El coordinador general d'EH Bildu i històrica figura de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, ha assenyalat aquest dimecres que és moment d'un "salt" en matèria d'autogovern a 'Euskal Herria' —País Basc i Navarra— amb un nou estatus que impliqui el reconeixement nacional i que quedi manifest que "Espanya és un estat plurinacional i Euskal Herria una nació". En una entrevista a Europa Press, Otegi ha reiterat que el camí pot passar primer per un model de caràcter confederal i s'ha mostrat partidari d'una fórmula "pactada" amb l'Estat que permeti el "dret a decidir" en aquests territoris.
"Creiem que pot haver-hi fórmules que recullin aquest dret a decidir, que cal regular. Dit això, ningú està pensant a exercir un dret a decidir de caràcter unilateral, sinó pactat, com el que va haver-hi a Escòcia o al Quebec", ha apuntat Otegi, si bé admet que aquesta possibilitat d'autodeterminació serà un "escull fonamental".
El líder d'EH Bildu, principal força de l'oposició al Parlament Basc i empatada a 27 escons amb el PNB, ha assenyalat també que aquest reconeixement nacional hauria d'anar lligat a una definició concreta de quins són els territoris que formarien 'Euskal Herria', "en termes teòrics i històrics". Otegi també ha apuntat que en el marc d'aquesta redefinició de la relació entre el País Basc i l'Estat s'hauria de parlar de quines competències té la nació basca i com es blinden, "perquè hi ha hagut una erosió permanent, via lleis orgàniques i el Tribunal Constitucional".
Encetar un debat i consensos de mínims
Otegi ha afirmat també que cal un "debat integral" al País Basc: "Tindrem seleccions nacionals esportives competint internacionalment?, Gestionarem la seguretat social?, estarem depenent de la judicatura espanyola per a saber si tenim les nostres competències blindades o no?", ha plantejat el polític abertzale. El líder d'EH Bildu considera que aquest debat ha de tenir "una part pública i una part discreta". "Si tu fas aquest debat en públic, cadascun té la necessitat de fixar la seva posició de màxims, perquè cadascun li parla a la seva parròquia", ha avisat.
A més del treball parlamentari que està en marxa, Arnaldo Otegi ha explicat que ja existeix el precedent de l'acord aconseguit en les converses de Loiola —desenvolupades en 2006 entre PNB, Batasuna i socialistes—, que "es va malmetre". "En gran part per la nostra responsabilitat", ha reconegut. També ha considerat que en aquesta qüestió ha de donar-se "un gran acord entre abertzales, i un acord que també conciti la voluntat dels quals no són abertzales". Segons ha explicat, és necessari que es consensuïn "uns mínims" que defensin les formacions nacionalistes, encara que ha dit que "això ha de ser compartit amb la resta", potser "després o al mateix temps".
Demana al PSE que s'emmiralli en Illa
Tal com ha recordat, en el Parlament Basc hi ha 55 parlamentaris de 75 "que defensen que Euskal Herria és una nació que té dret a decidir, i n'hi ha dotze que es volen sumar a l'autogovern, que són del PSE-EE". Per això, ha dit que "si s'acorda un text, haurà de semblar-se més al que pensa la immensa majoria del país que al que pensa la minoria". "Això no vol dir que hi hagi una espècie d'intent de marginar a sectors al país, però són les regles de la democràcia", ha argumentat.
Arnaldo Otegi ha ironitzat també sobre que espera que al secretari general del PSE-EE, Eneko Andueza, "li hagin passat el discurs" de Salvador Illa en la seva investidura com a president. "Illa diu que Catalunya és una nació, la llengua catalana forma part del nucli de la nació catalana, Espanya és un país plurinacional i aspira a construir estats federats en el conjunt d'Europa. Aquesta sí que és una posició amb la qual probablement seria possible aconseguir un acord", ha indicat.