“La mort no és la fi de tot, sinó el començament d'alguna cosa (…). És un nou inici”, escriu el papa Francesc, mort aquest dilluns als 88 anys, en un text fins ara inèdit que serveix de pròleg a una obra del cardenal Angelo Scola, que sortirà a la venda el pròxim 24 d'abril. “La mort no és la fi de tot, sinó el començament d'alguna cosa. És un nou començament, com bé ho destaca el títol, perquè la vida eterna, que els qui estimen ja experimenten a la terra en les ocupacions quotidianes, és el començament d'una cosa que no acabarà. I és precisament per això que és un nou començament, perquè viurem una cosa que mai no hem viscut plenament: l'eternitat”, pot llegir-se en aquest escrit que els mitjans italians han donat a conèixer aquest dimarts.
Es tracta del prefaci, datat el 7 de febrer, del llibre titulat A l'espera d'un nou començament. Reflexions sobre la vellesa, del cardenal Scola, arquebisbe emèrit de Milà, que arribarà a les llibreries aquest dijous.
Reflexió sobre l'envelliment
En el mateix text, Francesc dedica també unes línies a reflexionar sobre l'envelliment: “Ja en l'elecció de la paraula amb què es defineix, vell, trobo una consonància amb l'autor”, comenta el pontífex en un moment en què encara no havia estat ingressat per la pneumònia bilateral que el va mantenir hospitalitzat durant 38 dies, fins al 23 de març.
“Sí, no hem de tenir por de la vellesa, no hem de tenir por d'acceptar l'envelliment, perquè la vida és vida i edulcorar la realitat significa trair la veritat de les coses. Tornar-li l'orgull a un terme que amb massa freqüència es considera malsà és un gest que hem d'agrair al cardenal Scola. Perquè dir vell no significa ser rebutjat, com de vegades ens fa pensar una cultura degradada del descart”, afegeix. I continua: “Dir vell, en canvi, significa dir experiència, saviesa, coneixement, discerniment, reflexió, escolta, lentitud… Valors que necessitem desesperadament!”
Finalment, el papa convida a assumir aquesta etapa vital amb una altra mirada: “com una gràcia, i no amb ressentiment”. “Si acollim amb gratitud i reconeixement el temps (fins i tot llarg) en què experimentem la disminució de les forces, l'augment del cansament corporal, els reflexos ja no iguals als de la joventut, doncs bé, fins i tot la vellesa es converteix en una edat de vida”, conclou Francesc.