De totes les formes i gustos, així és com la mona de pasqua ha anat evolucionant al llarg dels anys. Aquest pastís que, tradicionalment, regalen els padrins i padrines a les seves filloles i fillols ha anat canviant molt i cada vegada es poden trobar mones de Pasqua més espectaculars. Tot i que encara segueixen agradant, el concepte de la mona ja no és només un pastís amb un ou de xocolata o uns pollets i unes plomes al damunt, actualment es poden trobar autèntiques obres d'art que cada any delecten a les famílies catalanes. Ara bé, sabem quin és l'origen d'aquesta tradició?.
Quants ous s'havia de posar a cada pastís?
L'origen de la mona de Pasqua es remunta, com a mínim, al segle XV, i no tenia res a veure amb les mones de xocolata, nata o mantega que es mengen avui en dia, ja que es tractava d'un pastís que tenia forma de tortell i es feia amb pasta de pa. Antigament, a les mones s'hi posaven ous durs amb la closca pintada, un per cada any de l'infant que rebia el pastís. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixarrancades i amb l'ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d'un antic culte a la fecunditat. Les mones actuals, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX.
Juan Emilio Prades
Quin dia es regala la mona?
És cert que ben bé 15 dies abans del dilluns de Pasqua, quan tradicionalment es menja la mona, ja podem veure gent carregant figures de xocolata espectaculars i pastissos. Ara bé, la tradició marca que l'entrega d'aquest pastís es feia el diumenge de Resurrecció, en principi a la sortida de missa, i l'endemà es reunia la família per menjar-se-la. Una vegada la fillola o el fillol havia fet la comunió, els padrins ja no havien de regalar la mona.
Quin és l'origen del nom del pastís?
Ja hem dit que al segle XV es menjava la mona, però no va ser fins el 1783 quan el Diccionari de la Llengua Castellana, de la Reial Acadèmia Espanyola, recull per primera vegada el nom d'aquest pastís: "Catalunya, València i Múrcia. La coca o tortell que es cou al forn amb ous posats al damunt per Pasqua de Flors, que en altres parts de la península Ibèrica anomenen 'hornazo'". Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del terme i la tradició: alguns diuen que podria venir de la paraula 'Muníquia', que eren les celebracions dedicades a la deessa grega Àrtemis, també s'especula que l'origen vingui de la paraula 'Mûna', que en àrab antic fa referència a l'arrendament de terres tributat en espècies amb coques, ous i altres productes agrícoles, en aquesta llengua també significa 'regal'. Entre les especulacions del nom també apareix l'opció de la paraula llatina 'Munda', que eren les paneres que els romans oferien a Ceres durant el mes d'abril i que contenien dolços. Finalment, també es contempla que l'origen del pastís vingui de 'Pascorals', festes que els pastors romans celebraven amb coques, o de 'Beltane', una festa celta que se celebrava el mes de maig i on es consumien tortells decorats amb ous.
ACN
On més es regala la mona de Pasqua?
Aquesta tradició no és exclusiva de Catalunya ja que al País Valencià i a Múrcia també es menja aquest dolç, ara bé, a aquests dos darrers llocs es manté el tradicional pastís de massa semblant al pa i en la majoria d'ocasions no porta ou; ni dur ni de xocolata.