És temps de preocupació per l'estat de la llengua. A Catalunya, ja fa anys que l'ús social del català retrocedeix constantment, i la davallada ja afecta espais que es consideraven més protegits de les ingerències lingüístiques. En el món de l'educació, els docents estan seguint el camí dels alumnes: segons dades del 2021, menys de la meitat de professors es dirigeixen als nens i nenes en català. I en el món sanitari, les xifres són similars. Un estudi recent va alertar que la proporció de metges que utilitzen el català de manera habitual per comunicar-se amb els pacients tampoc arriba al 50%. Davant d'aquesta ofensiva lingüística del castellà, que contínuament guanya terreny a la llengua autòctona, Catalunya ha constatat la necessitat de promoure el coneixement del català entre els professionals d'aquests dos àmbits.

Així ho fa ja el País Basc, on l'euskera viu una realitat similar per l'amenaça de l'hegemonia castellà. L'educació i la sanitat són dos sectors professionals igualment amenaçats per la llengua majoritària, i el govern basc ja ha passat a l'acció. Ja fa anys que al País Basc funcionen programes per fomentar el coneixement de l'euskera, i aquests han arrelat fortament, especialment entre la població estrangera, però també entre natius que van ser educats en castellà i no tenen el domini necessari de la llengua. ElNacional.cat ha parlat amb dues persones que han fet cursos d'euskera i ara poden operar amb total normalitat al seu sector professional per saber com funciona el sistema.

Quatre mesos alliberada de l'hospital per poder aprendre euskera

La María Jolín és una metgessa de 26 anys nascuda a Valladolid. Després de fer l'examen MIR, va començar a estudiar quines opcions tenia per començar a treballar. "Tenia una amiga que vivia a Bilbao, havia visitat la ciutat i em va encantar", explica. Malgrat no conèixer res d'euskera, va decidir treure's la plaça a l'Hospital Galdakao, ubicat en una zona rural que és "bascoparlant", segons detalla, perquè la majoria dels seus habitants utilitzen diàriament aquesta llengua. Això sí, anava amb la ment oberta i disposada a adaptar-se. "No m'importava aprendre l'euskera", aclareix.

En aquest moment del relat, cal aclarir que al País Basc no és obligatori conèixer la llengua pròpia per exercir a l'Osakidetza, és a dir, al sistema sanitari. El requisit lingüístic sí que té molt pes a l'hora d'obtenir plaça al territori. Però la falta de professionals del sector ha obligat el govern basc a rebaixar l'exigència i obrir la porta a contractar metges i infermeres extracomunitaris i que no acreditin un nivell d'euskera de forma temporal i limitada. En tot cas, malgrat aquest moviment recent, la majoria de places de la sanitat pública obliguen els seus ocupants a acreditar, en un termini temporal establert, un nivell lingüístic que pot anar des del coneixement intermedi, o PL1, fins al més elevat, o PL4.

En primer lloc, la María va estudiar l'opció d'apuntar-se a un euskaltegi, que són centres d'ensenyament de basc per a adults repartits pel país. Existeixen cursos públics, oferts pels ajuntaments, i de diferents modalitats, segons les necessitats de l'estudiant. En el cas de la María, a més, com que és treballadora del sistema sanitari, podia optar per una beca que li permetia completar el curs de forma gratuïta. Finalment, però, va assabentar-se que el seu hospital oferia un curs de llengua en el marc d'un programa que s'ha iniciat per un conveni dels Departaments de Política Lingüística i de Salut. "El que jo faig és per a nivell zero", explica la María. Té per objectiu treure's l'A1 aquest any, i quan l'acabi voldrà continuar millorant el seu euskera, però sap que haurà de trobar una altra opció perquè el curs que està fent ara "no té continuïtat".

Una de les opcions que tindrà és inscriure's a la pròxima ronda dels cursos d'euskera organitzats per l'Osakidetza per al personal sanitari. Aquest any ja s'ha celebrat la segona convocatòria d'unes classes que s'ofereixen de franc, en horari laboral i en diverses modalitats: cursos intensius de cinc hores diàries, cursos de dues hores diàries o internats. La María té una companya que, amb el B2, va decidir apuntar-se l'any passat per millorar el seu nivell. Durant uns quatre mesos, va poder deixar de banda les obligacions sanitàries, ja que havia estat "alliberada" del seu lloc per centrar-se en la formació lingüística, i continuava cobrant el seu sou habitual. "No havia d'anar a la feina, però aprenia euskera en els mateixos horaris laborals", explica la val·lisoletana.

