El Pantà de Foix, desbordat per les últimes pluges. Feia anys que no es veia el pantà penedesenc sobreeixint, a causa de la intensa sequera que ha patit el país aquests últims anys. I és que aquest petit pantà, de 3,74 hm³, ara mateix està al 102,941% de la seva capacitat, mentre que durant els últims mesos havia arribat a estar a poc més del 40%. Ara mateix, l'embassament del Foix té 3,852 hm³ d'aigua, i la seva desembocadura és a Cubelles. De fet, l'Ajuntament del municipi de la comarca del Garraf ha alertat a la ciutadania que extremi la precaució, ja que el riu Foix es troba pràcticament al centre del municipi.
L'embassament de Foix només es fa servir per al reg i, de fet, no se'n pot aixecar la comporta pels sediments de fang que hi ha al fons del pantà. Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, ara mateix la velocitat de l'aigua que passa pel riu és de 14,567 m³/s. Durant els últims anys, el tram del riu que hi ha entre el pantà i Cubelles ha estat pràcticament sec, però ara transcorre amb força, fet que ha provocat que es connecti amb el mar.
El riu Foix neix a la Serra d'Ancosa, a la Serralada Prelitoral, al terme municipal de la Llacuna (l'Anoia). El pantà va ser inaugurat l'any 1928, en un context de crisi agrària i econòmica, amb l'objectiu de subministrar aigua a una part del país, el Penedès, molt malmesa per la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX. El riu té uns quants afluents, molt petits, com la riera de Pontons, la riera de Vilobí, la riera de Marmellar, la riera de Llitrà i la riera de la Bruixa.
De fet, a l'inici del seu curs, el riu Foix crea les Dous, unes fonts de 35 dolls a prop de les quals, en èpoques de pluges, com l'actual, hi ha un salt d'aigua i un berenador. De fet, també genera diversos pèlags, amb el nom de les Valls de Foix. Es troba al terme municipal de Torrelles de Foix (l'Alt Penedès).
Els pantans de les conques internes, de la qual forma part el pantà de Foix, continuen augmentant les reserves i arriben al 32% aquest dilluns a les 10.30 h del matí, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. En deu dies, la xifra ha pujat quatre punts, i ha arribat al nivell més alt en gairebé tres mesos. En la mateixa línia, els embassaments del sistema Ter-Llobregat també van a l’alça i han superat el terç de la seva capacitat màxima per primera vegada d'ençà del 19 d’agost. La pràctica totalitat dels pantans estan veient com creixen les seves reserves, i en especial el de Riudecanyes, al Camp de Tarragona, que des de dijous passat ha crescut de menys del 5% a l’11,6%. A la mateixa zona, el de Siurana ha passat del 2,5% al 4,8% en el mateix període.