El núvol de diòxid de sofre generat a partir de l'erupció del volcà Cumbre Vieja s'acosta a Catalunya. Des d'avui matí ja cobreix Eivissa, Formentera i Múrcia i aquesta tarda ha arribat pel sud al País Valencià. D'aquesta manera, es van complint les prediccions dels experts que auguraven que el núvol arribaria al país demà divendres.
More volcanic sulphur dioxide over Europe in the @CopernicusECMWF Atmosphere Monitoring Service @ECMWF forecast from 21 Sept 12 UTC with emissions from #CumbreVieja🇮🇨🇪🇸 & #Etna🇮🇹 🌋 visualized by @Windycom https://t.co/KuHWX1fpq5. Total column SO2 with assumed injection ~5km pic.twitter.com/XtmwcWFznG
— Mark Parrington (@m_parrington) September 22, 2021
Copernicus, el sistema europeu pel control del medi ambient, ha detectat ja aquesta tarda partícules nocives al sud del País Valencià, però s'espera que l'indicador es dispari durant la jornada de demà. Segons les seves últimes previsions, el nivell màxim de diòxid de sofre es registrarà a les províncies d'Alacant i València. A la capital, les previsions indiquen fins a 91 mil·ligrams per metre quadrat i el nivell més serà al voltant d'El Campello, amb 141.
Pluja àcida?
Segons ha explicat l'Institut Volcanològic de Cànaries (Involcan), durant aquests dies a La Palma s'han emès entre 6.140 i 11.500 tones de diòxid de sofre. El vent ha traslladat bona part d'aquesta substància, que ja ha passat pel nord d'Àfrica i després de recorrer Catalunya seguiran fluint cap a França.
Per altra banda, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha descartat que l'àcid de sofre provinent del volcà canari pugui provocar un episodi de pluja àcida ni a la Península ni a les illes Balears. La pluja àcida era la principal amenaça que suposava l'aproximació d'aquest núvol tòxic, ja que no podia afectar directament les persones perquè arriba molt diluït. La poca força amb la qual arriba al Mediterrani és també el motiu per què l'Aemet considera "poc probable" i, en tot cas, "puntual" que es produeixi pluja àcida, segons recull l'ABC. Amb tot, però, aquest sí que es podria donar al territori afectat per l'erupció.
El mar, un horitzó molt llunyà
La velocitat amb què es desplacen les colades de lava ha anat variant des del moment en què el nou volcà canari va entrar en erupció. Malgrat les diferents velocitats, sempre s'ha seguit una mateixa tendència: un desplaçament molt lent. Al principi els rius de lava es desplaçaven a 700 metres per hora. Posteriorment ha anat reduint l'avenç de 120 metres l'hora als actuals 4 metres l'hora.
El sobtat alentiment de la lava posa en dubte les previsions que asseguraven que acabaria desembocant al mar. Ara, ja no és tan segur. Alguns experts assenyalen que si bé el contacte amb l'aigua marina de la lava és una situació de relatiu risc, el fet de no arribar al mar dona més potència destructiva a les colades. Això és perquè en comptes de desembocar al mar, la lava se seguirà escampant molt lentament sobre la terra.