L’Observatori Intercol·legial de l’Aigua, creada pels col·legis professionals d’enginyers de camins, enginyers industrials, enginyers agrònoms i economistes, ha llançat una proposta per resoldre situacions puntuals de manca d’aigua i d’emergència, que consisteix a crear un Corredor de l’Aigua de Catalunya unint totes les conques hidrogràfiques a través de la xarxa en alta. Aquest corredor donaria màxima prioritat a la connexió entre el sistema Ter-Llobregat (ATL)  i el sistema del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), hauria de ser reversible i es regularia de manera transparent, amb de compensacions ambientals i garanties territorials. El pressupost aproximat de l’actuació és d’uns 300 milions d’euros i l’execució de l’obra és de 18 mesos.  

Primera proposta davant l'emergència hídrica

Els quatre col·legis professionals han fet la proposta a través de l’Observatori “per resoldre la situació d’emergència hídrica que viu Catalunya i per evitar que es repeteixi en el futur. Estem en una situació pitjor que el 2008 i volem que s’actuï de forma més decidida”, ha defensat Carles Conill, president de la comissió d’Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins. Aquesta és la primera de les moltes propostes que en els pròxims mesos farà l’Observatori, davant la greu situació de sequera que travessa el país que, tal com va anunciar aquest dimarts David Mascord, conseller d’Acció Climàtica, el sistema Ter-Llobregat entrarà en la pròxima fase d’emergència a mitjans de gener, quan les reserves d’aigua es preveu que es trobin per sota del 16%. 

Cap a una xarxa interconnectada i resilient

L’observatori ha anunciat aquesta proposta en el transcurs d’una jornada celebrada aquest divendres que, sota títol Cap a una xarxa interconnectada i resilient. Respostes a l’abastament d’aigua davant l’emergència, ha abordat el problema de la sequera. Els col·legis professionals han demanat decisió, i prendre mesures, perquè la situació és molt crítica. “Som conscients del simbolisme que la primera proposta sigui la interconnexió de les xarxes del CAT i l’ATL, però la situació a què s’ha arribat requereix valentia i grans decisions polítiques. Òbviament, no és l’única mesura necessària ni l’única que proposarem. També cal accelerar la construcció de la dessalinitzadora del Foix i l’ampliació de la de Tordera, reforçar l’aposta per l’aigua regenerada i accelerar intervencions al Besòs que permetin noves captacions superficials i subterrànies”. Marc Oliva, president de la Comissió d’Economia Circular d’Industrials, també ha subratllat que “hem de ser capaços d’oferir solucions que no ens facin dependre de la meteorologia per garantir l’abastament d’aigua i això passa per la reutilització, la dessalinització i també la interconnexió de xarxes, que augmenta la resiliència del sistema”.

Aposta per un nou paradigma

L’Observatori aporta per un “escenari nou”, segons ha dit Albert Vilalta, coordinador de la jornada, i és la de “deixar enrere els escenaris de transvasament.  Apostem per un nou paradigma, les interconnexions per fer front a situacions puntuals que poden tenir a veure amb moments puntuals de sequera, però també per garantir cabals ecològics i millorar la seguretat davant de problemes de contaminació”.   En el context actual, els col·legis donen màxima prioritat a la connexió de la xarxa del CAT amb la d´ATLL, tant per la seva viabilitat tècnica –disposa de dos projectes constructius– i financera, com ambiental perquè en cap escenari requeriria una ampliació del cabal d’aigua de l’Ebre concedit al CAT.