El valor que dona el País Basc al coneixement lingüístic es va constatar en l'última convocatòria de places fixes. L'Osakidetza atorgava 18 punts en el concurs de mèrits a tenir un títol PL2 de basc avançat, equivalent al B2, (i la meitat de punts a tenir un títol PL1 d'intermedi, equivalent al B1) i 10 punts a tenir un doctorat Cum laude. Aquest requisit es manté encara ara, malgrat la necessitat d'incorporar professionals estrangers urgentment. Pel que fa a la María, ella vol continuar aprenent fins a poder tenir "converses fluides" en basc amb els pacients, ja que reconeix el seu "dret" a ser atesos en la seva llengua. "Sempre afavoreix saber l'euskera" afirma. De fet, calcula que dos de cada tres pacients prefereixen ser atesos així a l'hospital on treballa.

Tres anys cobrant "el 100%" del sou de professor per poder aprendre euskera

Pel que fa a l'àmbit educatiu, el País Basc té les seves particularitats. Allà, existeixen tres models segons la llengua de docència: el model A, en què els centres tenen el castellà com a llengua vehicular, excepte a l'assignatura de Llengua i Literatura Basca; el model B, en què ofereixen una part de les assignatures en euskera i una part en castellà; i el model D, en què els centres tenen l'euskera com a llengua vehicular, excepte a l'assignatura de Llengua i Literatura Castellana. Recentment, el Parlament Basc va aprovar la nova Llei d'Educació, en què es mantenen els tres models, si bé s'estableix l'euskera com la llengua vertebradora del sistema. En tot cas, el basc ha anat guanyant força en els últims anys en l'ensenyament, i ara un 67% d'alumnes estan matriculats en centres de model D; per contra, el model B acull un 17% del total d'alumnes, i el model A n'acull un 14%, amb una clara tendència a la baixa.

És aquest el sistema que va permetre al Jordi Farrerons, de 55 anys, convertir-se en professor al País Basc. Ell havia estat docent a Catalunya, principalment arrelat al Garraf, però per motius personals viatjava molt sovint al País Basc. Amb 41 anys, va demanar una excedència del centre i va posar-se a aprendre l'euskera, amb l'objectiu d'acabar reubicant-s'hi. I així ho va poder fer quan va tenir la sort que en el concurs de trasllats que s'ofereix cada dos anys va aparèixer una plaça al País Basc de nivell PL0 —és a dir, que no requeria cap coneixement d'euskera—.

Només arribar-hi, va demanar participar en el programa Irale. Es tracta d'un curs gratuït del Departament d'Educació que té per objectiu "euskaldunitzar, alfabetitzar i reforçar" el nivell d'euskera dels docents. I és que, més enllà dels nouvinguts, també hi ha professors nascuts al territori que no tenen un coneixement apte de la llengua. Els cursos d'Irale poden fer-se en horari lectiu o fora de l'horari lectiu; el Jordi va optar per la primera opció, de manera que, quan va obtenir la plaça al programa, el centre el va alliberar per tal de poder dedicar-se a temps complet al curs lingüístic. "Abans de donar cap classe com a docent, ja estava al programa i em pagaven per estudiar euskera", explica.

Durant aquest temps, va estar "a sou complet el 100%", estudiant cinc hores diàries als matins, de dilluns a divendres, i a les tardes feia els deures. "Practiques molt l'euskera oral i escrit, que és el que es necessita més", explica. En només un any, i gràcies a l'aprenentatge que havia fet per compte propi abans d'arribar al país, el Jordi ja es va treure el títol PL2 de basc avançat. Ara bé, un docent amb plaça fixa pot arribar a gaudir de tres anys alliberats i centrats exclusivament en la formació lingüística. Per no abusar del sistema, Irale controla l'assistència mínima amb uns percentatges estrictes —del 100%, si el curs té lloc dintre de l'horari lectiu— i amenaça de fer que el docent hagi d'assumir-ne els costos. En tot cas, el Jordi recorda que durant la seva etapa hi havia una quinzena de participants i "tothom s'ho prenia seriosament".

Amb aquesta formació, el professor català ja es va sentir "preparat" per donar classes en un centre del model D —amb l'euskera com a llengua vehicular— al petit municipi d'Azkoitia, en una regió marcadament bascoparlant. Ja fa més d'una dècada que hi dona classes. Ara bé, l'Irale "cada cop fa menys falta". I és que aquest programa va ser pensat especialment per als professors nascuts al País Basc que no tenien coneixement de la llengua, i no tant per als vinguts de fora. "Tots els nous docents que estan entrant a ensenyament són joves bascos que no necessiten fer cap curs", explica el Jordi. A més, actualment s'ofereixen poques places de PL0, i aquelles disponibles obliguen els professors a tenir un nivell acreditat d'euskera, dificultant així l'entrada d'estrangers al sistema. Això sí, el cas del Jordi no és únic: durant el seu procés d'aprenentatge va coincidir amb alumnes de Madrid i d'Extremadura.