La guerra de Rússia contra Ucraïna, l'IPc i una crisi que ja venia de la covid des del 2020, ha acabat certificant una pujada de preus en els productes bàsics que s'ha posat de relleu en tan sols els dos darrers mesos. Segons l'OCU, l'augment ja arriba a un 10% de mitjana.
En una cafeteria, ja pots trobar com t'avisen que el cafè amb llet el pagues. Així doncs, des de la darrera setmana d'aquest mes d'abril, és 10 cèntims més car i constatem que una cadena d'aquesta mena d'establiments ha passat de cobrar-lo de 1,35€ a l'1,45€.
Però també hi ha altres exemples que tampoc necessàriament van lligats a la compra dels productes bàsics per a la llar. La llet en pols pels nadons és un aliment de necessitat que les farmàcies han inflat fins a un 20% més de mitjana. El mes de febrer, trobàvem que la Pro NAN de Nestlé costava 22,90€ i després de l'esclat de la guerra d'Ucraïna ha acabat enfilant-se fins arribar als 26,95€. Una barbaritat. També es constata en els forns de pa. La famosa barra italiana que acompanya les taules als migdies per acabar completant l'àpat, ara costa 1,35€ i, fa cinc dies i en el mateix establiment, el marcaven a 1,10€.
Els petits exemples que els consumidors, fins i tot aquells que no tenien el costum de repassar el tiquet de compra quan pagaven, ara sí perceben com l'increment de preus comença a marcar fites històriques similars a les que es van viure durant l'any 2001 amb el canvi de l'euro a la pesseta. Segons informa l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la despesa mitjana en alimentació de les llars catalanes i espanyoles podria ser el 2022, fins a uns 500 euros més que en els anys anteriors.
Preus que poden arribar a duplicar-se
Les pujades més fortes són en l'oli d'oliva i gira-sol, on pot arribar a duplicar-se; però també en la margarina, la pasta, els plàtans de Canàries o el salmó, aquests fins a un 30%. La mitjana final és que ara paguem pràcticament un 10% més pels productes que el passat 2021. Segons l'OCU, les baixades són residuals i s'han detectat en el filet de porc i les cebes com a casos curiosos i, en menor mesura, en certs productes de drogueria. Tan sols un 16% dels productes, ara són lleugerament més econòmics que anteriorment.
Afrontem la crisi més forta des de la dècada dels 70
Un sobrecost que ve a sumar-se als preus més elevats de subministraments i combustibles, per provocar que cada cop siguin més les famílies que tenen dificultats per afrontar les seves despeses quotidianes. La dada de l'IPC del passat 28 d'abril constata com l'índex de preus de consum continua disparat. Podria haver tocat sostre però la incertesa d'anar a pitjor és una realitat.
El mes de març, la pujada interanual va ser del 9,8% i la d'abril, del 8,4%. Aquesta dada cal acompanyar-la de l'informe del Banc Mundial que adverteix que estem davant la crisi de productes bàsics més gran de la història des de la dècada del 1970 amb la guerra del Yom Kipur. Ara, s'espera que els preus de l'energia augmentin més del 50% el 2022 abans d'arribar a una lleugera relaxació pel 2023 i el 2024. Així mateix, es preveu que els preus no energètics, inclosos els dels productes agrícoles i els metalls, s'incrementaran gairebé un 20%.
Comparativa d'ofertes
Detallem alguns dels preus que hem comparat des d'un fulletó d'ofertes d'un mateix supermercat amb el mateix producte i que donen una idea més clara sobre una advertència que ja és una realitat. Comparativa de preus amb tan sols dos mesos de diferència d'algunes compres que es promocionen com l'oferta de la setmana:
Els ramaders, en peu de guerra
Per tot plegat, el malestar és latent en el consumidor però també en el productor, el distribuïdor, el ramader, l'agricultor... Tots els qui formen part de la cadena. Un dels sectors que més ho ha denunciat és el de la llet. Des de desembre del 2021 a març d'enguany, el litre de llet ha passat als punts de venda de 79 a 84 cèntims, mentre el preu base que cobra el ramader per produir-lo tan sols ha pujat de 31,4 a 32,6 cèntims, segons Agromuralla.
"En aquests quatre mesos la llet ha pujat un 6,46% al supermercat i només un 4,04% al ramader. Hi ha un 2% que no arriba a nosaltres", explica Miguel López, secretari general de la Unió de Consumidors de Galícia. De la mateixa manera que els països s'estan replantejant la no dependència del gas rus o reduir les connexions amb tercers per poder girar la roda de l'economia, també en l'alimentació es vol tornar, en part, als orígens. "És fonamental avançar cap a una sobirania alimentària. En només tres mesos hem comprovat la gravetat d'haver de dependre d'altres i no tenir la capacitat de satisfer la nostra demanda interna. Sabem que per culpa d'això, alguns productes s'han inflat fins a un 200%", conclou López.
I la marca blanca?
La marca blanca tampoc s'escapa d'aquesta pujada. Els grans supermercats segueixen ofertant els seus propis productes més econòmics però no tant com abans. Un usuari s'ha fet molt famós per fer aquesta comparativa en els darrers temps i publicar-ho a través d'un bloc que ha estat compartit per portals especialitzats. S'anomena 'Joan es mi pastor'. I aquests són alguns exemples d'aquesta mena de productes.
El creixement amb tant poc temps és molt considerable. Però pels nostàlgics, si ampliem l'òptica en el temps encara ens escandalitzem més. Segons un informe del Bankinter, el 2001, la moneda d'1 euro va passar a equiparar-se amb la de 100 pessetes, fet que va provocar un increment de preus més d'un 60% en unes setmanes des que l'euro va passar a ser moneda de curs legal.
Des d'aleshores, les diferents crisis econòmiques han generat una inflació que no ha fet més que agreujar la situació. Bankinter alerta del que tothom tem: aquesta pujada de preus no correspon al salari mitjà. Mentre que l'any 2000, el salari mitjà a l'Estat espanyol era de 1.493 euros mensuals bruts, actualment arriba als 1.600 euros. Això suposa una pujada del 7,16% en aquestes dues últimes dècades, molt lluny del que puja el tren de vida amb els increments que reflecteix la cistella de la compra.