El passat mes de juliol, milers de docents interins es van sotmetre a un procés d’oposicions extraordinàries d'estabilització per tractar d’aconseguir una plaça fixa de funcionaris dins el sistema educatiu públic català. Per fer-ho possible, es va celebrar un concurs de mèrits amb 12.859 places i unes oposicions extraordinàries on es van presentar 37.284 aspirants que havien de cobrir un total de 14.238 places convocades. Aquest procés es va iniciar després de l’aprovació d’un decret llei per part del ministeri d’Educació, l’any 2021, que obligava a rebaixar en tres anys el percentatge d’interins a cada comunitat autònoma fins al 8%, quan a Catalunya se situava en un 23%. Per aquest motiu, la Generalitat va organitzar unes oposicions “exprés” amb l’objectiu de cobrir totes les places i arribar al 8% d'interins exigit.
Les oposicions extraordinàries, celebrades després del concurs de mèrits, es van fer el passat mes de juliol i el dilluns 2 d’octubre es van publicar els resultats. De les 14.238 places que s’oferien, 779 han quedat vacants. El percentatge d’aprovats s’ha situat en un 66,25%, i els suspesos en un 33,75%. Un terç dels aspirants no ha superat la prova, que havia de servir per cobrir totes les places ofertes i que era de "menor dificultat" que unes oposicions ordinàries. La major part d’aquestes 779 vacants corresponen a secundària. En concret, 671 places han quedat sense adjudicar a l'ESO. A primària en són 77 i a FP 101. Del total de places que han quedat desertes, la majoria es concentren en llengua i literatura catalana, matemàtiques i tecnologia, concretament 300 places, en tres especialitats que acusen la falta de docents any rere any. De català, una especialitat que es troba a l’ull de l’huracà i en mig d’una aferrissada lluita administrativa, política i social per defensar la llengua, han quedat vacants 105 places. Es van presentar 822 persones per 657 places, però va aprovar només el 67%. En matemàtiques, especialitat en la qual falten molts professors, s'havien presentat un miler d'opositors per 800 places, però, igual que en català, aproximadament el 33% no ha aprovat pel que queden 96 vacants. En tecnologia, en canvi, la xifra de presentats és similar a la de places vacants pel que, malgrat haver aprovat el 81%, no s'ha cobert en la totalitat i han quedat 91 places desertes. Així doncs, des del professorat i des dels principals sindicats del sector reivindiquen que aquest procés no ha donat el resultat esperat, ja que un terç de suspensos i 779 places desertes és una xifra "decebedora", tenint en compte que aquestes oposicions extraordinàries d'estabilització dels docents es van fer amb l'objectiu de poder cobrir totes les places ofertes.
Els motius que expliquen un 33% de suspensos i 779 vacants: els sindicats denuncien “falta de transparència” i proves “poc adequades”
“No hi hauria d’haver vacants”, argumenten els representants sindicals consultats per aquest mitjà. A la Comunitat de Madrid, per exemple, no n’hi va haver cap, i donat que el decret llei per establir un 8% d’interinitat era d'escala estatal, es va fer un procés molt semblant al de Catalunya, també amb unes oposicions extraordinàries. Els motius que explicarien aquest 33,75% de candidats que no han superat les proves a Catalunya serien la “falta de transparència” i la mala organització de les proves, segons argumenten els dos sindicats majoritaris del sector, USTEC-STEs i CC.OO.. Per altra banda, des del departament d'Educació argumenten que van rebaixar el temari i van "facilitar" les proves perquè més candidats aprovessin. “Les proves no s’han plantejat bé, no han estat les adequades. En aquestes oposicions d'estabilització, on s’avaluen docents que ja exerceixen des de fa molts anys, s’hauria de tenir molt més en compte la part pedagògica, la capacitat docent dels candidats, i no tant la part teòrica. Hi ha docents que van sortir de la facultat fa dècades i que des de llavors ja exerceixen, i ara se'ls ha examinat amb un temari de 1990”, afirmen des de CC.OO.
En aquest sentit, des del departament d’Educació admeten que “no faran valoracions” sobre si el nivell dels candidats ha estat baix o sobre quines poden ser les causes d’aquesta xifra de candidats que no han superat la prova. En tot cas, destaquen que en les oposicions ordinàries hi acostuma a haver “un 50% d’aprovats aproximadament” i que en aquest cas ha estat superior, un 66,25%. També afirmen que en aquestes proves es va “facilitar” el procés i van reduir temaris per fer-les més assequibles. En tot cas, des del departament creuen que "en cap cas es pot considerar que les oposicions extraordinàries han estat un fracàs". Però els sindicats ho veuen diferent, ja que consideren que aquestes oposicions extraordinàries haurien d’haver cobert totes les places i defensen que un terç de suspesos “és excessiu”, tenint en compte que no es tracta d'unes oposicions ordinàries i que en altres regions s'ha arribat al 100% de places cobertes. “Cal fer un anàlisi dels resultats de català i matemàtiques, per exemple. Hi havia més aspirants que places i han quedat moltes vacants, i són dues especialitats on falten professors”, afirmen des de CC.OO.
