Eugeni Rodríguez (1965) és el president de l'Observatori contra l'Homofòbia, una entitat que compleix 15 anys aquest 2023. L'aniversari de l'Observatori arriba en un context marcat pels contrastos. Per una banda, en els darrers anys s'han aprovat més lleis en defensa dels drets del col·lectiu LGTBI, però, per altra banda, l'auge de l'extrema dreta amenaça els avenços de la comunitat en les darreres dècades. Segons avança Rodríguez, les dades de l'entitat que presideix mostren que enguany hi ha hagut 150 denúncies de tota mena d'agressions LGTBI-fòbiques. Comparades amb el total de 237 de l'any 2022, en aquests moments ja es mostra un augment. Si bé l'augment de denúncies pot anar-hi lligat, el fet que Vox qüestioni els drets del col·lectiu en plena campanya pel 23-J, fa que entrin al debat públic els drets i les llibertats de part de la població. Justament en aquest context, l'Observatori contra l'Homofòbia es prepara per commemorar el Dia de l'Orgull o el Dia Internacional de l'Alliberament LGTBI+ sota un lema molt clar: "Fem front a l'odi, aturem el feixisme i la LGTBI-fòbia".
🏳️🌈 Dia de l'Orgull LGTBI+ 2023: què es commemora cada 28 de juny?
🏳️🌈 Per què l''L' és la primera de les sigles LGTBI+? La importància de l'ordre de les lletres
Has qualificat l'any 2021 com l'any de la LGTBI-fòbia i el 2022 com l'any de la transfòbia. Pel que portem de 2023, com es perfila aquest any per al col·lectiu?
El 2021 és un any paradigmàtic perquè hi ha l'assassinat del Samuel Luiz. Però durant moltes hores es va parlar de mort, quan no havia tingut una mort natural: era un assassinat. Molta gent va dir prou. Prou de naturalitzar i interioritzar el maricó de merda, travelo fastigós o el bollera. Hi va haver moltíssimes denúncies, una petita revolta al voltant del cas del Samuel. Per això va ser l'any de la LGTBI-fòbia. En el 2022, arriba la llei trans i LGTBI i origina una polarització terrible. Es parla del "l'esborrat de la dona" i es diuen barbaritats. Per exemple, es comença a qüestionar el tema de les dones trans a les presons de dones, quan des del 2005 es viu amb total normalitat. Va ser un any absolutament terrible. Aviat donarem les dades del 2022, però sí que el podem resumir com l'any de la transfòbia. Em preguntes pel 2023, però estem a mig any. Puc dir que si l'any 2022 hi va haver 237 denúncies, ara estem ja a 150. De mitjana seria un augment molt gran. A més, hem vist la lona de la vergonya en un carrer de Madrid. És un històric, el feixisme sempre ens ha llançat a la paperera. Aquest discurs d'odi que és l'avantsala del delicte d'odi. Per tant, jo diria que aquest està sent el semestre del discurs d'odi.
Justament, estem veient com l'extrema dreta està entrant a les institucions i se'ls està posant la catifa vermella. Quin creus que serà l'impacte de la institucionalització d'aquest discurs a través d'aquests governs municipals i regionals?
És terrible perquè el feixisme sempre ha utilitzat les estructures democràtiques per carregar-se-les. Sembla un oxímoron, però és així. Jo crec que s'ha de ser molt responsable. I ara sí que em vull adreçar sobretot a la gent jove: han de ser molt conscients que aquest antisistema que ens presenta l'extrema dreta, ho és perquè s'enfronta a la democràcia. Perquè antisistema democràtic és feixisme, i el feixisme és autoritarisme, és violència, és foscor. Hem de ser conscients que hi ha camins que són molt difícils de revertir. Per tant, hem de ser conscients que els drets i les llibertats de les dones i de les persones LGTBI no es poden subhastar, ni poden estar en discussió. Aquestes catifes vermelles han de tindre una línia vermella, valgui la redundància, que no es pot travessar.
Exigirem als poders públics que siguin absolutament contundents, com són ells. Ells no tenen cap problema a revertir moltes vegades l'ordre constitucional. El lema per aquest 28 de juny, per avui, és: "Fem front a l'odi, aturem el feixisme i la LGTBI-fòbia". Jo crec que ara que venen les eleccions generals, aquest és el missatge que volem donar.
