Olost ha decidit en una consulta popular que no vol continuar a la comarca del Lluçanès, creada fa tan sols un any i mig, per un marge de només una cinquantena de vots, comptant les paperetes d'Olost i del nucli de Santa Creu de Jutglar, que pertany al municipi. La consulta, que ha convocat els 1.100 veïns majors de 16 anys ha sortit favorable a abandonar la comarca amb el 53% dels vots.
Amb una participació de prop del 51%, hi ha hagut 297 vots a favor del 'sí' a iniciar el procés de sortir-ne, 249 pel 'no', 10 en blanc i 8 de nuls. Els resultats han trigat una estona a arribar perquè durant el recompte s'havien desquadrat dos vots. L'alcalde del municipi, Gil Salvans, ha valorat els resultats i ha destacat que "majoritàriament la gent ha votat sortir de la comarca i ara s'obre un procés complex per veure com fem efectiu aquest resultat".
Des del consistori s'havien fixat com a objectiu superar el 40% de participació, i per tant es mostren contents per la participació en la consulta. Salvans ha reconegut que la diferència entre partidaris i detractors de deixar el Lluçanès "no és gaire gran" i ha explicat que caldrà "analitzar bé els resultats i tenir en compte això". Asseguren que aquesta no qüestionava el sentiment de pertinença a la comarca, sinó la forma en com s'ha constituït, ja que 5 dels 13 municipis que l'havien de formar en un inici, en van quedar fora perquè van votar no a la consulta del 2015, a la que Olost va tenir un 39% de participació.
Resignació entre els partidaris de quedar-se
En conèixer-se els resultats, entre els partidaris que Olost continuï al Lluçanès, hi ha hagut certa tristesa i incertesa, i tampoc s'han estalviat les crítiques a la consulta. "Estem tristos pel resultat perquè creiem en el projecte i creiem que és bo, però la gent d'Olost no pensen això", ha lamentat Martí Gorchs, de la plataforma 'Olost i Santa Creu pel Lluçanès'.
La plataforma ha rebutjat la manera com es va plantejar la consulta. "Creiem que està formulada al revés -el 'sí' era per votar a favor de sortir de la comarca- i és intencionat", es queixen. Una altra crítica és cap al cens de participació "que inclou persones que el 2015 no hi estaven incloses".
Un conegut el resultat, Gorchs ha instat l'Ajuntament d'Olost a explicar què faran amb el resultat i "com pensen treballar pel Lluçanès des d'aquesta posició" de voler abandonar la comarca: "Nosaltres creiem que és complicat treballar per aquesta comarca si en vols sortir, però veurem si el temps ens dona la raó o no."
Un projecte de comarca truncat
Des de l'Ajuntament asseguren que la consulta no ha volgut qüestionar el sentiment de pertinença, sinó posa el focus en el model de comarca: "Tenim claríssim que Olost és Lluçanès. Estem discutint les formes de com s'ha fet aquest projecte" deia Pere Martí, regidor de participació ciutadana. "No ens volem veure abocats a un Consell Comarcal, que possiblement sigui molt carregós i amb una dimensió relativament semblant al Consell Comarcal d'Osona, que té 150.000 habitants", explicava en els dies previs a la votació.
El full de ruta que s'obre a partir d'ara segons el consistori, serà reunir-se amb la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat "per exposar-los la situació i veure quines possibilitats hi ha". A partir d'aquí, a Olost encara li queda un llarg recorregut per marxar, si s'acata el resultat. Com a mínim hauran d'esperar a les pròximes municipals, el 2027, que és quan es crearà el consell comarcal. Si Olost acaba marxant, el Lluçanès es quedarà amb 7 dels 13 municipis previstos a l'inici: Alpens, Lluçà, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt.