La salut del papa Francesc segueix millorant lleument de la infecció en les vies respiratòries i la pneumònia bilateral que es va fer pública el passat dimarts, no té febre i segons les darreres informacions del Vaticà, el pontífex “ha passat bona nit”, s’ha aixecat del llit i ha esmorzat, però encara seguirà ingressat com a mínim una setmana més. La seva edat (88 anys) i les possibles conseqüències que la malaltia pot deixaren la seva condició física estan fent que l’ombra de la seva renúncia recorri els passadissos del Vaticà, i que les especulacions estiguin a l’ordre del dia. La Santa Seu s’afanya a desmentir els rumors -fins i tot les fake news que corren per les xarxes socials -que han arribat a suggerir que el papa està en estat crític o fins i tot que ha mort-, però les declaracions d’alguns cardenals també alimenten aquestes teories que incrementen la sensació d’alguns observadors d’estar creant-se un clima de fi de pontificat i de preconclave a Roma.
Condicions que es poden donar
Ha estat el cas del cardenal Gianfranco Ravasi, exfuncionari del Vaticà i actual president de la Comissió Pontifícia d’Arqueologia Sagrada, quan va afirmar que es poden produir les condicions que empenyin al papa a fer aquest pas. "No hi ha dubte que, si es trobés en una situació en què la seva capacitat de tenir contactes directes -com li agrada fer- i de poder comunicar-se de manera immediata, incisiva i decisiva es veiés compromesa, aleshores crec que podria decidir dimitir", va reblar. Ravasi també creu que el papa Francesc pot arribar a prendre aquesta decisió “perquè és una persona que, des d’aquest punt de vista, és bastant decidida en les seves eleccions”. El cardenal ha seguit argumentant que el pontífex pot arribar a renunciar si la malaltia condiciona les seves relacions amb la comunitat.
"Fins ara va decidir continuar la seva activitat, fins i tot quan va tenir un problema al genoll, que va canviar l'estil normal de la seva relació amb tota la comunitat eclesiàstica mundial. En aquella ocasió va explicar aquell famós acudit segons el qual es governa amb el cervell i no amb el genoll. Sempre va tenir tendència a lluitar i reaccionar, i és també una elecció legítima, perquè fins i tot va poder afrontar viatges en condicions absolutament difícils, com el de l'Extrem Orient". Però Ravasi, que ja té 82 anys i, per tant, no participaria com a elector en un possible conclave -l’edat límit són els 80 anys-, creu que la possibilitat de no tenir més contacte directe amb la gent, podria empènyer-lo a posar punt final al seu papat. El que preocupa, especialment, és el problema amb la veu i la seva capacitat real per pronunciar discursos.
Ravasi no ha estat l’únic cardenal que s’ha atrevit a afrontar obertament la qüestió de la possible renúncia del papa Francesc. El cardenal de Marsella, Jean-Marc Aveline, de 67 anys, va respondre amb un “tot és possible” a la possibilitat, mentre que el cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, va respondre que “no soc un profeta, no tinc una resposta, però les regles ho preveuen”.
Una carta preventiva
Ravasi va recordar que el papa Francesc ja va assumir que pogués produir-se aquesta possibilitat quan va signar i entregar una carta preventiva de renúncia en el 2013, poc després d’assumir el pontificat el 13 de març d’aquell any. "El Papa va declarar explícitament que havia lliurat la carta a les mans del llavors Secretari d'Estat, per la qual cosa es va tractar d'un acte formal", va afegir, referint-se al cardenal Tarcisio Bertone, qui era en aquell moment el secretari d’Estat del Vaticà. Es creu que actualment la carta està en poder de qui va ser el seu successor, Pietro Parolin. El papa va explicar en aquell moment que va signar el document com una mesura de precaució en cas de patir un impediment greu de salut que l’impedís exercir les seves funcions. En una entrevista a l’ABC, a finals del 2022, Francesc va reconèixer que “si patís una discapacitat per raons mèdiques o el que fos, aquí està la meva renúncia”, tot i que sempre ha aclarit que aquesta carta és només una previsió per si es donen circumstàncies extremes, perquè ell va assumir el seu ministeri com un compromís ad vitam (de per vida).
La preocupació pel Jubileu
Ravasi està convençut que el papa “podria marxar si les limitacions són greus, però el seu gran desig és almenys completar el Jubileu”, aquest Any Sant que se celebra des del 24 de desembre de 2024 fins al 6 de gener del 2026, un esdeveniment extraordinari i solemne que té lloc cada 25 anys. Aquest any especial, que és un moment significatiu per milions de catòlics en tot el món, està dedicat a la reconciliació, la conversió i la renovació espiritual, oferint als fidels l’oportunitat de rebre indulgències plenàries si compleixen amb certes condicions, com participar en actes de penitència i visitar llocs sagrats. Les Portes Santes es troben obertes i milions de fidels viatgen a Roma per creuar-les. Aquesta hospitalització del papa Francesc, doncs, coincideix amb aquest any tan particular com el Jubileu, que involucra no només al Vaticà, sinó a tota Roma i tota Itàlia, i la participació del papa en aquest Any Sant es considera fonamental.
El precedent de Benet XVI
La possibilitat d’una renúncia, però, és una possibilitat que les normes preveuen, com va recordar el cardenal Omella. I és que existeix el precedent de Benet XVI, el seu predecessor, que va anunciar la seva renúncia l’11 de febrer de 2013 i es va fer efectiva el 28 de febrer del mateix anys. Aquella decisió va ser històrica, perquè Benet es va convertir en el primer papa que va renunciar en 598 anys. L’últim, abans que ell, havia estat Gregori XII, va renunciar el 4 de juliol de 1415 en el context del Cisma d'Occident, una crisi que havia dividit l'Església catòlica amb múltiples papes reclamant legitimitat.