Hi ha moviments d'extrema dreta per tota Europa, dins dels quals veiem diferències. Per exemple, hi ha moviments molt agressius contra tot el col·lectiu LGTBI com Vox o Orbán a Hongria, i n'hi ha d'altres, com Le Pen, que tenen discurs d'acceptació per algunes parts del col·lectiu. Hi ha una part de l'extrema dreta que tracta de fer pinkwashing per ser menys agressiva?
L'extrema dreta té un indicador a tot el món que és l'odi al de fora. Aquest és el que els uneix absolutament a tot arreu. Després hi ha la LGTBI-fòbia o qüestionar la violència de gènere, perquè miren a cada lloc determinat quina és la conjuntura al país en concret. No és que no ho siguin, sinó que no es donen les característiques propícies per dir-ho. Però són LGTBI-fòbics, són autoritaris, són l'esquema uniforme, de manera que tot el que surti d'aquesta uniformitat hi estaran en contra.
Atenció, perquè acabarem amb pel·lícules en blanc i negre, sense so on posaran ells els seus subtítols
Abans parlàvem de la campanya que ja arranca de cara a les pròximes generals, on de cop i volta es qüestionen els drets del col·lectiu LGTBI. Creus que l'extrema dreta pot estar segrestant el discurs d'aquesta campanya del 23-J?
Ells no innoven. El feixisme històricament ha utilitzat les mateixes eines. Sempre han comptat amb els mitjans de comunicació. Exceptuant els públics, que hi ha un control, els privats està claríssim que estan en mans dels diners. Això també ha de fer reflexionar. Sí que és cert que han instal·lat un discurs que en un moment de precarietat, en un moment de crisi econòmica, tot el que sigui creure que la culpa la tenen els altres o les minories, a tu et fa sentir millor. En definitiva, el de sempre: el costum i allò majoritari. Ens hem de preguntar: realment volem una fotografia NO-DO, en blanc i negre i que encara no sigui cine sonor, sinó mut? Perquè aquesta és la societat que volem dibuixar, en la qual ells posen els subtítols d'allò que has de dir. Atenció, perquè acabarem amb pel·lícules en blanc i negre, sense so, on posaran ells els seus subtítols.
És dura una agressió física, però hi ha violències silencioses com l'assetjament, el bullying, l'aïllament. Tot això genera molt dolor i molta d'exclusió
Tenim una percepció errònia del que és la violència contra les persones LGTBI+, és a dir, estem estancats en identificar només la violència física?
No tenim una bona percepció, perquè a vegades ens pensem que la violència, necessàriament, ha de ser física. Dins del nostre col·lectiu també reproduïm aquesta imatge, per exemple, amb fotografies amb sang a la cara a Instagram. És dura una agressió física, però hi ha violències silencioses com l'assetjament, el bullying, l'aïllament. Tot això genera molt dolor i molta exclusió. Per exemple, que les dones trans no accedeixin al mercat laboral. Això és una violència impressionant perquè si no pots treballar, no et pots independitzar, no pots tindre una vida digna.
Anteriorment, has apuntat que l'odi al col·lectiu a internet està disparat. Hi ha una normalització d'aquestes violències als espais digitals?
Sobre això gairebé hi ha una exclusiva. D'aquí a molt poc tenim demanada amb la Plataforma Trans estatal una reunió amb el nou fiscal de delictes d'odi, que a part és Miguel Ángel Aguilar, que prové de Barcelona. És un tema que ens preocupa i ens ocupa moltíssim. Són més de 125.000 els missatges que va haver-hi a la xarxa (sobretot Twitter) en contra de les persones trans. És una claveguera d'unes dimensions absolutes i amb una impunitat total, de manera que exigim que per part de la Fiscalia hi hagi uns indicadors claríssims per a Twitter, per a Instagram, per a Facebook i que siguin d'obligat compliment.
Fa uns mesos que es va aprovar la nova llei trans i LGTBI. Com valores el procés i els primers mesos d'aplicació?
