La decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que ha avalat aquest dijous les devolucions en calent de dos immigrants subsaharians que van ser expulsats després de saltar la tanca de Melilla el 2014, ha caigut com una llosa en les ONG de drets humans, que miren ara amb preocupació al Tribunal Constitucional i la decisió que prendrà sobre la llei mordassa, que regula aquestes pràctiques. Aquesta decisió l'han aplaudit sindicats policials i associacions de guàrdies civils, i han exigit al Ministeri de l'Interior un protocol que aclareixi com han d'actuar els agents davant de l'entrada irregular d'immigrants.
Precisament, la ministra d'Afers Exteriors, Arancha González, ha opinat que la decisió aclareix el que poden fer els guàrdies civils i, des d'aquest punt de vista, és "positiu". González -sobre la decisió d'Estrasburg- creu "que s'aclareix una mica la situació per a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, que fan una tasca en condicions molt difícils."
L'octubre de 2017, el TEDH va considerar per unanimitat que es va tractar d'una "expulsió de caràcter col·lectiu", contrària al Conveni Europeu de Drets Humans, "sense cap mesura administrativa o judicial prèvia" i sense possibilitat de recurs. Tanmateix, l'última instància del TEDH d'aquest divendres creu que "es van posar ells mateixos en una situació d'il·legalitat" en accedir "a llocs no autoritzats" i "recorrent per força".
Retrets de diferents ONG
La directora del Servei Jurídic de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), Paloma Favieres, ha assegurat que "ens sembla descoratjador. Amb tots els respectes a la Gran Sala, creiem que no han entès res de les qüestions que plantejàvem la part demandant i també la, que som tercera part en aquest procediment". Favieres ha confiat que el TC marqui "una altra manera de gestionar la frontera sud".
La portaveu de Refugi i Migració d'Amnistia Internacional, Verónica Barroso, pensa que Estrasburg ha establert "un precedent molt negatiu" perquè ha negat el dret d'immigrants i refugiats a accedir a "un procediment individualitzat d'asil i a un recurs efectiu".
La responsable de Migracions d'Oxfam Intermón, Eva Garzón, ha afirmat que continuaran exigint la protecció dels drets humans i del Dret Internacional "en qualsevol part", per a qui "entren legalment i per a qui es veuen forçats a fer-ho sense papers", per la qual cosa insten el Govern que respecti el principi de no devolució.
Segons la portaveu d'Acnur a Espanya, María Jesús Vega, l'Agència de l'ONU per als refugiats treballarà amb l'Executiu per establir un mecanisme que permeti conjugar el control de les fronteres, que competeix als Estats, que les persones que arriben tinguin accés a un procediment d'asil en frontera que compleixi estàndards nacionals i internacionals.
Per a Women's Link, es tracta d'una resolució "terrible que estableix un precedent nefast per a altres països europeus" i que tindrà un impacte específic en les dones migrants, ja que es tornaran a presumptes víctimes de tràfic i sol·licitants d'asil sense l'oportunitat de ser identificades o de sol·licitar protecció.
La Xarxa Espanyola d'Immigració i Ajuda al Refugiat estableixi "estupor i indignació" per l'"inèdit" canvi de criteri del TEDH, que ha passat a carregar "durament contra les persones migrants".
Les opinions de la Guàrdia Civil i la Policia
Després de conèixer la decisió, l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) ha assenyalat que ha d'implicar un canvi en la legislació en matèria migratòria que aclareixi el protocol d'actuació dels agents, de manera que es doti de més garantia jurídica a la feina dels guàrdies civils i es protegeixin les fronteres garantint alhora els drets humans.
El Sindicat Unificat de Policia (SUP) estima que la sentència suposa "una fita" perquè reforça la seguretat jurídica dels agents "davant les allaus d'immigrants" a Ceuta i Melilla i assegura que és "el testimoni incontestable" que les actuacions policials "són proporcionades, oportunes, jurídicament impecables i respectuoses amb la legalitat europea i el codi de fronteres Schengen".