Per altra banda, des d’USTEC-STEs expliquen que “no s’ha rebaixat el temari” i creuen s'examina una teoria que ja està “totalment obsoleta”, tenint en compte que és de l'any 1990. També confirmen una “falta de transparència” en les correccions i els criteris aplicats pels diferents tribunals. “Els criteris i les rúbriques de correcció no s’han fet públiques, en algunes especialitat hi ha diferències abismals entre diferents tribunals i no hi ha cap mena de feedback entre els tribunals i els opositors, tampoc després de les reclamacions. Ningú sap per què ha suspès o si els tribunals han fet servir uns mateixos criteris”, afirma la portaveu d’USTEC. Pel que fa a les diferències entre tribunals, des del departament d’Educació afirmen que es tracta d’“un cas aïllat” i que “no es pot generalitzar”. Concretament, es tracta de l’especialitat de biologia, on a un tribunal hi ha més d’un 90% d’aprovats i en un altre poc més del 30%. AIxí doncs, els òrgans sindicals es mostren disconfiormes amb tot aquest procés, que no els ha convençut i que consideren que s'hauria d'haver tancat amb un 100% de cobertura de les places ofertes. Mentre des del departament d'Educació treuen ferro a les vacants.
Els sindicats, disconformes amb el procés, demanen unes noves oposicions extraordinàries per adjudicar les places vacants
Ara, donades les 779 places que han quedat vacants, des del Departament d’Educació pretenen incloure-les dins les oposicions ordinàries de 2024, una mesura que des dels òrgans sindicals consideren “totalment inadequada”. Des d'USTEC, exigeixen que, per cobrir-les, es faci un nou concurs de mèrits o unes noves oposicions extraordinàries, però “en cap cas” creuen que s’hagin d’incloure dins les oposicions ordinàries de 2024. “Si no s’han cobert aquestes vacants, que no hauria d’haver estat així, s’ha de fer una nova convocatòria extraordinària amb els mateixos criteris que s’ha fet aquesta, però no poden anar a unes oposicions ordinàries perquè són proves diferents i no seria just”, indiquen des de CC.OO. Des del departament, però, justifiquen la decisió i afirmen que és "el més lògic" i que no perjudicarà a ningú que s'hi presenti. Un cop cobertes les 779 places que de moment han quedat desertes, des d'Educació creuen que ja arribaran al 8% d'interins, complint així amb la directriu imposada des del ministeri d'Educació.
El procés d'estabilització ja va començar amb el peu esquerre i el desacord dels interins amb el departament
La Plataforma d’Interins Docents de Catalunya (Pindoc) va convocar el passat 12 de juny una vaga indefinida d'interins per demanar aturar les oposicions convocades per al juliol i revisar el procés d’estabilització, com a condició per frenar la vaga indefinida d’interins que havien convocat. Entre els arguments que expressaven des de la plataforma per convocar la protesta, afirmaven que estaven veient anomalies en les oposicions, com que els nomenaments dels tribunals estaven sent fraudulents, amb persones que es van jubilar en el curs anterior, persones que encara no són funcionàries, o que hi havia set tribunals que pertanyien a un mateix centre educatiu. En aquell moment, el conseller d'educació encara era Josep González-Cambray, tot i que poc després va ser substituït per Anna Simó.
Per altra banda, la situació dels interins a Catalunya ha estat, durant anys, un focus de conflicte entre els professionals del sector educatiu públic i el departament d'Educació. Des de fa anys els sindicats del sector denuncien les condicions "lamentables" a les que estan sotmesos els interins, que conformen un elevat gruix de la plantilla de docents del país. Abans de les oposicions extraordinàries d'estabilització, el departament d'Educació ja va emprendre mesures per tractar de millorar les condicions d'aquest col·lectiu i lluitar contra la inestabilitat. Una de les darreres, i criticades, mesures va ser la creació d'una borsa de substituts el mes de maig d'enguany, mitjançant la qual els docents interins podrien escollir on donar classe i apuntar-se a les borses de substituts per comarques, i no per municipis com es feia fins ara, al·legant que si es fa per municipis poden quedar localitats petites sense peticions. La mesura, però no va tenir bona rebuda entre els professionals i va generar protestes a Barcelona.