Els pagesos s'han fet esperar, però han acabat arribant. Des que el camp va anunciar que portaria les seves reivindicacions a la capital catalana, tothom esperava la seva arribada per les principals artèries viàries. Amb tractor sempre es va més lent, i malgrat haver sortit des dels diferents punts del territori a primera hora del matí, la desfilada s'ha allargat hores i hores. L'A-2, l'AP-7, la C-58, la C-17 i la C-33 han estat l'escenari de retencions per les columnes provinents de Girona, el Camp de Tarragona, el Penedès, la Catalunya Central, el Baix Llobregat, la plana de Lleida i les Terres de l'Ebre.
I, finalment, han arribat. Ha estat quan faltaven pocs minuts per a les 15.00 h que han sonat els primers clàxons a l'avinguda Diagonal, justament a l'entrada de Barcelona. S'han sentit abans de deixar-se veure, una immensa columna de milers de tractors que ha desfilat lentament per la calçada. Alhora, per l'avinguda Meridiana, una rèplica també ha avançat a poc a poc cap al centre de Barcelona.
El so dels clàxons ha omplert l'ambient durant hores, però no ha espantat el públic. Els pagesos han denunciat, en diverses ocasions, la manca de reconeixement de la seva feina per part de la societat, però veient l'escena ningú ho diria. Desenes de vehicles que passaven pel costat dels tractors s'han solidaritzat amb els pagesos fent sonar els seus clàxons, i als laterals de la Diagonal més mostres de suport: aplaudiments, polzes amunt i somriures de gent que ha volgut reconèixer el paper del sector primari. També molts curiosos i desconcertats, natius i turistes, que han mostrat sorpresa davant una imatge tan poc habitual.
Els tractors no s'han quedat a les portes de la capital, malgrat el mur invisible que suposa la Zona de Baixes Emissions (com que són vehicles agrícoles, no seran multats per l'Ajuntament), i han entrat fins a pràcticament el centre de la ciutat. Un cop aquí, han anat passant per les oficines dels seus principals enemics: la seu de la Comissió Europea, la delegació del govern espanyol, el Departament d'Acció Climàtica i el Palau de la Generalitat. Aquest ha estat l'última parada del viatge, i on representants dels pagesos s'han reunit amb el Govern, inclòs el president Pere Aragonès i el conseller David Mascort, per compartir les seves demandes.
Les queixes dels pagesos
Durant el seu pas per la Diagonal, alguns pagesos han compartit amb ElNacional.cat el seu enuig i les seves queixes. L'Albert ve del Baix Ebre i és responsable del sector de l'arròs a l'Unió de Pagesos. El seu missatge ha estat contundent: "Si no passa res, d'aquí a 10 anys patireu fam. Som l'1% de la població activa del país, i més del 60% tenim 65 anys o més. Per tant, d'aquí a 10 anys ens haurem jubilat gairebé tots".
El Francesc ve del Baix Camp i es dedica a la vinya i l'olivera. Ha denunciat el greuge que existeix entre els productes locals i els que venen de fora d'Europa. "Els nostres productes passen tot un seguit de controls fitosanitaris i de qualitat, que em sembla correcte. El problema és que ens pensem que els productes que venen de fora, de països tercers, també compleixen el mateix, i no és veritat. Tenen unes normatives molt més laxes, i llavors aquí hi ha una competència i un greuge deslleial molt gran", ha criticat.
El Joan Josep és viticultor a l'Alt Camp, i membre de la Federació de Cooperatives. El seu missatge ha estat per assenyalar el comportament de la societat davant de la crisi que pateix el camp. "Cada cop que ens mobilitzem, tothom se solidaritza amb nosaltres. Però jo pregunto a tota la societat: quan aneu a comprar, mireu si els productes són nostres o venen importats d'altres països que tenen uns costos de producció molt més baixos?", ha interrogat.
I l'Osvald, pagès de la fruita i membre dels Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya a Lleida, ha estat taxatiu, explicant que lluiten per la dignitat de la professió. "Al final, nosaltres som els que patim perquè vosaltres, els de la ciutat, pugueu menjar. No hi ha un reconeixement ni de la nostra feina ni de la nostra professió. Al contrari, sembla que hi hagi un menyspreu generalitzat", ha denunciat.