En la societat actual, amb múltiples opcions per educar als fills, és molt habitual que els pares discrepin sobre el model de centre que cal escollir o el tipus de formació escolar pels menors. Per aquells casos en què els pares o tutors legals no es posen d’acord, el Tribunal Constitucional ha fixat que aquests menors estudiïn en un entorn de neutralitat, com el que ofereixen els centres laics o aconfessionals, amb l’objectiu de què puguin formar les seves pròpies conviccions de manera lliure. El Tribunal Constitucional ha emès una sentència en aquest sentit arran d’un recurs d’emparament que va presentar una mare contra les resolucions dels tribunals, que van determinar que el centre escolar més adient per la seva filla menor d’edat fos escollit pel pare, que es va decantar per un centre concertat religiós, quan la mare volia que la menor estudiés en un centre aconfessional. La majoria del ple del TC, de tall progressista, ha donat la raó a la mare.
La sentència opta per la neutralitat del centre
En la sentència, el Constitucional considera que en un context i divergència substancial i irreconciliable entre els pares el més acord és que la decisió que s'adopti procuri que aquesta formació escolar es desenvolupi en un entorn de neutralitat. Els magistrats han precisat que aquesta decisió s'adoptaria sense perjudici que, fora de l'entorn escolar, cadascun dels progenitors pot fer partícip la filla de les pròpies conviccions morals i religioses dins del respecte als drets i conviccions de l'altre progenitor fins que la menor adquireixi la maduresa suficient per tenir les seves pròpies conviccions i creences, que podrien ser diverses a les dels seus pares.
Els tribunals anteriors donaven l’elecció al pare
Les diferències entre els pares van donar lloc a un procediment d'intervenció judicial per desacord en l'exercici de la pàtria potestat en què els tribunals van atribuir al pare la facultat d'elecció del centre escolar de la menor --un col·legi concertat religiós--, permetent a la mare inscriure a la seva filla a l'assignatura alternativa a la religió catòlica. Disconforme amb la decisió adoptada pels tribunals, la mare va portar el cas davant del Constitucional. Va al·legar que les resolucions judicials dictades eren contràries al seu dret fonamental a la llibertat religiosa en relació amb el dret que la seva filla rebés la formació religiosa i moral d'acord amb les seves pròpies conviccions. La dona entenia que el centre triat pel pare tenia un projecte educatiu en què la religió i moral catòlica impregnaven totes les seves activitats, resultant indiferent que la menor cursés o no una assignatura alternativa a la de religió catòlica.
Garantir el dret a la llibertat religiosa de la menor
En la sentència del ple del tribunal de garanties, de la qual ha estat ponent la vicepresidenta Immaculada Montalbán, el TC ha incidit que el dret a la llibertat religiosa de la menor no es pot abandonar completament a la decisió dels pares. I ha recordat que, en cas que la menor hagués tingut prou maduresa, s'hagués hagut de respectar la pròpia llibertat de creences. En aquest sentit, el tribunal ha subratllat que, malgrat la seva curta edat, els tribunals van haver d'haver tingut en consideració que la menor és titular del dret a la llibertat religiosa i que mentre no tingui maduresa per exercir aquesta llibertat, si els pares no es posen d'acord en l'elecció d'un centre educatiu, el respecte al dret fonamental obliga a protegir-la perquè es pugui autodeterminar en el seu moment en matèria de creences religioses. "En una societat cada vegada més diversa, pot passar, i de fet passa, que les conviccions morals i religioses dels pares no siguin coincidents, bé perquè un se situï en l'àmbit de la laïcitat i l'altre participi d'unes creences religioses concretes", bé perquè cadascun d'ells pertanyi a una religió diferent", conclou la majoria del ple de la cort de garanties.
Vots contraris de l’ala conservadora
La decisió del ple del tribunal de garanties ha comptat amb els vots contraris de tres dels magistrats de l’ala conservadora, que han defensat que la sentència aprovada per la majoria progressista no té en compte que les resolucions judicials anul·lades sí que van dur a terme una adequada ponderació entre les posicions enfrontades dels pares. Insisteixen que una evidència és que van fixar que la filla fos escolaritzada en un centre religiós concertat però sense cursar l'assignatura de religió ni participar en activitats de caràcter religiós. Per a aquests tres magistrats, aquesta és una solució ponderada que nega tot adoctrinament, ni religiós ni laic, i que permet que la nena vagi completant la seva formació fins al moment que decideixi, havent tingut a la seva disposició tots els elements que li permetin fer-ne una elecció plenament conscient. En aquest sentit, han remarcat que la sentència de la majoria apliqui un automatisme que, a parer seu, contradiu la necessitat de conciliar les posicions contraposades dels pares. Per acabar, han criticat que la manca d'acord entre els pares comporti que s'imposi una educació en un col·legi públic i que s'excloguin els centres concertats si són de titularitat d'alguna ordre o congregació religiosa.