"Orgull de ser gitano, orgull de ser català". Amb aquestes paraules, Israel Amaya, un jove gitano de 20 anys del barri d'Hostafrancs de Barcelona, s'ha guanyat els aplaudiments dels assistents a l'acte del Parlament amb motiu del dia internacional del poble gitano.

Més d'un centenar de persones, entre diputats, autoritats, cossos consulars i associacions, han omplert l'auditori de la cambra, amb la presidenta Carme Forcadell al capdavant, per celebrar com cada any el 8 d'abril. Dia en el qual es commemora el primer congrés gitano internacional, que es va fer a Londres aquell mateix dia el 1971. 

Un acte emotiu, però principalment reivindicatiu. El 'cantaor' Joan Clota, El Nen, ha trencat el gel amb la interpretació de la cançó Vam entrar que recorda la persecució històrica que ha patit aquest poble.

Precisament, Israel Amaya ha aprofitat la seva intervenció per posar el focus en la discriminació que pateix el col·lectiu. "Encara existeix la discriminació de l'herència", ha denunciat. En concret, aquells prejudicis que han passat de pares a fills i que "estigmatitzen" els gitanos. 

Aquest jove, que ara treballa amb UNICEF, ha denunciat quina és la situació del poble gitano en onze estats diferents d'Europa. Ha explicat que el 50% pateix discriminació a l'hora de trobar feina, 8 de cada 10 està en risc de pobresa i el 40% de la població afirma que li molestaria tenir un veí gitano.

Per això, ha reclamat "no a la discriminació, no a amagar la nostra identitat". En aquest sentit, ha demanat al Parlament més polítiques per lluitar-hi en contra. 

#Yonosoytrapacero

Amb un missatge semblant, Jacob Cortés, gitano i enginyer aeronàutic, ha posat l'accent en la societat. En aquest sentit, ha emplaçat a les futures generacions a "canviar mentalitats" i aconseguir "que no ens vegin com a trapaceros", en al·lusió a la definició que fa la RAE de gitano. En aquest sentit, ha encoratjat als joves gitanos a estudiar per poder canviar aquests prejudicis.

"Un gitano pot tenir una vida com qualsevol altre persona, perquè també som persones", ha manifestat. Malgrat això, ha reconegut que "no és fàcil". Ara bé, ha deixat ben clar que "no es pot viure com fa 100 anys". La solució passa, diu, per "avançar sense deixar enrere les nostres arrels". 

També el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), Simón Montero, ha mostrat la seva confiança en els joves gitanos, en les futures generacions. "Lluiteu, reclameu i reivindiqueu", ha exclamat.

Precisament, Amalia Cortés, del barri de la Mina, ha posat en valor l'associacionisme en el món gitano, a la vegada, que ha reivindicat el paper de la dona gitana i el moviment feminista.

Des de 1416

Aquest 8 d'abril, dia internacional del poble gitano, coincideix enguany amb un aniversari especial. Aquest 2016 es commemora els 600 anys de l’arribada del poble gitano a Catalunya. En aquest sentit, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha destacat que aquest col·lectiu "continua molt viu", malgrat els episodis de repressió i greuges que ha patit històricament.

No obstant, ha fet una crida per a que "aquests fets no es tornin a produir", ja que l'estigmatització del poble gitano encara "perviu". "És així, és la veritat", ha lamentat.

Forcadell ha rebut com a regal, de mans del president de FAGIC, Simón Montero, la vara gitana, un dels símbols identitaris més importants d'aquest poble. De fet, la presidenta els ha encoratjat a participar "dels reptes" que viurà Catalunya perquè sigui "més justa i lliure".   

Autoritats

L'acte ha omplert pràcticament l'Auditori del Parlament. Diverses associacions d'arreu de Catalunya hi han participat com ara l'entitat Veus Gitanes o la Fundació Privada Pere Closa. També han estat presents diversos diputats de la cambra com ara Anna Simó i Eduardo Reyes de JxSí, Gemma Lienas de CSQP, Fernando Sánchez del PP, Elisabeth Valencia de C's i Marta Moreta del PSC. També hi ha estat present una representació del cos dels Mossos d'Esquadra. De fet, al capdavant ha estat el seu director general, Albert Batlle.