Pagar incentius econòmics als jutges perquè redactin sentències en català. Aquesta mesura es va implantar fa vint anys a l’Administració de Justícia —amb el Govern de CiU— perquè els drets lingüístics dels catalans fossin respectats, i ara el Govern socialista —que va eliminar-la amb el primer tripartit— la vol recuperar. I és que el català continua sent testimonial als jutjats de Catalunya, tot i els cursos gratuïts i els equips de lingüistes que tenen els jutges i funcionaris. A part de la manca de jutges catalans, saber català continua sent un mèrit i no un requisit per treballar a l’Administració de Justícia a Catalunya, com es reclama de fa anys. La proposta dels incentius s’ha inclòs en el paquet de mesures per impulsar l’ús del català a la justícia que ha validat la Taula pel Pacte Nacional per la Justícia, que s’ha reunit aquest dilluns, i que ha estat presidida pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. També s’ha abordat el desplegament de la Llei de mesures d’eficiència en el Servei Públic de Justícia (Llei orgànica 1/2025), que s’ha d’aplicar aquest any de forma esglaonada i en la qual els Tribunals d’Instància substituiran els jutjats unipersonals.
Les xifres són clares i decebedores: el percentatge de sentències judicials en català l’any 2024 va caure fins al 6,56% (19.385 sentències), mentre que l’any 2004 es va arribar al 20% (unes 40.000 sentències) gràcies als incentius econòmics. Es va iniciar un pla pilot l’any 2000 amb 40 jutjats (que es van ampliar fins a 121) i es volia ampliar a tot el territori català. La proposta va ser pagar un incentiu econòmic de 1.000 euros anuals al personal dels jutjats, tant jutges com secretaris i administratius, per fomentar l'ús del català en la redacció dels documents dels tribunals. El desembre de 2005 es va aturar aquest pagament per la dificultat d'aplicar-lo, segons Justícia. Els jutges i lletrats de l'Administració de Justícia que feia dos anys que eren a Catalunya i que ja havien participat durant aquest temps en el pla pilot, deixaven de cobrar l'incentiu.
Més mesures
El conseller Espadaler s’ha compromès “a revertir la tendència a la baixa de l’ús del català a l’Administració de Justícia” i ha afegit que per fer aquest canvi de tendència “calen la cooperació i la complicitat” dels agents jurídics, així com dels col·legis professionals d’advocats, procuradors i de notaris.
A la reunió, també hi han assistit la consellera de Salut, Olga Pané; el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper; la consellera d’Igualtat i Feminismes, Eva Menor, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Precisament, Vila ha assegurat que “és una profunda irregularitat lingüística del sistema judicial a Catalunya “que el 80% dels casos que una persona demana explícitament la tramitació en català d’un procediment judicial, aquesta opció s’incompleixi, tal com va denunciar Plataforma per la Llengua.
Pel que fa al foment del català, actualment es manté un conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de l’Advocacia Catalana pel qual es paguen fins a 25 euros als advocats del torn d’ofici cada vegada que inicien les actuacions judicials en català. L’Advocacia Catalana també fa anys que ha impulsat el portal Compendium.cat, on tot professional pot trobar escrits judicials i lleis en llengua catalana. El departament recorda que destinarà 500.000 euros a l’impuls del català en l’àmbit de l’assistència jurídica gratuïta. A més a més, hi afegeix que s’impulsarà que aquesta mesura —la bonificació per als lletrats per incoar actuacions en català— es pugui ampliar també als advocats privats.
Aprofitar la intel·ligència artificial
Paral·lelament, es detalla que, aprofitant els avenços de la intel·ligència artificial (IA), el Departament de Justícia ha traslladat al Consell General del Poder Judicial una proposta perquè el seu Centre de Documentació Judicial (CENDOJ) —repositori de sentències judicials— pugui traduir-se automàticament al català. La traducció —s’indica— seria possible a través d'un traductor jurídic que s’està desenvolupant des de Justícia i seria consultable a través del Portal Jurídic.
S’hi afegeix que Justícia també està desenvolupant, amb l'ajuda de fons europeus, la “textualització de les vistes orals”, que permetrà localitzar i transcriure els textos en llengua catalana dels àudios de les declaracions en els judicis.
Presents a la reunió
A la trobada de la Taula hi han participat els grups parlamentaris del PSC-Units per Avançar, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, la CUP i el diputat dels Comuns Andrés García Berrio, en qualitat de president de la Comissió de Justícia; representants dels col·legis professionals de l’advocacia, els procuradors, els notaris, els registradors de la propietat, els graduats socials i els censors jurats; les patronals Foment i Pimec; els sindicats Comissions Obreres, UGT i CSIF; entitats del món local com la Federació Catalana de Municipis, l’Associació Catalana de Municipis i l’associació Micropobles, i entitats de defensa de la llengua catalana com Plataforma per la Llengua.