Si hi ha un pantà que ha estat el termòmetre de la sequera a Catalunya, aquest ha estat sens dubte el pantà de Sau, un dels cinc embassaments del sistema Ter-Llobregat i un dels nou que formen les conques internes. El 2 de març es trobava pràcticament buit, a l'1,03% de la seva capacitat, el mínim històric des que el pantà es va inaugurar el 1962 i el poble de Sant Romà de Sau va quedar completament negat per les aigües. Però aquest divendres, al voltant de les 10 del matí, Sau ha superat per primera vegada en més d’un any i mig el llindar del 40%. Els aiguats dels darrers dies que han caigut al voltant de la serra de les Guilleries i la serralada Transversal, les comarques d’Osona, el Ripollès, el Moianès i el Montseny, han fet créixer els cabals dels rius i això s’ha derivat en una espectacular crescuda del pantà de Sau, que entre dimarts i dimecres va passar del 32% al 38% en tan sols 24 hores, fins que aquest divendres, a les 15 hores, registrava el 40,42%.
La vara de l’església de Sant Romà
L'església de Sant Romà de Sau ha estat històricament una vara de mesurar l’aigua del pantà. Quan es troba a bona capacitat, es pot veure únicament la punta del campanar, però quan es va viure la pitjor cara de la sequera, l’església quedava exposada completament a la vista, fins i tot encimbellada en un turó ressec, envoltada de terra, i amb les restes del poble vell de Sant Romà al descobert; deixant també a la vista el contrast entre les línies que formen la vegetació i la terra, i la línia del nivell de l’aigua, que quedava situada molts metres més avall.
Feia gairebé dos anys que l’aigua quedava molt lluny de l’estructura de l’església. Quan va tocar fons el 2 de març amb el mínim històric (1,03%), el pantà va començar a atraure una multitud de visitants, en el que es va batejar com turisme de sequera, persones que volien veure la fisonomia del paisatge que la manca d’aigua anava deixant i que deixava al descobert vestigis del passat. Però amb els episodis de precipitació del mes de març, i sobretot de finals d’abril, els de maig i juny, el pantà s’ha anat recuperant i guanyant reserves. Després de les pluges d’aquesta setmana, les imatges ja mostraven que l’aigua arribava a les portes de l’església, després que dimecres el pantà va guanyar 10,7 hm³, el doble de tota l’aigua que pot encabir un pantà com el de Riudecanyes, i aquest dijous, l’aigua ha començat a entrar de nou a l’edifici.
Sau és el segon pantà amb més capacitat (té un volum màxim de 165,26 hm³), per darrere del de Susqueda (233 hm³ volum màxim), dels cinc que formen el sistema Ter-Llobregat i dels nou que componen les conques internes. El sistema que abasteix d’aigua Barcelona i la seva àrea metropolitana i les comarques de Girona, es troba al 37,5%, de la seva capacitat (229,5 hm³) mentre que el conjunt d’embassaments de les conques internes han guanyat més d’11 hm³ entre dimecres i dijous, i ja arriben al 35,49%, quan ahir es trobaven al 33,3% de la seva capacitat.