L'Organització Mundial de Sanitat Animal (WOAH) ha informat que s'ha detectat un cas de vaques boges a l'estat espanyol, concretament a Galícia, segons ha difós l'agència britànica Reuters. Es tracta de la denominada encefalopatia espongiforme bovina atípica (EEB). L'afecció, comunament coneguda com la malaltia de les vaques boges, es va detectar després que la vaca de 22 anys fos sacrificada perquè tenia signes de malaltia no relacionats amb l'EEB, segons la WOAH, que té la seu a París, i va citar informació de les autoritats espanyoles.

El diari Faro de Vigo també ha informat d'aquest cas, i afirma que s'ha produït en una explotació d'A Estrada (Pontevedra), sense que la carn entrés a la cadena alimentària. La Xunta de Galícia ha assegurat que es tracta d'un cas aïllat que a més no té transcendència per a la salut pública. L'anterior cas aparegut a Galícia va ser el 2019, en una explotació d'Ortigueira (La Corunya). 

L'aparició fa vint anys de l'encefalopatia espongiforme bovina en el bestiar boví, una malaltia transmissible als humans amb conseqüències letals, va generar una alerta sanitària i va desencadenar la crisi agroalimentària més gran del segle passat a Galícia i Espanya. La malaltia afecta el sistema nerviós central dels animals bovins adults; fa que el cervell se'ls espongi i els provoca la mort. És causada per unes proteïnes desnaturalitzades anomenades prions. En alguns casos es pot transmetre als humans, i pot provocar la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, mitjançant la ingestió de determinades parts dels animals de més de 30 mesos d'edat, perquè a través de les anàlisis mai s'ha detectat que  la malaltia es desenvolupés en els bovins menors de 30 mesos (que comprèn la totalitat dels vedells). 

La malaltia de les vaques boges té un llarg període d'incubació (de 4 a 5 anys), caracteritzada per l'aparició de símptomes nerviosos progressius que fan que els animals no es puguin mantenir dempeus, i amb els esforços i relliscades que fan per intentar-ho fa que semblin "bojos". Mentalment també queden afectats. La malaltia no té cap remei conegut i els animals acaben morint. La ingestió per part dels bovins de prions d'animals contaminats transmet la malaltia. Els prions no són pas virus ni bacteris, sinó un tipus de proteïnes desnaturalitzades que han perdut la seva estructura en tres dimensions. En ser un component fisiològic, encara no s'ha pogut eliminar, si és que és possible fer-ho. Els prions s'acumulen a les neurones dels animals, originen la mort cel·lular i donen lloc a lesions semblants a vacúols que, amb les parts buides, donen al teixit l'aspecte d'una esponja. Altres parts del cos on s'acumulen els prions són el crani, l'amígdala, la medul·la espinal, l'espinada, l'intestí i la melsa.  

La majoria dels científics opinen que la malaltia es pot transmetre als humans que es mengin el cervell o la medul·la espinal dels animals afectats. En els humans, la malaltia transmesa pels bovins és a la pràctica una nova variant de la malaltia de Creutzfeldt–Jakob, que ja existia abans de l'epidèmia en vaques.