L’extinció dels dinosaures fa 66 milions d’anys va canviar el curs de la vida a la Terra. La causa va ser l’impacte d’un meteorit amb un diàmetre aproximat d’entre 6 i 12 quilòmetres que provenia d’un enorme asteroide que va impactar a Chicxulub, a l’actual península del Yucatán, el que avui és el golf de Mèxic, i va deixar un cràter de 180 quilòmetres de diàmetre. Aquesta col·lisió va impactar amb una força que va alliberar una energia equivalent a la de 10.000 milions de bombes atòmiques i va provocar un tsunami descomunal que es va estendre milers de quilòmetres, causant l’extinció massiva d’aproximadament el 60% de les espècies del planeta, inclosos els dinosaures no aviars (els que no són origen de les aus que coneixem avui en dia). Fins ara, l’origen i la composició d’aquest meteorit ha estat objecte de debat, però un recent estudi publicat a la prestigiosa revista Science, ha posat llum a la foscor i ha revelat respostes científiques que expliquen una de les majors catàstrofes que ha viscut el planeta Terra.
La NASA liberó un video donde se aprecia el meteorito que cayó en Yucatán México, y que de manera instantánea acabó con la vida de los dinosaurios en la tierra. Estamos presenciando un hecho histórico. pic.twitter.com/M1K5m6XinB
— Keylin Acosta (@KeylinAcosta) April 6, 2024
Un asteroide carbonaci de més enllà de Júpiter
L’estudi internacional encapçalat per Mario Fischer-Gödde de la Universitat de Colònia (Alemanya), i difós a la revista Science, ha descobert que el meteorit provenia d’un asteroide de tipus C (condrites carbonàcies) rar i antic que es va formar al sistema solar exterior, més enllà de Júpiter. En aquest treball científic han col·laborat experts d’Itàlia, Brasil, Suècia, Estats Units, Àustria, Regne Unit, Dinamarca i Bèlgica, i ha aportat valuosa informació que ajuda a entendre aquest fet que va acabar amb la majoria de la vida a la Terra. Només van sobreviure mamífers, aus, cocodrils i tortugues, i els seus efectes van durar milions d’anys.
I com han descobert l’origen i la composició de l’asteroide?
L’impacte del meteorit de Chicxulub es va expandir per tota la superfície terrestre va deixar una empremta en forma d’isòtops (elements del grup platí, entre els quals es troben l’iridi, el ruteni, l’osmi o el pal·ladi, que són comuns en els meteorits però rars en la Terra. Fischer-Gödde i el seu equip van analitzar les traces de metall de ruteni a les capes geològiques d’arreu del món que marquen els residus de l’impacte. Van trobar isòtops de ruteni (Ru) en mostres del límit K/Pg, que és la capa geològica que marca la frontera entre els períodes Cretaci i Paleogen, quan va tenir lloc l'extinció massiva; és a dir, el sol per on van trepitjar els dinosaures fa 66 milions d’anys. Van comparar aquests isòtops amb les mostres d’altres cinc impactes d'asteroides ocorreguts en els últims 541 milions d'anys, així com amb meteorits carbonacis de tipus C i capes d'esfèrules relacionades amb impactes de l'era Arcaica (d'entre 3.500 i 3.200 milions d'anys). Els científics van trobar que la signatura isotòpica del ruteni al límit K/Pg coincidia de manera notable amb la dels meteorits carbonacis, i no amb la d'altres tipus de meteorits o material terrestre. En canvi, les mostres estretes dels asteroides que van impactar en els darrers 541 milions d’anys eren, en la seva majoria de tipus S (silicats), que són els més abundants del sistema solar interior, el que assenyalaria que aquests provenien d’asteroides més pròxims a la Terra.
En conclusió, quan es van comparar els isòtops de ruteni del meteorit de Chixulub es va veure que no concordaven amb els isòtops dels asteroides tipus S que són els que provenen del sistema solar interior, més pròxima a la Terra, que és el que calia esperar per lògica temporal. En canvi, les mostres d’isòtops eren més semblants a les de l’Arcaic, que són els meteorits de tipus C. Per tant, el meteorit que va causar l’extinció dels dinosaures provenia d’un tipus rar d’asteroide carbonaci que es va formar al sistema solar exterior, més enllà de Júpiter.
La identificació de Chicxulub com a asteroide carbonaci (tipus C) d'origen llunyà (més enllà del sistema solar Exterior) no sols resol un antic enigma científic, sinó que també amplia la nostra entesa sobre la diversitat i la trajectòria dels cossos celestes que han impactat la Terra al llarg de la seva història.