Després de Nadal, els catalans, el dia 26 de desembre, celebrem Sant Esteve. En canvi, no a tota Espanya es fa així. Només al País Valencià o a les Illes Balears se celebra aquesta festivitat que segueix una lògica històrica, però també religiosa.
El sant Esteve se'l considera el primer màrtir del cristianisme. Va morir lapidat, amb una pluja de pedres, a prop de Jerusalem, un o dos anys després que Jesús de Natzaret fos crucificat. A Sant Esteve se l'anomena als Fets dels Apòstols del Nou Testament, i l'haurien condemnat a morir lapidat acusat de blasfèmia contra Moisès i contra Déu.
Aquesta pintura al fresc que conserva el Museu Nacional d'Art de Catalunya representa la mort del sant Esteve a cop de pedra. Aquesta festivitat està molt arrelada a Europa, als països escandinaus i a la major part d'Europa central. Es celebra a països com Alemanya, Suïssa, Grècia, Hongria, Polònia, Itàlia, Lituània, Bulgària, Àustria, Dinamarca, el Regne Unit, Grècia, etc.
Però per què a Catalunya sí, a Espanya no?
Sant Esteve és una efemèride lligada al nostre passat carolingi, que ens diferència de la resta de territori espanyol. Al segle IX, Catalunya pertanyia a l'imperi franc de Carlemany i depenia del bisbat de Narbona, a diferència de la resta de la península Ibèrica cristiana, que estava dominada pels gots i que governava el bisbat de Toledo. Això feia que els conceptes de família fossin diferents: el carolingi era molt extens, com un clan, i quan hi havia alguna festivitat important calia desplaçar-se a la casa pairal.
Aquest és el cas de Nadal, la festa més grossa del calendari religiós, i que aplegava tota la família al voltant de la llar. I com que a l’edat mitjana els desplaçaments solien ser llargs, la foscor intensa i els mitjans precaris, la gent necessitava temps per a tornar a casa l’endemà. Per tant, inicialment el dia de Sant Esteve era una jornada en què no es treballava, que no és exactament igual que fer festa.
I d’aquí no únicament en surt el motiu pel qual celebrem Sant Esteve: també s’explica perquè els catalans fem festa el dilluns de Pasqua Florida i el de Pasqua Granada, les tres festes més assenyalades del calendari religiós. A més, aquest costum ens lliga amb la resta d’Europa, perquè també ha perdurat en més indrets que van restar sota influència carolíngia i que amb el pas dels segles s’han acabat convertint en els principals estats europeus.
A Irlanda
El 26 de desembre, a Irlanda, se celebra el Wren Day. Una tradició que simula la cacera dels reietons, uns ocells molt petits de la família dels passeriformes. Uns homes vestits amb màscares i rars vestits, duen un llarg pal que dalt de tot porta enganxada un d'aquests ocells. Aquests homes disfressats demanen diners pels carrers i a canvi aquests entreguen una ploma d'un reietó, que es creu que porta bona sort a qui la rep.
Al Regne Unit
El dia de Sant Esteve al Regne unit s'anomena Boxing Day. Actualment, els britànics fan donacions a causes benèfiques i també fan rebaixes als comerços i botigues. A més, al futbol anglès fan una jornada especial on els estadis s'omplen aprofitant la festivitat de la majoria dels treballadors britànics.
La celebració té diversos possibles orígens, però un dels més acceptats és el que es remunta segles enrere. Segons diu la tradició, l'endemà de Nadal, les classes poderoses oferien capses amb menjar als servents. D'aquí ve Boxing day; box és capsa en anglès.
Imatge principal: La lapidació de Sant Esteve