Una legislació "urgent". El ministre d'Universitats, el català Joan Subirats, ha donat a conèixer aquest dilluns l'esborrany de la nova llei espanyola d'universitats, que presenta novetats com la inclusió de micrograus o del dret a vaga dels estudiants. El departament preveu portar l'avantprojecte de Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) al Consell de Ministres durant "les pròximes setmanes" perquè arribi al Congrés dels Diputats abans de finals de juny. El seu predecessor, l'exministre Manuel Castells, la va deixar inacabada. Les anteriors versions havien arribat a generar protestes de l'alumnat i també crítiques d'altres sectors de la comunitat universitària.
Així doncs, l'esborrany estableix que les universitats podran impartir programes de curta durada, coneguts com a micrograus o "microcredencials". Aquestes petites formacions estan pensades com a "títols propis, no oficials", que poden tenir durades variades amb continguts equivalents a entre 4 i 30 crèdits ECTS. Alhora, admetran tant a persones amb títol previ com a aquelles que només tenen experiència professional, però que poden acreditar que tenen la capacitat de seguir el curs. La seva implantació es tracta d'un debat present arreu d'Europa per solucionar el "desajustament" entre les necessitats formatives i d'actualització i una estructura "rígida" de formació. "Cal aconseguir que la LOSU sigui la palanca per augmentar l'atracció a persones de totes les edats mitjançant una major flexibilitat, és a dir, programes curts sense una duració com la de les estructures tradicionals", ha detallat Subirats.
Els drets dels estudiants
La futura llei també preveu un "desplegament significatiu de drets" dels estudiants, que per primera vegada reconeixerà el dret a vaga o aturada acadèmica. És a dir, els alumnes no s'arriscaran a ser penalitzats per no assistir a classe o a un examen per aquest motiu. Les universitats desenvoluparan les condicions per a l'exercici de l'esmentat dret i el procediment de declaració de l'aturada acadèmica, que serà efectuada per l'òrgan de representació dels estudiants. Segons ha explicat el ministre, no es podrà exercir aquest dret en les dates assenyalades per a l'avaluació.
Per una altra banda, els estudiants podran controlar la qualitat de la docència que reben mitjançant de les guies docents i de l'avaluació de qualitat dels professors. A més, podran gestionar serveis estudiantils mitjançant de les fórmules que es despleguin i tindran dret a rebre atenció psicològica i emocional. Amb tot, el projecte recull fins a 17 drets dels estudiants en termes de formació acadèmica, entre els quals es troben: conèixer els plans docents de les assignatures en les quals prevegi matricular-se i ser informat de la llengua d'impartició de cada matèria; ser informat amb la deguda antelació de les modalitats presencial, virtual o híbrida, de la docència i l'avaluació; i accés prioritari als cursos d'actualització d'estudis i formació que la universitat d'origen realitzi.
Reduir la temporalitat
Un altre dels elements que s'aborda en el text és la reducció de la temporalitat, de manera que la llei rebaixa del 40% al 20% el professorat docent i investigador amb contracte temporal. A més, es limita la figura del professor associat a una docència de 120 hores lectives per curs acadèmic, es limita a dos anys la durada del professor visitant i es crea una nova figura de substitut per al personal amb dret a reserva del lloc de treball. Subirats ha remarcat que la norma pretén "assentar les bases per eliminar la precarietat" entre el professorat universitari i fer que la carrera acadèmica sigui "més previsible". S'estableix un contracte temporal de màxim sis anys per a ajudant de doctor (revisable al cap de tres anys) que, segons el Ministeri, hauria de permetre "rebaixar l'edat mitjana del professorat permanent". A més, el primer any hauran de realitzar un curs de formació docent. També ha remarcat que en els pròxims vuit anys s'espera la jubilació del 53% del professorat permanent la qual cosa exigeix "millorar moltíssim la capacita de reclutament" per incorporar acadèmics joves.
Finalment, el Ministeri d'Universitats espera arribar a un pacte educatiu amb les comunitats autònomes per destinar l'1% del PIB de finançament a les universitats, com reflecteix l'avantprojecte. "Assolir un mínim de finançament de l'1% del PIB, com proposa aquesta llei, hauria de ser una exigència de tots i totes", estableix l'esborrany. Subirats ha destacat que es tracta "d'una llei que vol que les universitats estiguin més connectades amb la societat, que vol internacionalitzar el sistema", però també es tracta d'una norma amb un "enfocament ferm de drets" que, a més, "revalora la funció docent", "redueix la precarietat" del personal docent i investigador (PDI) i dota a les universitats de més finançament. "És una llei que és urgent, necessitem tenir un nou marc normatiu per enfrontar els reptes que té la Universitat, que ofereix les eines per enfrontar aquest canvi d'època", ha afegit el ministre. "Una llei que abordi els problemes d'avui i prepari les universitats per al futur", ha conclòs.