Els objectes recuperats en fosses excavades de la Guerra Civil es podran consultar en un cens digital a partir de l’any vinent, segons ha anunciat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, aquest divendres, durant el balanç del primer any del Pla de fosses 2023-2025, acompanyada del director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. Només aquest any, els arqueòlegs del departament n’han recuperat més de mil dos-cents. L’objectiu del cens digital és posar-lo a l’abast de la ciutadania “pel seu valor humà i l’incalculable valor històric que satisfà el dret de la societat a la veritat”, ha afirmat Aragoneses. Per la seva part, la consellera Ubasart ha assegurat que “amb el pla de fosses es vol dignificar la memòria de les persones que van lluitar per la democràtica”, així com ha insistit en la importància d’explicar la memòria democràtica a les noves generacions.
Pel que fa al cens d’objectes, Justícia indica que treballa per ara amb sis categories diferenciadores: elements d’indumentària; armament, com ara bales o restes de metralla; objectes personals, on s’inclouen carteres, ulleres de sol, joies o insígnies religioses; elements utilitaris associats a la supervivència, per exemple llaunes, cantimplores o coberts, i material mèdic i quirúrgic, entre el qual sobresurten xeringues, enguixats i tubs de drenatge. La previsió és que aquest banc digital es pugui consultar a partir de l’any 2024.
Set identificacions
En el balanç, s’ha indicat que aquest any s’han obtingut les millors xifres des que es va iniciar el primer pla, el 2017. La consellera Ubasart ho ha atribuït a quatre factors: l’increment de pressupostos destinats a l’execució del Pla de Fosses, que han duplicat la dotació econòmica del contracte respecte l’anterior fins a arribar als 4,5 milions d’euros, disponibles fins al 2026; la professionalitat de l’equip, una bona metodologia i l’ús de no noves tecnologies, com un dron per rastrejar zones.
Aquest any, el Departament de Justícia ha pogut identificar les restes de set persones exhumades en fosses i retornar-les a les seves famílies, gràcies al programa d’identificació genètica, impulsat el 2016 junt amb el Departament de Salut.
A més, entre el gener i el desembre del 2023, la Direcció General ha dut a terme quinze actuacions arqueològiques, on s'han exhumat fins a 124 persones. D’aquest total, en destaquen l’excavació del cementiri de Masdenverge (Montsià), que ha permès recuperar les restes de 34 soldats de l’exèrcit franquista morts durant la batalla de l’Ebre, i també una quantitat considerable d’objectes associats.
També, els treballs arqueològics al cementiri de Bovera i la Casilla (les Garrigues), excavada el juny i que van exhumar fins a 26 soldats de l’exèrcit republicà. S'indica que es tracta de soldats morts durant els combats de la batalla de les Garrigues, arran de l’avanç de les tropes franquistes, que va culminar amb l’ocupació de Catalunya. “Tot i que els soldats presentaven traumatismes associats a un context bèl·lic, també s’hi han trobat evidències de tractaments mèdics, com ara amputacions o tubs de drenatge, que constaten el seu pas per l’hospital”, es detalla.
I, l’excavació a una fossa històrica del cementiri de Reus (Baix Camp), que va permetre recuperar, identificar i retornar les despulles del militant antifranquista Cipriano Martos, torturat i assassinat per la Guàrdia Civil l’any 1973. El Departament de Justícia, seguint els desitjos de la família Martos, va traslladar les restes fins a Huétor-Tajar (Granada), on van ser reinhumades de nou amb les condicions de dignitat que la dictadura els va negar.
Excavacions per al 2024
La consellera ha confirmat la programació de fosses a començaments de l’any vinent i ha assegurat que “les fosses estan distribuïdes pel territori i han estat seleccionades amb criteris tècnics: fosses en risc de desaparició, de la Guerra Civil i de repressió i documentades”.
Les actuacions arqueològiques previstes per al primer semestre de 2024 seran als municipis de Bovera, Palma d’Ebre, Montmajor, Móra la Nova, Almatret, les Garrigues, Artesa de Segre i Isona i Conca Dellà.
A la foto principal un medalló trobat a Canturri. / Foto: Departament de Justícia