El català té diverses paraules d'origen àrab, com també en tenen el portuguès i el castellà. Xavier Rull, col·laborador d'El Nacional.cat i professor titular de llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili, ens en posava uns quants exemples en un dels seus articles per aquest diari: rajola (o rajol) prové de l'àrab lajura o lajur (antigament al-ajur; avui al Marroc liajur significa 'totxana'). El nom del vent llebeig prové de l'àrab labaig o libaig, que significa 'de Líbia', encara que els àrabs van adoptar aquest terme del llatí o del grec. Alhora, matalàs (o matalap o matalaf, en català antic almatrac) prové de l'àrab mat(a)rah 'matalàs, coixí gran', format pel prefix ma- 'lloc on' i l'arrel t-r-h 'llençar' (perquè el matalàs és on un s'ajeu, on es llença). I la moixama, una salaó de tonyina típica de les comarques centrals valencianes (tot i que a Mallorca indica 'profit, benefici després de treballar'), prové de l'àrab muixamma 'que ha estat assecat' (del verb xam 'assecar').
💭 Els 11 mots de poble catalans més estranys i curiosos
🍅 Com fer patir a un català fent pa amb tomàquet: el vídeo que s'ha fet viral a les xarxes
Hi ha exemples menys quotidians com l'expressió A la babalà, que prové de l'àrab: Alà Bâb Al-Lâh, que significa, literalment, sobre la porta de Déu i que s'interpreta com a poder de Déu, de la mà de Déu o com Déu vulgui. En canvi, per als catalans, quan ens referim a que una cosa s'ha fet o dit A la babalà, volem dir que s'ha fet sense pensar, sense reflexionar.
Paraules menys conegudes
Avui, però us en portem una altra que no és tan coneguda, però que segur que heu fet servir en alguna ocasió: es tracta de gatzara. Aquest terme significa cridòria, brogit amb què una colla de gent manifesta la seva alegria. Així doncs, la paraula gatzara, que es podria definir com el “soroll de moltes veus juntes”, ve de l'àrab al gazarah, la traducció del qual seria com a abundància. Els significats són similars oi?.
Arabismes del català
Com explicava el professor Xavier Rull, les paraules àrabs podien entrar als altres idiomes amb article (al-) o sense. Compareu aquesta sèrie en català, castellà i portuguès: quitrà / alquitrán / alcatrão; carxofa / alcachofa / alcachof(r)a; Alcorà / Corán / Corão (o Alcorão); talaia / atalaya / atalaia ('lloc elevat des d'on guaitar', a partir de l'arrel t-l 'estar a dalt, a l'aguait'); raval / arrabal / arrabalde 'barri fruit de l'expansió urbana'; albergínia / berenjena / beringela (les variants catalanes escarxofa i esbergínia s'expliquen per altres fenòmens posteriors).