En plena crisi de l'Opus Dei per l'escàndol originat a l'Argentina, el papa Francesc ha intervingut i ha pres el control de Torreciutat, el santuari de l'Opus Dei fundat per Escrivá de Balaguer. Dues setmanes després de la petició del bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, la Santa Seu ha pres les primeres mesures i ha nomenat Alejandro Arellano Cedillo com a degà del Tribunal de la Rota Romana, comissari pontifici plenipotenciari i delegat de la Santa Seu per a Torreciutat. Segons detalla elDiario.es, Arellano s'encarregarà de gestionar el santuari situat a la província d'Osca i que cada any rep més de 190.000 fidels. El nomenament d'Arellano és un moviment del papa Francesc per col·locar un home pròxim al bisbe per posar solució a un dels fronts oberts entre el Vaticà i l'Opus Dei, després del fracàs de tots els intents per trobar una solució entre l'Obra i la diòcesi.
El bisbe de Barbastre-Montsó s'ha vist assetjat per part dels sectors ultracatòlics durant les darreres setmanes, i sembla que estaria d'acord amb el nou nomenament. Segons el citat diari, el que podria passar després de la intervenció de Torreciutat seria el cessament de Pérez Pueyo, tot i que, sembla poc probable. A partir d'ara i amb el nou càrrec, Arellano tindrà tota la força per poder investigar i prendre les decisions executives que afectin el santuari. A més, també tindrà accés a la documentació econòmica sobre Torreciutat.
L'origen del conflicte
Torreciutat és un autèntic símbol per a l'Opus Dei. Amb només dos anys, Escrivá de Balaguer va visitar l'ermita de Torreciutat per agrair la curació d'una malaltia greu. La visita va determinar per a Escrivá, que aquest indret hauria de ser seu. El 7 de juliol de 1975, dues setmanes després de la seva mort, va obrir les portes un nou santuari gestionat per l'Opus.
L'origen del conflicte entre l'Opus Dei i el Vaticà és que la diòcesi va descobrir que l'aportació simbòlica que feia l'Opus Dei per aquest santuari no es corresponia amb els ingressos que s'obtenien únicament per la presència dels fidels, que segons les dades del 2022, suposarien 1,2 milions d'euros de recaptació. A més, també es va conèixer que la fundació que s'encarregava de la gestió del recinte havia adquirit terrenys confrontats amb la intenció de construir un macrocomplex que posaria el santuari al nivell d'altres europeus. Una decisió que desconeixia la diòcesi. A partir d'aquí, les negociacions van fer un gir, i la diòcesi va demanar un cànon per peregrí, segons elDiario.es, seria entre 5 i 25 euros, que sumaria un total d'entre mig milió i cinc milions d'euros l'any, a més també van exigir l'Opus Dei designar un nou rector que actués "en equip" amb la resta de sacerdots. La falta d'acord entre les parts ha generat una situació molt tensa des de fa mesos, que de moment, s'ha resolt amb el nomenament decretat pel papa Francesc.