Crear un paisatge agrícola amb parcel·les petites i diferents tipus de conreus beneficia la biodiversitat de plantes i animals més que incrementar hàbitats semi-naturals, segons una recerca internacional que acaba de publicar la revista nord-americana PNAS. En l'estudi, liderat per l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica de França (INRA) i el Centre Nacional per la Recerca francès (CNRS), han participat investigadors del grup de Malherbologia i Ecologia Vegetal de la Universitat de Lleida (UdL), del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de l'Autònoma de Barcelona (CREAF UAB). També de les universitats d'Alacant, Múrcia i Rey Juan Carlos; així com d'altres centres de recerca de Canadà, Alemanya, Suïssa, Hongria, Suècia i el Regne Unit.

Els investigadors catalans Jordi Recasens, Xavier Oriol Solé-Senan i Irene Robleño (UdL); Assu Gil, David Giralt i Gerard Bota (CTFC); Lluís Brotons (CTFC-CREAF UAB); Jordi Bosch (CREAF UAB) i José Antonio Barrientos (UAB) participen en l'equip que ha desenvolupat un estudi a gran escala, amb una trentena de laboratoris i un enfocament empíric únic que ha cobert vuit regions d'Europa i Canadà. Així han fet el seguiment de 1.305 parcel·les conreades de 435 paisatges agrícoles d'un quilòmetre quadrat, identificant més de 167.000 individus de 2.795 espècies pertanyents a set grups taxonòmics (aus, papallones, abelles, sírfids, aranyes, escarabats i plantes arvenses). 

L'homogeneïtzació del paisatge agrícola és una amenaça important per a la biodiversitat i l'oferta de serveis clau dels ecosistemes per al benestar humà. Els investigadors afirmen que l'augment de l'heterogeneïtat dels cultius és més beneficiós per a la diversitat multi-tròfica que l'increment dels hàbitats semi-naturals. Els paisatges catalans que han contribuït a l'estudi, situats als secans de la plana de Lleida -Urgell, Segarra i Garrigues-, són justament els que responen millor a la premissa de major biodiversitat en camps més petits i variats. 

L'article posa en valor aquestes parcel·les petites típiques del paisatge lleidatà. Afirma que un mosaic complex afavoreix la biodiversitat, mantenint al mateix temps la superfície en producció. A més, permet recuperar paisatges productius molt més resilients. Per exemple, reduir la mida de les parcel·les de 5 a 2,8 hectàrees té el mateix benefici que augmentar la proporció d'hàbitats semi-naturals del 0,5 a l'11%. 

El seu efecte positiu en la biodiversitat agrícola es manté, fins i tot, en absència de vegetació entre parcel·les, com ara marges, espais amb brolla, matolls o boscos. "Simplificar els paisatges agrícoles en aquesta zona de Catalunya tindria un impacte potencial molt més negatiu al ser zones amb una elevada biodiversitat singular i amb un gran nombre d'espècies amenaçades", afirmen els investigadors. "A tall d'exemple, durant la realització d'aquest estudi hem detectat espècies d'aranyes mai citades abans a Catalunya", afegeixen.