El papa Francesc ha nomenat el bisbe de Tortosa, Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València, segons ha comunicat la Nunciatura Apostòlica a la Conferència Episcopal Espanyola. Enrique Benavent substitueix en el càrrec el cardenal Antonio Cañizares, que era arquebisbe de València des de 2014 i continuarà com a administrador apostòlic fins a la presa de possessió de monsenyor Benavent, segons informa la Conferència Episcopal. Cañizares, que el pròxim dia 15 compleix 77 anys, ha estat rellevat aquest dilluns pel Vaticà pel bisbe de Tortosa. Als 75 anys, els bisbes, segons el Codi del Dret Canònic, envien una carta de renúncia al Papa i aquest, normalment, els assigna un altre càrrec.
Antonio Cañizares va ser ovacionat aquest diumenge a la Catedral després de la seva homilia del Te Deum celebrat amb motiu del 9 d'Octubre, Dia del País Valencià, en la qual, "gairebé al final" del seu càrrec i a punt de complir 77 anys, va agrair el seu mandat eclesiàstic. "Soc valencià amb molt i sa orgull, cristià, sacerdot i bisbe a València, i aquesta és la meva glòria més gran en aquesta etapa de la meva història personal", va assenyalar en la seva homilia d'aquest diumenge, on va afegir: "València se'm va confiar a la meva cura i per ella em gasto i desgasto fins a l'extrem, fins a l'extenuació si així es requereix".
Un mandat envoltat de polèmica
El mandat de Cañizares ha estat envoltat de diverses polèmiques per les seves creences conservadores; una de les més complicades que va haver de gestionar va ser després de preguntar-se, en una conferència l'octubre de 2015, si en "aquesta invasió d'immigrants" i refugiats que segons el seu parer registra Europa "no té un pam de net" i va afegir: "Com quedarà Europa d'aquí a uns anys, amb el que ve ara? No es pot jugar amb la història ni amb la identitat dels pobles". Segons va dir, els gestos d'acolliment a aquestes persones "poden quedar molt bé avui" però aquestes són "realment el cavall de Troia en les societats europees", unes paraules que van generar nombroses reaccions de condemna i fins i tot denúncies per incitar a l'odi; dos dies després va demanar perdó als refugiats encara que va dir ser víctima d'un "linxament" per haver-se "manipulat" les seves declaracions.
En una homilia de maig de 2016, va atacar l'"escalada" contra la "família cristiana" de "dirigents polítics, l''imperi gai' i certes ideologies feministes", el que li va valer una nova allau de crítiques. Pocs dies després, en la missa del Corpus, va cridar a desobeir lleis "injustes" basades segons el seu parer en "la ideologia més insidiosa i destructora de la humanitat de tota la història, que és la ideologia de gènere."
A l'estiu de 2016 va protagonitzar una missa en desgreuge de la Verge, en entendre que se l'havia "profanat" amb un cartell d'una organització juvenil que mostrava a les patrones valenciana i catalana besant-se. Per a Cañizares, a qui el llavors president de la Generalitat Francisco Camps li va concedir la Gran Creu de l'Ordre de Jaume I de la Generalitat valenciana i que va presidir una missa a la Catedral en memòria de l'exalcaldessa de València Rita Barberá, amb qui se sentia molt unit, Vox és un partit "de dretes, no d'extrema dreta".
El mes de gener passat, durant una roda de premsa a Roma, va acusar al diari El País de denunciar casos de pederàstia a l'Església Catòlica espanyola "sense donar dades" i ho va fer visiblement irritat. Sobre el matrimoni homosexual, l'octubre de 2020 va dir que s'"adheria" al defensat per Francesc en un documental on el papa va proposar que hi pugui haver una llei d'unions civils per a homosexuals, i va afegir: "M'he pronunciat moltes vegades sobre com cal acollir els homosexuals, tinc amics que ho són i sempre han rebut de mi un tracte exquisit".
I en la seva homilia del Corpus Christi de 2020, va al·ludir, sense citar-lo, a un article de la revista científica Science que plantejava dubtes ètics sobre la utilització d'embrions humans en la recerca d'una vacuna contra la covid-19. Un dia després va haver de matisar aquesta al·lusió després que se'l veiés en un vídeo dir que "el dimoni existeix en plena pandèmia, intentant dur a terme investigacions per a vacunes", i que "una de les vacunes es fabrica a base de cèl·lules de fetus avortats"; ell es va vacunar contra la covid l'abril de 2021 i es va encomanar el gener de 2022, encara que va ser asimptomàtic.
Qui és Enrique Benavent?
Enrique Benavent va néixer el 25 d'abril de 1959 a Quatretonda (València). Va cursar els estudis eclesiàstics al seminari diocesà de Moncada (València), assistint a les classes de la Facultat de Teologia "San Vicente Ferrer on va aconseguir la Llicenciatura en Teologia (1986). És Doctor en Teologia (1993) per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Va rebre l'ordenació sacerdotal a València de mans de Joan Pau II el 8 de novembre de 1982, durant la seva primera Visita Apostòlica a Espanya. Va ser nomenat bisbe titular de Rotdon i auxiliar de València el 8 de novembre de 2004. Va rebre l'ordenació episcopal el 8 de gener de 2005. Nomenat bisbe de Tortosa el 17 de maig de 2013, va iniciar el seu ministeri episcopal en aquesta seu el 13 de juliol del mateix any. En la Conferència Episcopal Espanyola és el president de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe des de 2017. A més, és membre de la seva Comissió Permanent.