigua", ha indicat.
Entra en vigor la moratòria a noves activitats ramaderes, industrials o turístiques que fan un ús intensiu d'aigua, com ara granges, hotels o càmpings. No podran iniciar-se aquestes activitats —ni tampoc ampliar-ne d'existents— durant tot el temps que duri la fase d'emergència, però sí un cop se'n surti.
Es reduiran els cabals ambientals en els rius Muga, Ter i Llobregat, amb l'objectiu de disposar de més aigua als embassaments de les conques internes. En aquests tres rius s'aplicaran uns nous cabals mínims en tres trams: en el Llobregat a Sant Joan Despí serà de 250 litres per segon, en el Ter des del Pasteral fins a la seva desembocadura serà de 600 litres per segon i la Muga, des de Pont de Molins fins al mar, es fixa un cabal de 40 litres per segon.
En la fase d'emergència 1 queda prohibit l'ús de les dutxes de les platges, així com algunes activitats que impliquen l'ús d'aigua susceptible de consum humà, com ara les pistes de gel o les festes d'escuma. També es prohibeix la neteja de qualsevol mena de vehicle, excepte que la neteja es realitzi a establiments comercials de neteja de vehicles que comptin amb sistemes de recirculació de l'aigua.
Ara com ara, els pantans que formen el sistema Ter-Llobregat (Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç), es troben en un 16,3%. Si les reserves continuen baixant, l’executiu aplicarà mesures més restrictives en els 202 municipis que beuen de la unitat. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha subratllat que els mesos vinents "seran intensos i poden ser el preludi de mesos vertiginosos si la manca de pluges continua persistint".
El president de Vox al Parlament, Ignacio Garriga, ha criticat el Govern de Pere Aragonès per "imposar restriccions i multes" pel consum d'aigua sense haver fet "ni una inversió" en infraestructures. Garriga ha lamentat que les restriccions s'imposin a la gent corrent, com els agricultors, i a les persones que "volen tirar endavant".
Col·lectius ecologistes, socials i veïnals han lamentat la "falta de responsabilitat" de les administracions per afrontar la sequera i han demanat "mesures urgents" per reduir la demanda d'aigua. Les organitzacions, impulsores de la campanya 'D'on no n’hi ha, no en raja', han reclamat canviar el paradigma actual "basat a subministrar aquest recurs a tots els sectors com si fos infinit" i han apostat per començar a actuar en els àmbits que més en gasten com el turisme, la ramaderia o la indústria.
El reg de camps esportius de gespa natural, o d’altres superfícies que requereixen reg, per a la pràctica de l'esport federat, es podrà dur a terme quan es compleixin certes condicions, com emprar aigua regenerada o aigües freàtiques, sempre que no suposi una reducció de la disponibilitat d'aigua per a l'abastament domiciliari i que, mitjançant l'aplicació de mesures d'estalvi addicionals en la mateixa instal·lació esportiva, s’aconsegueixin estalvis d'aigua equivalents al volum d'aigua emprat en el reg.
El reg públic de supervivència d'arbrat i jardins botànics es podrà dur a terme si es fa amb aigües regenerades procedents de depuradora o amb aigües freàtiques, sempre que no redueixi la disponibilitat d'aigua per a l'abastament domiciliari.
De moment, les piscines cobertes que estiguin incloses en el cens d’equipaments esportius de la Generalitat es podran reomplir sempre que es redueixi el consum d’aigua de la resta d’instal·lacions amb altres mesures, com pot ser el tancament de les dutxes o la reducció de la pressió de l’aigua. La resta de piscines que no estan incloses dins aquest cens, com les privades, comunitàries o les dels hotels i balnearis, no es podran reomplir ni totalment ni parcialment.
A partir d'aquest dijous, 239 municipis quedaran en escenari d'emergència (els 202 del sistema Ter Llobregat, 22 de l'aqüífer del Fluvià Muga, 12 de l'embassament de Darnius Boadella, 2 de Riudecanyes i Vallirana, de la unitat d’explotació Anoia-Gaià, sol·licitat per l’Ajuntament). En canvi, la unitat del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) passa de l’escenari d’alerta al de prealerta, en millorar l’estat de l’embassament de Mequinensa.
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha lamentat la manca d'inversions de les administracions per fer front a la sequera. "S'ha actuat en reacció, a cops de ceguera (...) No hem après les lliçons", ha sentenciat. En aquest sentit, ha advertit que "hi ha molta feina a fer" tant en buscar una solució d'urgència per l'actual situació com de planificació a llarg termini.
