“Em feia por i vergonya apuntar-me a un equip de bàsquet només masculí, pel fet de les mirades als vestuaris, de notar-me diferent”, apunta en Kevin, un jove transsexual i bisexual que, des de fa cosa d’un any, està inscrit al Panteres Grogues, un club esportiu dirigit principalment al col·lectiu LGTBIQ+ que agrupa a uns 1.500 socis repartits amb 25 seccions esportives, culturals i de wellness. Un club que li ha permès al Kevin sentir-se còmode i a gust, trobant el seu espai i l’equip ideal on poder practicar l’esport que li agrada sense patir cap tipus de discriminació, falta de respecte o mirada de rebuig per la seva condició sexual. “Buscava un ambient on obrir-me, on em pogués sentir a gust fent l’esport que m’agrada, i aquí em vaig trobar amb una gran benvinguda per part de tothom, sent un més independentment del que m’agrada o del sexe que tingui”.
Malgrat Panteres Grogues és un club dirigit bàsicament al col·lectiu LGTBIQ+, en paraules del seu president, Joan Miró, “aquí estem oberts a rebre a qualsevol persona, perquè per a nosaltres no existeix la discriminació en el món de l’esport. Moltes vegades ens diuen; i cal que us ajunteu entre vosaltres i us segregueu al món de l’esport? Malauradament, encara és necessari”. Una necessitat que serveix per donar visibilitat a un col·lectiu que segueix patint discriminacions a diari, agressions i, on en molts indrets, encara l’orientació o la condició sexual de les persones segueix sent penalitzada i criminalitzada amb penes de mort.
Però si un altre tret distingeix Panteres Grogues de qualsevol altre club esportiu o d’oci, és que aquest tampoc exclou a ningú per l’edat. Un exemple n’és la Glòria, una dona lesbiana de 64 anys que participa al grup de teatre. “Aquí hi ha molta integració, respecte i unió, i això es valora molt, perquè formar part de Panteres Grogues et permet conèixer a diferents tipus de persones, d’edats variades, de sexes i d’orientacions diferents, i això enriqueix molt”, detalla, sobre el grup que l’ha acollit i que va néixer el 1994, quan un jove alemany va crear un equip de voleibol a la platja de la Barceloneta.
Un altre exemple n’és la Lucía, de 32 anys, originària d’Argentina. Reconeix ser lesbiana, tot i que afirma que no li agraden les etiquetes. “Panteres Grogues és una família, per mi són les amigues, les trobades, l’alegria, l’amor, el companyerisme i també l’esport i el fet de fer salut”, relata. La mateixa jove afegeix com formar-ne part li ha permès ser i mostrar-se tal com és, sense que a ningú li importi el seu sexe o la seva orientació social.
“Sovint l’esport és elitista i determina qui pot jugar i qui no, condicionats per l’edat, el sexe o l’orientació sexual. Aquí és indiferent, tothom és benvingut i així ho sents des del primer dia”, Lucía
Un jugador de la secció de pàdel de Panteres Grogues
En Philipe, un home homosexual, és un altre membre del club. Ens explica que porta un bon grapat d’anys participant a les seccions de muntanya i ara també a la d’esquí i de bicicleta de muntanya. Per ell, la funció del Panteres Grogues per una banda és la d’oferir un espai agradable, còmode i de seguretat per a tot el col·lectiu LGTBIQ+ i, per l’altra, molt important, “per la visibilitat que dona al món de l’esport”. D’aquesta forma, el club contribueix oferint una finestra d’obertura a moltes persones que encara estan dins l’armari o que no tenen referents per enfrontar-se als prejudicis i a la discriminació que encara existeix entorn al col·lectiu i més, al món esportiu.
L’Ajuntament de Barcelona i el FC Barcelona al costat de Panteres Grogues
De fet, per tal de promoure la tasca de la visibilitat i la normalització del col·lectiu, aquest 2022 l’Ajuntament de Barcelona i el Futbol Club Barcelona han signat uns acords de col·laboració amb Panteres Grogues, per tal de treballar conjuntament desenvolupant mesures en matèria d’igualtat i garantia dels drets de les persones LGTBIQ+ en l’àmbit esportiu, lluitant així contra l’homofòbia i la discriminació per raons d’orientació o condició sexual.
Un dels equips de bàsquet de Panteres Grogues
“Maricón”; “Machirulo”; “El futbol femení no és futbol, ni femení”; “Sembles una nenaza”; “Fot-li ous!”; “El futbol no és per mariquites”
L’homofòbia encara és molt present en camps de futbol, grades de pavellons i estadis esportius. Comentaris com els que titulen aquest paràgraf, entre molts d’altres, encara s’escolten en aquests ambients, on haurien d’estar totalment penalitzats. De fet, no cal recular gaire temps enrere per recordar el polèmic cas de l’àrbitre Jesús Tomillero, que en voler fer visible la seva orientació sexual per contribuir a la visibilitat i a la normativització, va ser apedregat als vestuaris patint el rebuig fins al punt que es va veure obligat a abandonar la feina. Un cas que es va fer viral per xarxes sent catalogat com “el primer àrbitre de futbol gai a Espanya”.
Panteres Grogues pretén seguir creixent i sent un club referent en la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+, mostrant i normativitzant com tothom, sigui com sigui i tingui les preferències que tingui, pugui jugar i compartir moments d’esport i d’oci amb amics o companys d’equip. Perquè gaudir de l'esport -així com de qualsevol altra situació quotidiana-, sense haver de patir per ser agredit, discriminat o rebutjat, hauria de ser un dret universal que no només estigués a l’abast d’alguns afortunats.