Reacció contundent. Òmnium Cultural ha presentat aquest divendres un recurs de reposició contra la resolució de la secció 5a de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del 21 de juny passat, en la qual va decidir no admetre-la com a part en la peça d’execució forçosa de la sentència que va dictar la mateixa sala perquè tots els centres educatius de Catalunya apliquin el 25% de castellà en el seu programa educatiu.  En l’escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, l’advocat de l’entitat, Benet Salellas, acusa el tribunal de “tracte discriminatori”: va acceptar la representació de l’Assemblea per una Escola Bilingüe adduint que representava familiars d’escolars, a més de la defensa del castellà, però rebutja Òmnium, malgrat que certifica que representa a 42 socis amb fills en edat escolar, a més de la defensa de la llengua pròpia. L’entitat, que presideix Xavier Antich, conclou que si no s’admet Òmnium com a part afectada suposa “una vulneració flagrant del dret a la tutela judicial efectiva, i en especial al dret d’audiència”, de l’entitat catalana i de les famílies.

El tribunal va rebutjar Òmnium, així com l’Associació Plataforma per la Llengua-Col·lectiu l’Esbarzer, i el Sindicat Unió de Sindical de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament de Catalunya-Federació Sindical de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs), en assegurar que “defensen posicions genèriques”, la defensa de la llengua catalana i la inexecució de la sentència,  quan —sosté— el que està en debat és l’aplicació de l’ús vehicular  o d’aprenentatge de la llengua castellana, i que processalment no es pot admetre una part que manifesta no executar la sentència I amb aquest raonament, a la inversa, el tribunal va admetre la personació de l’entitat Hablemos Español, tal com va fer amb l’Assemblea per una Escola Bilingüe, amb la qual el 4 de maig passat, en admetre-la de forma excepcional, va iniciar el procediment d’execució forçosa del 25% de castellà.

L’Advocacia de l’Estat, que inicialment era l’única que n’estava habilitada a demanar l’execució, tal com recull la jurisprudència del Suprem i reiteren dos magistrats en un vot particular, no ho va sol·licitar.

Dos vots més garantistes

 En l’escrit, Òmnium recull l’argumentació de dos dels cinc magistrats del tribunal, Maria Fernanda Navarro de Zuloaga i Eduard Paricio Rallo, que van tornar a emetre un vot particular contrari a la decisió de la majoria de la sala d’inadmetre Òmnium, la Plataforma per la Llengua i l’USTEC com a part en el procediment. “La presència dels afectats en l’execució de la sentència és una projecció del seu dret a la tutela judicial efectiva”, afirmen els jutges i afegeixen que és “un dret que, atesa la seva naturalesa fonamental, ha de ser interpretat de forma expansiva i igualitària, segons imposa la Constitució espanyola”. I conclouen: “Som, en aquest cas, davant el dret elemental dels ciutadans a ser escoltats en el que els afectal.”

En el vot particular,  els jutges Navarro i Paricio  raonen que “no hi ha dubte que si la sentència garanteix un ús mínim del castellà que superi els nivells constatats en el decurs de les actuacions, aquest fet afectarà l’ús del català” i, des d’aquesta perspectiva, les entitats associatives, els objectius de les quals inclouen la promoció del català en el sistema d’ensenyament, “es poden veure legítimament afectades per la forma en què s’hagi d’executar la sentència”, i aquesta afectació s’ha de correspondre amb un reconeixement de la seva legitimació.

Classes clandestines al franquisme

En  aquest sentit, en el recurs, Òmnium manifesta que “manté un interès legítim, qualificat i específic respecte el plet” del 25% de castellà, ja que  l’essència d’Òmnium és “el foment, desenvolupament i defensa de la llengua catalana, i en especial l’espectre juvenil de la societat”. I com els magistrats dels vots particulars, Òmnium insisteix que la sentència del 25% “es refereix explícitament a un ús mínim de totes dues llengües oficials”. I afegeix que “és obvi que la utilització més gran vehicular o docent d’una llengua comporta necessàriament una correlativa disminució de les altres llengües vehiculars”.

L’entitat cultural també  manifesta que la resolució del  TSJC  té  una “incongruència omissiva de rellevància” perquè no té en compte que Òmnium compareix en nom de 42  socis que són famílies amb fills, així com tampoc valora tota la documentació aportada  en l’informe que demostra el seu impuls de la promoció de la llengua catalana i l’educació. En aquest informe, fins i tot,  es fa referència a les classes clandestines de català durant la dictadura franquista i la creació de la delegació d’Ensenyament de Català, com als acords celebrats entre Ajuntaments i Òmnium Cultural durant la dècada dels anys 70 per a la introducció de les primeres hores de català a les escoles públiques.

Per tot això, Òmnium demana al TSJC que reconsideri  el raonament i l’admeti com a part afectat en el plet d’execució del 25% de castellà. El Govern va aprovar dos decrets normatius per superar la sentència del 25% de castellà, però no ha aturat la seva execució.