La llei està començant ara a caminar, però enmig d'aquesta caminada, al mes, es van dissoldre les Corts, que són les que l'han d'implementar. Estem en un impàs i realment la por és que el pròxim govern pugui derogar aquesta llei, si això passa, ens tindran davant. Tanmateix, ha costat moltíssim. Jo crec que és una eina molt potent, però, per una altra part, també a Catalunya, el nostre espai, el nostre país, tenim eines pròpies. Tenim la llei 11/2014, que ara a finals de juliol s'aprovarà la seva modificació i que també serà una eina molt potent.
Veient l'evolució de la campanya cap al 23-J, podríem dir que la llei té els dies comptats?
Jo espero que no guanyi la dreta, ni l'extrema dreta, i que no es derogui. Però si passa, ens tindran davant lluitant perquè torni. A part, és una llei que ha estat aplaudida a nivell mundial per les organitzacions de drets humans i per les organitzacions internacionals de drets LGTBI. Però hem de veure què passa.
Per què no es vol la dona transsexual? Perquè d'una forma qüestiona el model patriarcal de tota la vida. És un canvi de paradigma que no han volgut acceptar, quan realment és una aportació per donar pluralitat dins del concepte de dona
El discurs d'odi contra la comunitat trans sobretot se centra en les dones trans, deixant la transmasculinitat relativament de banda. Les dones trans estan tant en el punt de mira perquè la intersecció entre patriarcat i LGTBI-fòbia fa que es fiscalitzin els cossos femenins constantment?
Amb la llei trans ha passat un fenomen que ens ha atordit, col·lapsat, distorsionat i afectat molt. Un sector amb qui en principi estàvem braç a braç durant molts anys, que era part del feminisme, s'ha convertit en TERF (sigles del concepte 'feminista radical trans exclusiva', en anglès), ha posat tota la carn a la graella d'una forma que li ha fet el joc brut a l'extrema dreta. El Partit Feminista, algunes parts del PSOE i alguns sectors a Catalunya han entrat en aquest joc. No es vol perdre un sentit hegemònic de què eren les polítiques feministes, hi havia un concepte de dona. Això és el que ha unit els dos extrems: el més uniforme i que no hi pugui haver una variació. Per què no es vol la dona transsexual? Perquè d'una forma qüestiona el model patriarcal que deies tu de tota la vida. És un canvi de paradigma que no han volgut acceptar, quan realment és una aportació per donar pluralitat dins del concepte de dona que jo crec que afavoria.
Com és que els homes trans no es troben sotmesos al mateix grau d'escrutini i qüestionament en el debat polític? Sobre les dones trans és qüestion el mateix concepte de què és ser dona, però en els homes no. La masculinitat, en tant que subjecte universal, no es qüestiona a si mateixa?
Realment, a l'home trans en principi no se'l qüestiona perquè no se'l considera home, perquè ja el desacrediten, perquè al final és una qüestió genitalista. En el cas de les dones, el que molesta és que una dona pugui tenir uns genitals que elles consideren masculins. Però en realitat no tenim uns genitals que fan un cos, sinó un cos on hi ha uns genitals.
Aquest any l'Observatori contra l'Homofòbia fa 15 anys. Malgrat que el moment és difícil, mirant enrere el balanç d'aquests anys és positiu?
Estic molt content, la veritat. Tenim un equip molt compacte, professional, amb activistes molt bons i joves. Hem aconseguit sortir de Barcelona i estar presents a part del territori. Però el més important és que hem passat a ser un referent indiscutible. En l'àmbit de Catalunya, en l'àmbit d'Estat i, et diré més, també a escala internacional.
I de cara al futur?
Crec que a Barcelona i a Catalunya, dins de l'Estat espanyol, estem prou salvats, en el sentit que no tenim por que hi hagi un perill que ens impedeixi continuar amb la nostra feina. Però sí que em preocupa que no sigui una prioritat, perquè no ho és a Catalunya ni tampoc per a l'Ajuntament de Barcelona a l'hora de dotar del suport econòmic i de recursos humans per aquesta tasca immensa. Ho diu el Cristian Garriga, el nostre psicòleg i coordinador tècnic: "Darrere de cada dada hi ha una persona".