Els 202 municipis que beuen del sistema Ter-Llobregat hauran de reduir fins a 200 litres la dotació màxima d’aigua per habitant i dia —en fase de preemergència la dotació era de 210 litres—, una quantitat que pot baixar fins als 160 litres en cas que s’arribi al nivell més extrem de l’emergència.
A partir d’aquest moment seran sis les unitats en emergència: embassaments del Ter, embassaments del Llobregat, sistema Ter Llobregat, embassaments de Riudecanyes i Darnius Boadella i l’aqüífer del Fluvià Muga.
El Govern ha decretat aquest dijous l’entrada en fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat, del qual depenen 202 municipis i prop de 6 milions de persones. Entre les mesures que entraran en vigor amb la nova fase, hi ha la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% als usos agrícoles, d’un 25% en els usos industrials i d’un 25% en els recreatius.
🔴Acaba la roda de premsa del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.
Mascort detalla que les decisions que pren cada municipi per poder adaptar-se a les reduccions del consum. Sobre la modernització dels regadius assegura que "seguirem treballant per modernitzar-los". Tanmateix, apunta que "la rapidesa amb la qual fem les actuacions depèn de l'esforç del Govern i del sector primari".
Pere Aragonès afirma que s'està fent front a una crisi climàtica i, per tant, les inversions relacionades amb el cicle de l'aigua quedin excloses de les regles fiscals. "Haurem d'endeutar-nos per poder fer aquestes obres, i s'hauria de tenir més flexibilitat". En relació amb la implicació econòmica que suposa la reducció de l'aigua "no tenim calculat l'estimació en el PIB que suposen les mesures, però esperem que durin el mínim temps possible".
Mascort: "És impossible fer un pla especial de sequera ajustat a tots els sectors".
El conseller d'Acció Climàtica reconeix la dificultat de reduir els consums dels municipis que gasten per sobre de la mitjana. "Estem acompanyant els ajuntaments amb les mesures que necessitin". En relació amb el consum a hotels o càmpings, Mascort assegura que s'estan fent molts esforços per reduir el consum "és un sector que fa temps que fa esforços per reduir el consum i els continuaran fent".
"L'obligació del Govern és intentar garantir l'aigua per la gent del país. La nostra obligació és gestionar la poca aigua que tenim per a la població i les activitats del país". En conseller reitera la impossibilitat de reduir la pressió de l'aigua de forma homogènia, però assegura que s'estan fent proves per determinar si és possible fer-ho en una població en concret, o un barri, o una zona determinada. "On sigui possible fer-ho es farà, i on no sigui, no es farà".
El conseller Mascort insisteix en la prudència a l'hora d'avançar l'entrada a noves fases "depèn de moltes variables", les mesures les marcarà el Pla Especial de Sequera.
Mascort: "Les converses amb el ministeri són molt fluides, el dilluns ens trobarem a Barcelona. La predisposició per part de la ministra és màxima i segur que trobarem la fórmula que si és necessari portar aigua a Barcelona, la portarem".
Sobre les sancions als ciutadans que excedeixen el límit del consum, el conseller Mascort afirma que s'aplicaran les que correspongui. Davant la possibilitat d'accelerar l'entrada en fase d'emergència 2, el conseller explica que les circumstàncies depenen de molts condicionants "no m'avanço a fer una previsió, veurem quan passa".
El conseller Mascort afirma que l'acord per declarar la situació d'emergència per sequera a Catalunya es publicarà demà al DOGC.
Aragonès: "Necessitarem l'ajuda dels ajuntaments. Des del Govern acompanyem als consistoris per modernitzar les xarxes d'abastament d'aigua. Demanem a la ciutadania que continuï fent la bona feina que ha fet fins ara, que ha permès no entrar en aquesta situació fa 15 mesos, però caldrà seguir fent aquest esforç".
Pere Aragonès respon a la importància de la consciència entre els ciutadans per fer front a la sequera, i torna a agrair l'esforç. "Tota gota estalviada és aigua que tindrem per les setmanes vinents i mesos, i ho hem d'aplicar a tots els àmbits de la nostra vida. Estem en uns consums d'aigua a moltes zones del país que demostra aquesta reducció del consum". Aragonès també agraeix l'esforç a agricultors i ramaders del país.
Mascort: "Podem afirmar que el Govern sap el que està fent i tenim dissenyant el camí cap al futur amb l'aigua del nostre país". En aquest sentit, assegura que el futur a mitjà termini és positiu, "però sempre amb la mirada al futur pròxim".
"Venen mesos intensos, però vull transmetre la tranquil·litat i la confiança amb la qual el Govern afronta el repte. Hem aconseguit enrederir l'entrada en emergència gairebé 15 mesos ha estat gràcies a l'esforç". En aquest sentit, Mascort recorda que no és una decisió precipitada.
