Barcelona, dimecres, quarts de vuit del vespre. Les principals artèries de la capital catalana estan absolutament col·lapsades, però no hi circula ni un vehicle. El motiu: s'han convertit en un aparcament per als milers de tractors que han fet el llarg i lent trajecte fins a la ciutat des de tots els punts del territori. Estan buits, perquè els seus conductors es troben tots concentrats a la plaça Sant Jaume, pendents de la trobada que els ha promès el president Pere Aragonès i el conseller David Mascort al palau de la Generalitat. Una delegació d'agricultors i ramaders s'ha reunit amb els màxims responsables del Govern per compartir la seva indignació i expressar el seu malestar. Volen solucions, i confien que amb aquesta massiva manifestació podran aconseguir-les.
Surten els protagonistes al carrer. El xivarri aviat s'apaivaga fins a fer-se el silenci per explicar com ha anat la reunió. N'informen els representants dels pagesos. "El Govern s'ha compromès a continuar la taula de diàleg amb la pagesia. Hem quedat que ens tornarem a reunir d'aquí a 10 o 15 dies", expliquen. Els resultats de la trobada no són satisfactòries ni estan a l'altura de la històrica mobilització que han aconseguit; hi ha xiulets i crits de rebuig. Una veu s'alça per sobre de la resta i fa girar alguns caps. "Volem garanties, volem un paper firmat", deixa anar de forma estrident un dels pagesos.
És en Joan Rius. Té 22 anys i és ramader: cuida vaques a la seva granja de Castellfollit del Boix. Amb el seu bigoti de modernet, pentinat de mullet i samarreta de Soziedad Alkoholika, representa la nova generació de pagesos, dels quals cada cop n'hi ha menys en un ofici cada cop més envellit. Forma part del col·lectiu més reivindicatiu, i està disposat a arribar fins al final.
Quan comença a aflorar a l'ambient la possibilitat de tornar cap a casa aquella mateixa nit, ell i la seva colla tenen clar que volen quedar-se a Barcelona. De fet, la nit anterior ja l'han passada dormint sobre un matalàs al remolc del tractor, tallant la C-16 a l'altura de Sallent. Una nit més no farà mal a ningú. I pel que fa al menjar, encara els queden botifarres, hamburgueses, pa i embotits dels àpats anteriors, que també han tingut lloc en un punt indeterminat de l'àmplia xarxa viària catalana. "El producte el tenim, no falta", diu, orgullós del seu ofici.
Del camp al Parlament en 48 hores
Quan l'endemà —dijous— al matí la gran majoria de tractors que han passat la nit a Barcelona comencen a abandonar la capital i fer el camí de tornada, ell i els seus companys decideixen quedar-se. Són una cinquantena de pagesos del Berguedà i el Bages que no estan contents amb els fruits de la reunió amb el president Aragonès i el conseller Mascort. Volen més concreció, i estan disposats a fer el que calgui. A contracorrent dels altres milers d'agricultors i ramaders, aquest grapat desfila fins al Parlament. Però no pas per protestar, sinó que per reunir-se amb els representants polítics que tants de cops han desatès les seves demandes.
No hi entren tots perquè són massa gent. Se'n trien vuit, i el Joan és un dels escollits. Entra amb els seus companys al Parlament —els altres s'esperen fora— per reunir-se amb la presidenta de la cambra, Anna Erra; després d'un breu recés, una segona trobada de rigor amb una dotzena de diputats de gairebé tots els partits polítics. Pràcticament en 48 hores, han passat d'estar cuidant el camp i el bestiar a comunicar directament a la classe política els seus problemes i les seves demandes. "Ningú no s'ho esperava", reconeix en Joan. "Si ens ho haguessin fet dir tampoc ens ho hauríem imaginat". Però sí que té clara una cosa: "Fem el que calgui per poder tenir una vida més digna i justa".
En gran part, ho ha aconseguit. Els partits polítics —també ERC, que sosté l'executiu— s'han compromès a instar el Govern a revisar les restriccions d'aigua imposades per fer front a la sequera, agilitzar els pagaments dels ajuts encara pendents d'abonar, i racionalitzar la burocràcia. Si la jornada de dimecres havia conclòs amb un gust amarg per la falta de garanties que Aragonès i Mascort complirien la seva promesa, ara tenen un paper firmat pels partits. "Ahir només va haver-hi paraules, però les paraules volen. La gent volia resultats", ha assenyalat el Joan. I un avís: "Si no compleixen això, s'hauran fotut al forat del seu enterrament". El que no van poder aconseguir ahir 3.000 pagesos de tot el país, ho han arrancat avui una cinquantena del Bages i el Berguedà. Després d'un dinar de campions per celebrar-ho, toca treure els últims tractors de Barcelona i encetar el llarg viatge de tornada.
