Palma està disposada a abordar la crisi provocada pel turisme massiu que arriba a les Illes Balears, que massifica els espais públics, agreuja la manca d'habitatge per la proliferació de pisos turístics, fa pujar lloguers i expulsa els residents de casa seva per no poder fer front a l'augment dels costos de la vida: l'alcalde de la capital mallorquina, Jaime Martínez (PP), ha presentat aquest dimecres una bateria de mesures que proposarà al Govern de les Illes en la taula de diàleg que l'Executiu de Marga Prohens ha impulsat per abordar la problemàtica. Es tracta de propostes a priori profundes com limitar l'arribada de creuers o prohibir que s'ampliï el parc de lloguer turístic, algunes de les quals es poden aprovar per part de l'Ajuntament i altres que són competència del govern autonòmic.
Pel que fa a les mesures que requeririen les competències d'organismes més elevats que el consistori, el govern local proposa una major presència d'efectius policials, i si escau de Policia Nacional i Guàrdia Civil; limitar o prohibir l'entrada de determinats creuers i només permetre els de petita i mitjana eslora, o limitar el nombre d'arribades; cobrar dues taxes als creueristes, en arribar al port i per l'accés a la ciutat; revisar les taxes de fems i aigües dels creuers i pisos turístics; limitar els grups turístics de forma que cada guia tingui un límit de persones i lluitar contra l'intrusisme entre els guies; o prohibir o limitar els 'party boats'.
En la mateixa línia, també incrementar les inspeccions contra lloguers turístics il·legals; limitar a un màxim els cotxes de lloguer que poden entrar a Palma; prohibir el consum de begudes alcohòliques al carrer en tot el terme municipal de Palma, tret dels espais habilitats; crear més "aparcaments dissuasius" i millorar les freqüències del transport públic, especialment cap al centre de la ciutat; i crear una taxa especial de residus en els establiments de productes per emportar del centre de la ciutat, com gelateries, cafeteries o pastisseries.
D'altra banda, pel que fa a les competències municipals que sí que podria aprovar el consistori de Palma, prohibir que s'ampliï el parc de lloguer turístic en qualsevol mena d'habitatge d'ara en avant, més enllà dels pisos vacacionals que ja existeixen; tots els establiments de producte per emportar hauran de ser responsables de netejar l'espai al voltant seu en un perímetre de 50 metres; a les zones turístiques "madures", que són Platja de Palma, Cala Major i Passeig Marítim, tots els establiments hauran de mantenir el seu exterior net; i, finalment, modificar el pla general perquè a les zones turístiques "madures" es limiti els usos a tots els locals i restringir al màxim els establiments de pública concurrència.
SOS dels habitants de les Illes
Les propostes del govern local de Palma arriben després d'una manifestació massiva el passat dissabte contra el model turístic, en la que uns 10.000 ciutadans van voler expressar el seu rebuig a l'increment del preu de l'habitatge i la manca del mateix a causa de la proliferació de pisos turístics i tota mena de lloguers vacacionals, que expulsen de l'illa els seus habitants. Ho van fer sota el lema "Mallorca no es ven" i amb pancartes i consignes que resaven "Si ens neguen el sostre, ens neguen el futur. Dret a un habitatge digne", "Massa turistes, massa cotxes, massa iots, SOS residents" o "Mallorca no vol créixer més". A més, la plataforma 'Menys turisme, més vida' va proposar ahir dimarts col·lapsar l'aeroport de Palma com a acció-protesta contra el turisme massiu, en una mesura que allà s'ha comparat amb les protestes de Tsunami Democràtic a Catalunya. La situació és tal que fins i tot la presidenta balear, Marga Prohens (PP), s'ha mostrat a favor de "posar límits" i d'un "canvi de rumb" a les Illes.
Manifestació contra el turisme massiu a Palma el dissabte passat / EP