El conseller lamenta que sigui el primer cop que els embassaments de Catalunya es troben en l'estat actual "és la primera vegada que el sistema Ter-Llobregat baixa del 16%". Tanmateix, assegura que "tenim previstes totes les actuacions que s'han de fer en aquesta fase".
El president Pere Aragonès cedeix la paraula al conseller d'Acció Climàtica, David Mascort.
Aragonès afirma que es continua intensificant la col·laboració amb el govern de l'Estat i "per tant, esperem que les mesures es puguin executar amb la màxima celeritat". "La sequera se superarà, però estem davant d'una realitat climàtica", ha lamentat. "La crisi climàtica ens està posant a prova, venen unes setmanes complicades, però l'esforç ens permetrà ser més resilients davant el canvi climàtic".
Aragonès assegura que la situació actual ens obliga a fer un esforç extraordinari. És una previsió que sosté el Pla Especial de Sequera. El president torna a agrair a tots els agents per l'esforç davant d'aquesta situació, que ha permès, que no Catalunya no entrés fa 15 mesos a la situació d'emergència.
El president detalla que durant tot el període de sequera s'està monitorant tots els moviments per poder prendre les millors decisions. "Hem accelerat inversions i hem treballat amb els ajuntaments per millorar la xarxa d'aigua. Hi ha hagut un esforç extraordinari de la ciutadania que ha entès que estem en una situació extrema".
Arrenca la roda de premsa del president Pere Aragonès, que decreta l'emergència per sequera a 202 municipis més: "no havíem afrontat mai una sequera tan llarga i de tanta intensitat. Catalunya està patint la pitjor sequera del darrer segle".
El Govern ha convocat aquest dijous la Comissió Interdepartamental de Sequera per declarar l’emergència al sistema Ter-Llobregat. Els embassaments d’aquest àmbit han caigut per primera vegada per sota dels 100 hm³, el llindar marcat per declarar la primera fase d'emergència segons el Pla Especial de Sequera.
La patronal de gimnasos ha reclamat al Govern línies d'ajuts i subvencions immediates per pal·liar les pèrdues del sector si s'obliga aquests equipaments a tancar dutxes. L'Associació d'Empreses de Catalunya d'Activitat Física i Fitness (Adecaff) ha assegurat en un informe sobre la sequera que prohibir el servei de dutxes als centres esportius "no evita el consum d'aigua" perquè "tothom es dutxa una vegada al dia igualment".
El líder del PSC, Salvador Illa, ha traslladat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, "la disposició" dels socialistes per ajudar a fer front a la sequera. En una publicació a X, Illa ha destacat que "és el moment de la responsabilitat i la col·laboració entre administracions. El PSC serà a la solució".
Acabo de tenir una conversa telefònica amb el president Aragonès. Li he traslladat la disposició de @socialistes_cat per ajudar a fer front al gran repte que tenim com a país en aquests moments, la sequera. És moment de responsabilitat i col·laboració entre administracions. El…
— Salvador Illa Roca/❤️ (@salvadorilla) February 1, 2024
Manresa té al seu terme municipal unes 400 hectàrees de regadiu i moltes famílies viuen de l'activitat de l'horta. Els pagesos, però, fa temps que es queixen de la "mala gestió" que s'està fent de l'aigua i asseguren que les noves mesures de restricció que s'aplicaran amb la declaració d'emergència al sistema Ter-Llobregat els abocaran a una situació "límit". "Si no baixa aigua, l'horta està morta", lamenten.
Hotels i restaurants de la Costa Brava centre demanen més claredat al Govern amb l'emergència per sequera. El sector es pregunta, com es controlaran els límits de consum amb els turistes. El sector reclama que se li aclareixin els dubtes, i que es faci amb prou temps abans no reobrin els allotjaments.
Els creuers que pertanyen a l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) no carregaran aigua al Port de Barcelona mentre duri la fase d'emergència per la sequera. Segons han explicat la patronal i el port en els darrers anys les navilieres han fet importants inversions adreçades per reduir el consum d'aigua i a potenciar la seva reutilització i producció d'aigua a través d'evaporadors i plantes d'osmosi inversa.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, informaran de les novetats en roda de premsa a partir de les 12 hores.
En total, són 202 municipis de 14 comarques que formen part del sistema Ter-Llobregat. La majoria de municipis estan situats a l'àrea de Barcelona i la rodalia, així com Girona. Hi ha uns sis milions de persones afectades.
Aquest dijous, gran part de Catalunya entrarà en fase d'emergència per la sequera. El canvi suposarà una multitud de noves restriccions per intentar reduir l'ús d'aigua.